Anar al contingut

Coordenades oblicuas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Sistema de coordenades cartesianas oblicuo bidimensional

Un sistema de coordenades oblicuas és un tipo de sistema de coordenades curvilíneo a on les superfícies coordenades no són ortogonals,[1] a diferència de lo que succeïx en el cas de les coordenades ortogonals.

El treball en coordenades oblicuas tendix a ser més complex que en coordenades ortogonals, ya que la seua tensor mètric tindrà components distintes de zero situades fòra de la diagonal, lo que impedix realisar numeroses simplificació en les fòrmules del àlgebra tensorial i del càlcul tensorial. Les components anara de la diagonal distintes de zero del tensor mètric són un resultat directe de la no ortogonalidad dels vectores de la base de les coordenades, ya que per definició:[2]

gij=𝐞i𝐞j

a on gij és el tensor mètric i 𝐞i els vectores de la base (covariants).

Estos sistemes de coordenades poden resultar útils si la geometria d'un problema encaixa be en un sistema oblicuo. Per eixemple, resoldre les equacions de Laplace en un paralelogramo serà més fàcil si es realisa en un sistema de coordenades oblicuo adequat.

Coordenades cartesianas en un eix oblicuo

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Un sistema de coordenades a on l'eix x s'ha desviat cap a l'eix z

El cas 3D més simple d'un sistema de coordenades oblicuas és un sistema cartesiano en el que un dels eixos (per eixemple, l'eix x) s'ha desviat segons un àngul donat ϕ, permaneixent ortogonal a un dels dos eixos restants. Per a este eixemple, s'ha desviat l'eix x d'un sistema de coordenades cartesianas cap a l'eix z segons un àngul ϕ, permaneixent ortogonal a l'eix i.

Àlgebra i expressions útils

[editar | editar còdic]

Sean 𝐞1, 𝐞2 i 𝐞3 respectivament vectores unitaris en els eixos x, y i z, que representen una base covariant. Calcular els seus productes escalares permet obtindre el tensor mètric:

[gij]=(10sin(ϕ)010sin(ϕ)01),[gij]=1cos2(ϕ)(10sin(ϕ)0cos2(ϕ)0sin(ϕ)01)

a on

g13=cos(π2ϕ)=sin(ϕ)

i

g=𝐞1(𝐞2×𝐞3)=cos(ϕ),

cantitats que seran útils més alvance.

La base contravariante ve donada per[2]

𝐞1=𝐞2×𝐞3g=𝐞2×𝐞3cos(ϕ)
𝐞2=𝐞3×𝐞1g=𝐞2
𝐞3=𝐞1×𝐞2g=𝐞1×𝐞2cos(ϕ)

La base contravariante no és molt convenient d'usar; no obstant, apareix en les definicions, per lo que deu considerar-se, encara que es preferixca escriure cantitats sobre la base covariant.

Ya que tots els vectores de la base són constants, la suma i resta de vectores serà simplement una suma i resta ordinàries de components. Ara, es considera que

𝐚=iai𝐞iand𝐛=ibi𝐞i

a on les sumes indiquen la suma de tots els valors de l'índex (en este cas, i = 1, 2, 3). Les components contravariantes i covariants d'estos vectores poden estar relacionades per

ai=jajgij

per a que, explícitament,

a1=a1sin(ϕ)a3cos2(ϕ),
a2=a2,
a3=sin(ϕ)a1+a3cos2(ϕ).

El producte escalar en térmens de components contravariantes és llavors

𝐚𝐛=iaibi=a1b1+a2b2+a3b3+sin(ϕ)(a1b3+a3b1)

i en térmens de components covariants

𝐚𝐛=1cos2(ϕ)[a1b1+a2b2cos2(ϕ)+a3b3sin(ϕ)(a1b3+a3b1)].

Per definició, el gradient d'una funció escalar f és

f=i𝐞ifqi=fx𝐞1+fy𝐞2+fz𝐞3

a on qi són les coordenades x, i, z indexades. Reconeixent açò com un vector escrit en térmens d'una base contravariante, es pot reescriure:

f=fxsin(ϕ)fzcos(ϕ)2𝐞1+fy𝐞2+sin(ϕ)fx+fzcos(ϕ)2𝐞3.

La divergència d'un vector 𝐚 és

𝐚=1giqi(gai)=a1x+a2y+a3z.

i d'un tensor 𝐀

𝐀=1gi,jqi(gaij𝐞j)=i,j𝐞jaijqi.

l'operador laplaciano de f és

2f=f=1cos(ϕ)2(2fx2+2fz22sin(ϕ)2fxz)+2fy2


i, ya que la base covariant és normal i constant, l'operador laplaciano és lo mateix que el laplaciano per components d'un vector escrit en térmens de la base covariant.

Si ben tant el producte escalar com el gradient són alguna cosa complicats perque tenen térmens adicionals (en comparació a un sistema cartesiano), l'operador advección, que combina un producte escalar en un gradient, resulta molt simple:

(𝐚)=(iaiei)(iqi𝐞i)=(iaiqi)

que es pot aplicar tant a funcions escalares com a funcions vectorials per mig dels seus components quan s'expressa en una base covariant.

Finalment, el rotacional d'un vector és

×𝐚=i,j,k𝐞kϵijkajqi=
1cos(ϕ)((sin(ϕ)a1y+a3ya2z)𝐞1+(a1z+sin(ϕ)(a3za1x)a3x)𝐞2+(a2xa1ysin(ϕ)a3y)𝐞3).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Skew Coordinate System at MathWorld
  2. 2,0 2,1 Lebedev, Leonid P. (2003). Tensor Analysis, World Scientific, pp. 13. ISBN 981-238-360-3.


Referències

[editar | editar còdic]