Contabilitat del capital natural

La contabilitat del capital natural és el procés de calcular les existències i fluix totals dels recursos naturals i els servicis de l'ecosistema en un àrea geogràfica específica.[1] La contabilitat d'estos bens pot realisar-se en térmens físics o monetaris. Este procés pot posteriorment fonamentar la presa de decisions de governs, empreses i consumidors, ya que estes decisions estan relacionades en l'us de recursos naturals, inclós el sol (vore Usos del sol), i en el comportament sostenible (vore Desenroll sostenible).[1]
Métodos de contabilitat
Existixen varis métodos de contabilitat del capital natural que busquen abordar la qüestió de la sostenibilitat. Poden citar-se: quadros de mando amplis i eclèctics, índexs composts, índexs centrats en el sobreconsumo i indicadors econòmics ajustats.
Quadros de mando amplis i eclèctics
Estos quadros de mando (dashboards, conjunts de gràfics estadístics que mostren d'una ullada l'estat de les parts principals d'un sistema) reunixen una série d'indicadors relacionats directa i indirectament en la sostenibilitat del progrés socioeconòmic.[2] Un eixemple són els indicadors de desenroll sostenible d'Eurostat, una llista de més de 100 indicadors utilisats per a supervisar l'Estratègia de desenroll sostenible de l'Unió Europea (UE).[3]
Alguns d'estos quadros de mando són criticats perque un gran número d'indicadors pot frustrar que un mensage clar sobre sostenibilitat aplegue als responsables polítics i a la ciutadania.[4] Per a respondre a eixes crítiques, es tendix a seleccionar indicadors principals que «seguixen els elements centrals del creiximent vert i són representatius d'un conjunt més ampli de qüestions relacionades en el creiximent vert».[4] Les expressions "creiximent vert", "desenroll sostenible" , "creiximent vert i inclusivo", "economia ecològica" i unes atres solen usar-se de manera intercanviable.[5]
Índexs composts
Els índexs composts normalisen i agreguen diverses senyes en un únic número, com l'Índex de desenroll humà de les Nacions Unides, l'Índex de benestar econòmic de Osberg i Sharpe, l'Índex de riquea canviant de les nacions o l'Índex d'eixercite ambiental, que classifica als països segons una evaluació de 76 variables que comprenen 5 dominis.[2] A sovint resulta instructivo examinar les dimensions separades d'estos índexs, és dir, els indicadors a partir dels quals es calculen.[2] No obstant, poden presentar una visió biaixada (segons cóm es ponderen els indicadors que els conformen) de les contribucions dels països als problemes ambientals i fer suposicions problemàtiques sobre els valors de certes variables.[2]
PIB ajustat
El producte intern brut ajustat, o PIB vert, corrig sistemàticament el PIB convencional en tindre en conte aspectes de la producció de bens i servicis d'un país (per eixemple, la degradació ambiental i l'agotament dels recursos naturals) que d'un atre modo no s'inclourien en l'indicador, pero que són rellevants per a la sostenibilitat.
Índexs centrats en el sobreconsumo
Els indicadors que s'emmarquen en esta categoria conceben la sostenibilitat sobre els nivells de consum i l'inversió en recursos naturals. Alguns eixemples són l'aforro net ajustat (ANS per les sigles en anglés de adjusted net savings) i la chafada ecològica. El ANS es calcula com la variació de la riquea total durant un periodo determinat, mentres que les evaluacions de la chafada ecològica determinen quànta capacitat regenerativa de la biosfera es requerix per a mantindre els hàbits de consum d'una població definida.[6] Existixen índexs mundials, com el que indica que per a mantindre l'actual nivell de consum farien falta 2 Terres,[7] i uns atres més específics, com la chafada hídrica o l'Índex Planeta Viu, que medix la biodiversitat. L'émfasis explícit en la sostenibilitat fa que estos índexs siguen útils; no obstant, calcular-los per país no conseguix transmetre que la sostenibilitat és un assunt d'alcanç mundial.
Indicadors monetaris o físics
Tots els indicadors de sostenibilitat poden agrupar-se en 2 tipos. Específicament, es calculen en térmens monetaris, utilisant una o més tècniques de valoració, o en térmens físics. És més provable que els indicadors monetaris s'expressen com a variables de fluix, i els indicadors físics, com a variables d'estoc (vore Existències i fluix).
Iniciatives mundials
El compromís general de la comunitat internacional de recolzar el desenroll de la contabilitat del capital natural va ser motivat per primera volta pel Informe Brundtland en 1987 i la Cim de la Terra de Riu de Janeiro (1992). En este cim es va adoptar l'Agenda 21, en el capítul de la qual 40 s'instava als signataris a desenrollar informació quantitativa sobre les seues activitats.[2]
Sistema de contabilitat ambiental-econòmica
En setembre de 1992, la Comissió de Mig ambient del Consell Permanent de l'Organisació dels Estats Americans (OEA) va celebrar un seminari sobre contes ambientals i de recursos naturals per a les polítiques de desenroll.[8] Molts dels països participants varen expressar interés en desenrollar capacitats de contabilitat per als recursos naturals.[8] Es va propondre llavors crear un programa per a coordinar i enfortir els esforços dels països i institucions que mamprengueren tals iniciatives.[8]
El desenroll del primer Sistema de Contabilitat Ambiental i Econòmica Integrada (SEEA per les seues sigles en anglés) en 1993 va representar un alvanç fonamental cap a l'establiment de normes per a l'integració del mig ambient en els contes nacionals i, posteriorment, l'ecologisació d'indicadors macroeconòmics com el PIB.
Si ben el SEEA i les seues revisions posteriors han ampliat la gama d'anàlisis dins del marc, el seu propòsit s'ha mantingut. Es tracta d'un marc contable que registra les existències i fluix rellevants tant per al mig ambient com per a l'economia. El marc central del SEEA comprén 3 contes principals que poden integrar-se en el Sistema de contes nacionals (SNA per les seues sigles en anglés) de les Nacions Unides, i cada una se centra en un aspecte diferent de l'interacció entre l'economia i el mig ambient: contes de fluix físics, contes funcionals per a transaccions ambientals i contes d'actius en térmens físics i monetaris.
La versió del SEEA del tercer trimestre de 2012 consta de 2 parts adicionals al marc central: els contes experimentals dels ecosistemes i les extensions.[9]
Els contes experimentals dels ecosistemes introduïxen un marc contable per als ecosistemes, encara que molts dels fluix i existències que descriuen se centren en actius no comerciats (en contabilitat ambiental es distinguix entre actius comerciats, com el petròleu extret, i no comerciats —senar-market assets—, com la calitat de l'aire).[9]
Si ben alguns dels conceptes de medició implicats en el procés contable encara estan en evolució, és possible que la valoració final dels ecosistemes i el seu agotament puguen incloure's en els càlculs dels indicadors macroeconòmics ajustats al mig ambient.
Açò té implicacions per a les polítiques futures, ya que és provable que canvie l'émfasis en determinats proyectes o activitats mampreses pels governs, en funció de cóm estes medicions afecten als seus respectius contes i dels ajusts ambientals posteriors a determinats indicadors.
El Grup de Londres sobre contabilitat ambiental i el Comité d'Experts de les Nacions Unides sobre Contabilitat Ambiental i Econòmica varen ser creats en 1994 i 2005 respectivament per a ajudar en el desenroll del SEEA i la seua posada en pràctica.[10] Ademés el Grup de treball sobre auditoria migambiental, un subgrup de l'Organisació Internacional d'Entitats Fiscalizadoras Superiors, treballa per a millorar les normes d'auditoria relacionades en qüestions ambientals.
En març de 2021, la Comissió d'Estadística de les Nacions Unides va adoptar en la seua 52.ª sessió l'estàndart de contabilitat d'ecosistemes del SEEA (SEEA EA per les seues sigles en anglés).[11] El SEEA EA és un marc estadístic que proporciona un enfocament contable coherent per a la medició dels ecosistemes. Els contes dels ecosistemes permeten la presentació de senyes i indicadors de l'extensió, la condició (prístina, alterada, degradada) i els servicis de l'ecosistema, tant en térmens físics com a monetaris, d'una manera espacialmente explícita.[12]
Despuix de la seua adopció, la Divisió d'Estadística del Departament d'Assunts Econòmics i Socials de les Nacions Unides (DESA per les seues sigles en anglés), en colaboració en el Programa de les Nacions Unides per al Mig ambient (PNUMA) i el Centre Vasc per al Canvi Climàtic (BC3), va llançar en abril de 2021 ARIES for SEEA Explorer,[13] una ferramenta d'inteligència artificial basada en la Plataforma d'inteligència artificial per al mig ambient i la sostenibilitat (ARIES per les seues sigles en anglés) per a una contabilitat del capital natural ràpida, estandardisada i personalizable.[14] ARIES for SEEA Explorer es va posar a disposició en la Plataforma Global de les Nacions Unides per a accelerar l'implementació de SEEA en tot lo món.[15]
En maig de 2025, l'Escola de Negocis Gabelli de l'Universitat de Fordham va autorisar el marc d'informació sobre l'eixercite ecològic desenrollat per l'empresa Intrinsic Exchange Group per a la valoració d'actius naturals.[16] Este marc de contabilitat i reporte, basat en el SEEA, es va desenrollar per a empreses d'actius naturals en consulta en l'expresident del Consell de Normes de Contabilitat Financera (FASB per les seues sigles en anglés, un organisme privat), Robert Herz, firmes de contabilitat i Fordham, en colaboració en Intrinsic Exchange Group. El marc establix un nou organisme independent de normalisació per a desenrollar, mantindre i supervisar les normes mundials de contabilitat i reporte sobre el capital natural.
Associació per a la Contabilitat de la Riquea i la Valoració dels Servicis Ecosistémicos
La capacitat dels països en desenroll per a la contabilitat de la seua capital natural s'està millorant significativament a través de l'aliança Contabilitat de la Riquea i Valoració dels Servicis dels Ecosistemes (WAVES per les seues sigles en anglés), en encorajar el desenroll de marcs de medició rellevants.[17] WAVES és una aliança mundial llançada en octubre de 2010 pel llavors president del Banc Mundial, Robert Zoellick, en la reunió COP-10 del Conveni sobre la Diversitat Biològica en Japó. El seu objectiu és promoure el desenroll sostenible en encorajar l'inclusió del capital natural en els contes nacionals. S'han iniciat varis proyectes en països en desenroll, com Botswana, Colòmbia o Madagascar, per a millorar la seua capacitat d'implementar el SEEA, en colaboració en el PNUMA, el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD), la Comissió d'Estadística de les Nacions Unides i el respal financer de ONG i els governs d'Austràlia, Canadà, França, Japó, Noruega i els Estats Units.[17]
El Banc Mundial va implementar seguidament un programa successor —el Programa mundial per a la sostenibilitat— per a millorar la medició i valoració del capital natural i dels servicis ecosistémicos, ademés de recolzar l'integració del capital natural en els diàlecs sobre polítiques, la planificació econòmica i la presa de decisions.
Contes de la chafada ecològica
Alternativament, el capital natural també pot evaluar-se des d'una perspectiva biofísica. Els contes de la chafada ecològica i la [biocapacidad]], desenrollades per Mathis Wackernagel i William Rees a principis de la década de 1990, i des de 2003 desenrollades encara més per Global Footprint Network, comparen la demanda humana en lo que el planeta o els ecosistemes d'una regió poden regenerar. Proporcionen un marc contable que mapea la demanda humana des del punt de vista del capital biològic com a factor limitante per a l'empresa humana (per eixemple, la possibilitat de construir o ampliar una ciutat en un determinat emplaçament està llimitada per la disponibilitat d'aigua i aliments).
Un document general que arreplega el método contable de l'edició de 2018 dels contes de la chafada nacional va ser publicat per David Lin et al.[18] Este enfocament és complementari en la proposta de 9 llímits planetaris dins dels quals els humans poden viure en provabilitat baixa de catàstrofe[19] (en setembre de 2023 ya s'havien sobrepassat 6 d'ells)[20] com ho varen propondre Rockström et al. Abdós enfocaments emfatisen la necessitat de fer que l'empresa humana siga compatible en les restriccions d'un sol planeta si volem conseguir la sostenibilitat global.
Mentres que els llímits planetaris busquen identificar punts d'inflexió en les condicions que permeten una existència humana poc costosa sobre la terra (si, per eixemple, la temperatura mija del planeta aumentara 5 °C, l'existència d'alguns humans —molts uns atres moririen—[21] seguiria sent possible, pero costaria molt més), la contabilitat de la chafada ecològica compara la demanda de recursos en la seua regeneració natural.
Índex de riquea inclusiva
El Programa Internacional de Dimensions Humanes de les Nacions Unides ha creat un indicador de sostenibilitat inclusivo, l'Índex de riquea inclusiva (IWI per les seues sigles en anglés), que medix les bases productives d'una economia: capital produït, capital natural i capital humà, i basant-se en estes 3 evaluacions, calcula la trayectòria de la riquea d'un país.[22] El càlcul del capital natural en el IWI es basa en el valor en l'ombra (una estimació del preu que es podria pagar per ells si es comercialisaren) dels actius de capital natural d'una economia.
Una estructura conceptual similar va ser adoptada en 2008 per la Comissió per a la medició de l'eixercite econòmic i el progrés social, baix la direcció dels economistes Joseph Stiglitz, Amartya Sen i Jean-Paul Fitoussi, a instàncies de l'expresident francés Nicolas Sarkozy. Els autors varen concloure que una mida pragmàtica de la sostenibilitat combinaria un indicador basat en el plantejament de la riquea estesa (és dir, no solament tenint en conte l'actual PIB, sino també el capital natural) i un chicotet tauler d'indicadors físics.
Si ben els seus fonaments teòrics són distints, lo que estos enfocaments tenen en comú és un reconeiximent de les llimitacions dels indicadors tradicionals per a medir l'eixercite econòmic i el progrés social (vore per eixemple Crítiques al PIB), i l'importància de la sostenibilitat a llarc determini.
Més allà del PIB
Hi ha hagut vàries iniciatives a nivell regional que busquen alluntar-se del PIB tradicional com a principal indicador de riquea i benestar. La primera d'elles és «Més allà del PIB», una iniciativa impulsada per la UE en 2007 per a desenrollar indicadors ambientals i socials altament agregats i ampliar els contes nacionals a les qüestions ambientals i socials.[23]
En maig de 2012, es va celebrar en Gaborone, Botswana, el Cim per a la Sostenibilitat en Àfrica. Este cim també va reunir a líders de 10 països africans per a debatre la planificació del desenroll sostenible i, en particular, per a comprometre's en un conjunt d'objectius de plena contabilisació del capital natural i la seua integració en la planificació, les polítiques nacionals i el reporte de les actuacions realisades i les senyes recopilades. Este compromís es va materialisar en la Declaració de Gaborone per a la sostenibilitat en Àfrica.[24]
Economia dels ecosistemes i la biodiversitat
En la Dècima conferència de les parts (COP-10) del Conveni per a la Diversitat Biològica (CDB) es varen presentar 4 publicacions per l'iniciativa Economia dels ecosistemes i biodiversitat (EEB): Fonaments ecològics i econòmics de la EEB, La EEB i l'elaboració de polítiques nacionals i internacionals, La EEB en les polítiques locals i regionals, i La EEB en les empreses.[25] Estes publicacions, junt en un informe provisional publicat en l'anterior reunió (COP-9) del CDB en Bonn, representen un anàlisis exhaustiu del valor econòmic de la biodiversitat i les conseqüències que té per als diferents nivells d'anàlisis de polítiques públiques i privades.[25]
La EEB també busca sistematisar el paper de les corporacions, a través de la Coalició EEB per a les empreses (2012), formulant estàndars i evaluant externalitats.[26] S
Ya que la contabilitat del capital natural requerix l'identificació d'activitats de reposició, aixina com de la degradació ambiental, l'inclusió de les corporacions en el procés de valoració és clau.
Declaració del capital natural
En juny de 2012, la conferència Riu+20 va marcar una fita en l'interés mundial per la contabilitat del capital natural. Abans de la conferència, es va donar a conéixer la Declaració del capital natural, un compromís dels directors eixecutius del sector financer per a integrar criteris ESG (ambientals, socials i de gobernanza per les seues sigles en anglés) en les activitats de gestió i inversió. Aixina mateix, el Banc Mundial va posar en marcha l'iniciativa WAVES 50:50 (recorde's, sigles en anglés de contabilitat de la riquea i valoració dels servicis dels ecosistemes) en la finalitat d'analisar el progrés i els passos necessaris per a millorar els esforços de contabilitat del capital natural i enfortir la capacitat dels països per a la presa de decisions sostenibles.[24] En el moment de la conferència, 62 països, 90 empreses i 17 membres de la societat civil s'havien adherit a la campanya.[24]
Vore també
- Càlcul en espècie
- Ecoinversión
- Economia ecològica
- Finançació sostenible
- Finançació migambiental
- Financiamiento climàtic
- Valor econòmic
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Natural capital accounting». Unió Europea.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Joseph Stiglitz, Amartya Sen and Jean-Paul Fitoussi, "Report by the Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress", "Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress", 2008
- ↑ "Indicators", "Eurostat", 2013
- ↑ 4,0 4,1 "Green growth indicators", "OECD"
- ↑ «Desenrolle sostenible i conceptes “verts”».Problemes del Desenroll.Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ C. Monfreda et al., "Establishing national natural capital accounts based on detailed Ecological Footprint and biological capacity assessments", "Land Use Policy 21", 2004
- ↑ Víctor Bouzas Blanco. «Al ritme actual de consum, faran falta dos planetes per a mantindre a 8.500 millons de persones en 2030».
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Committee on the Environment of the OAS Permanent Council, "Natural Resource and Environmental Accounts for Development Policy", "OAS Permanent Council", 13–14 April 1993
- ↑ 9,0 9,1 "SEEA Experimental Ecosystem Accounting – Consultation Draft", "United Nations Statistics Division", 2011
- ↑ "SEEA Revision", "United Nations Statistics Division", 2013
- ↑ UN adopts landmark framework to integrate natural capital in economic reporting un.org
- ↑ Ecosystem Accounting seea.un.org
- ↑ ARIES for SEEA un.org
- ↑ Artificial intelligence saving the natural world un.org
- ↑ UN launches the first artificial intelligence tool for rapid natural capital accounting unep.org
- ↑ «NYSE and Intrinsic Exchange Group Partner to Launch a New Asset Class to Power a Sustainable Future». Business Wire.
- ↑ 17,0 17,1 "About Us", "Wealth Accounting and the Valuation of Ecosystem Services", 2013
- ↑ «Ecological Footprint Accounting for Countries: Updates and Results of the National Footprint Accounts, 2012–2018».Resources.7(3)
- 58.doi:10.3390/resources7030058.
- ↑ Johan Rockstrom et al., "Planetary Boundaries: Exploring the Safe Operating Space for Humanity", "Ecology and Society, 14:2", 2009
- ↑ Juan F. Samaniego. «En territori desconegut: superats 6 dels 9 llímits planetaris que permeten la vida en la Terra».
- ↑ «[1]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ Partha Dasgupta and Anantha Duraiappah, "Well-being and wealth", "International Human Dimensions Programme on Global Environmental Change", 2012
- ↑ "About Beyond GDP", "European Commission", 2007-2011
- ↑ 24,0 24,1 24,2 "The 50:50 Initiative: Next Steps", "Wealth Accounting and the Valuation of Ecosystem Services", 2013
- ↑ 25,0 25,1 "About TEEB", "The Economics of Ecosystems and Biodiversity (TEEB)"
- ↑ "The Declaration", "UNEP FI, GCP & FGV", 2012
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contabilidad del capital natural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.