Llímits planetaris

Archiu:Limites planetarios.png

Els llímits planetaris d'acort en Rockström et al. 2009 i Steffen et al. 2015.

Archiu:PBs2023.svg

Diagrama de llímits planetaris (senyes de setembre del 2023). Les seccions en vert indiquen un estat "segur" mentres que les de color taronja indiquen superació del llímit.

Els llímits planetaris o fronteres planetàries (en anglés: planetary boundaries) són un marc conceptual que evalua l'estat de nou processos fonamentals per a l'estabilitat del sistema Terra i sugerix una série de llindars per a estos processos que, en cas de ser superats, poden posar en perill l'habitabilitat del planeta.

Els nou llímits planetaris són:

• Crisis climàtica.
• Acidificació dels oceans.
• Forat d'ozon.
• Cicle del nitrogen i fòsfor.
• Us de l'aigua.
• Deforestación i atres canvis d'us del sol.
• Pèrdua de biodiversitat.
• Contaminació de partícules en atmòsfera.
• Contaminació química.

Este concepte va ser propost en 2009 per un grup de 28 científics internacionals liderats per Johan Rockström del Stockholm Resilience Centre (SRC) i Will Steffen, de l'Australian National University. L'objectiu d'estos científics era definir un "espai d'actuació segur per al desenroll humà" que poguera ser utilisat pels governs de tots els nivells, les organisacions internacionals, la societat civil, el sector privat i la comunitat científica. El concepte de les fronteres planetàries ha ocupat pàgines destacades de revistes científiques prestigioses com Nature o Science i s'ha convertit en un marc conceptual de referència, que actualment és utilisat per organismes com l'ONU o el Fòrum econòmic mundial de Davos.