L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Conservació de les aus

La conservació d'aus en un camp de la ciència la biologia de la conservació relacionat en aus amenaçades. Els humans han tingut un gran impacte sobre moltes espècies d'aus. Les activitats humanes han permés en alguns casos a algunes espècies expandir dramàticament el seu territori, en atres espècies la seua àrea de distribució s'ha reduït, lo que ha conduït a moltes extincions. Més de cent espècies d'aus s'han extinguit en temps històrics,[1] encara que les extincions causades per l'home més dramàtiques varen ocórrer durant la colonisació humana de les illes de Melanèsia, Polinèsia i Micronesia en l'Oceà Pacífic, durant la qual s'estima que es varen extinguir de 750 a 1800 espècies d'aus.[2] Moltes poblacions d'aus estan declinant en tot lo món, en condició d'amenaçada es conten 1.221 espècies (any 2007) en les llistes de Birdlife International i l'IUCN.[3] La causa més freqüentment citada involucra la pèrdua de hàbitat.[4] Atres amenaces inclouen la caça excessiva, la mortalitat accidental per colisió en edificacions o deguda a l'enganche per la peixca en sedal llarc,[5] per contaminació (incloent derrames de petròleu i us de pesticidas),[6] competició i predaació per espècies invasoras no natives,[7] i canvi climàtic.

Conservació de les aus
L'extinció del cheu coster obscur (Ammodramus maritimus nigrescens) va ser causada per la pèrdua de hàbitat.

Primeres Lleis

Els governs, junt en numeroses organisacions de conservació, treballen per a protegir les aus, per mig de lleis per a protegir-les, preservant i restaurant els seus hàbitats o mantenint poblacions en captiveri per a reintroducció. Per una atra part, s'ha proyectat que de persistir l'activitat humana que afecta la biodiversitat com ho fa en l'actualitat, es podrien extinguir més de tres voltes el número d'espècies que es varen perdre des de l'any 1500.[8]

Cutberto de Lindisfarne (634-687) va ser un monge ermitaño i bisbe en les Illes Farne en la costa oriental d'Anglaterra en el Mar del Nort, a on va instituir lleis especials per a fi de protegir als pardals que venien a anidar en estes illes. Estes lleis podrien haver segut les primeres lleis per a protegir als pardals del món.

Amenaces sobre les poblacions d'aus

Pèrdua de hàbitat

L'amenaça més crítica que enfronten les aus és la destrucció i la fragmentació de hàbitats.[9] La pèrdua de boscs, pasturages i uns atres ecosistemes naturals per l'agricultura, les mines i el desenroll urbà, el drenage de pantans i atres chapulls, i l'extracció de fusta reduïxen el hàbitat potencial per a moltes espècies. Adicionalment els pegats remanentes de hàbitat són a sovint massa chicotets o fragmentats per la construcció de carreteres o atres barreres paregudes que convertixen a les poblacions dins d'eixes illes fragmentarias en vulnerables a l'extinció localisada. Ademés moltes espècies dels boscs mostren habilitat llimitada per a dispersar-se i ocupar nous fragments forestals (veja biogeografía d'illes).[10] La pèrdua de selva tropical humida és el problema més urgent, ya que estos boscs alberguen el més alt número d'espècies no obstant estan sent destruïdes ràpidament. La pèrdua de hàbitat ha segut implicada en moltes extincions, tals com la del carpintero real (Campephilus principalis, dicutida pel seu “redescubrimiento”), de la bijirita de Bachman (Vermivora bachmanii) i del cheu coster obscur (Ammodramus maritimus nigrescens)

Espècies introduïdes

 
Els rabosots àrtics introduïts en les Illes Aleutianas varen devastar poblacions d'alcas; ; en este cas ha segut capturada una alcita chicoteta Aethia pusilla.

Històricament l'amenaça imposta per les espècies introduïdes ha causat provablement la majoria de les extincions d'aus, particularment en les illes. La majoria de les extincions històriques han ocorregut en illes,[11] i la majoria de les extincions prehistòriques causades per l'home varen ser també insulars.[12] Moltes espècies insulars varen evolucionar en absència de depredadors i en conseqüència varen perdre molts dels comportaments anti-predadores.[13] A mida que els humans varen viajar pel món, varen dur en si molts animals foràneus que varen afectar a eixes espècies insulars. Alguns d'ells eren predadores no habituals com rates, gats, i porcs; uns atres eren competidors, com atres espècies d'aus, o herbívors que varen degradar el hàbitat de cria.[14] Les malalties poden també haver tingut un rol; la malaria aviar, introduïda junt en aus forànees, causada pel (Plasmodium relictum ) i transmesa per mosquits, es pensa que siga la causa primària de moltes extincions en Hawái.[15] Una atra malaltia, la pigota aviar, també ha tingut incidència.


El dodo (Raphus cucullatus) és l'eixemple més famós d'una espècie que va anar provablement duta a l'extinció per espècies introduïdes (encara que la caça per l'home també va jugar un rol). Atres espècies víctimes d'espècies introduïdes varen ser el troglodita de l'Illa Stephens (Xenicus lyalli), el pinzón hawaiano po o-uli (Melamprosops phaeosoma) i el carricero molinero de Laysan (Acrocephalus familiaris familiaris). Moltes espècies actualment amenaçades d'extinció són vulnerades per espècies introduïdes, per eixemple: Kokako (Callaeas cinerea), petirrojo de l'Illa Chatham (Petroica traversi), el corp de les Marianes (Corvus kubaryi), i l'ànet hawaiano (Anas wyvilliana).

Caça i explotació

Els humans hem explotat les aus per molt llarc temps, i moltes voltes esta explotació ha resultat en l'extinció. La caça excessiva va ocórrer algunes voltes en espècies ingènues no familiarisades en els humans, tals com la moa de Nova Zelanda[16] en atres casos va ser un nivell industrial de caça el que va dur a l'extinció. La coloma viagera (Ectopistes migratorius) va ser una volta l'espècie d'au més numerosa vivent (possiblement la més numerosa de tots els temps), la caça excessiva va reduir fins a l'extinció esta espècie que abans alcançava els mil millons.[17] La pressió per la caça pot ser per aliments, deport, plomes, o inclús per científics colectando espècimen de museu. La colecta de grans alcas Pinguinus impennis per a museus va espentar a l'espècie llavors rara a l'extinció. l'expoliaació de loros i similars per al comerç de mascotes ha convertit en amenaçades a moltes espècies. Entre 1986 i 1988 dos millons d'estos psitácidos varen ser importades llegalment només als Estats Units. Els membres d'esta família són també traficats illegalment entre països, i les espècies més rares són les de preus més alts.

Hibridació

L'hibridació pugues també amenaçar a les aus, danyant el acervo genètic. Per eixemple, ànet negre americà (Anas rubripes) ha segut a sovint reportat hibridando en l'ànet anglés (Anas platyrhynchos), començant una llenta declinació. Els híbrits d'aus de caça són particularment comunes i molts criadors produïxen híbrits que pogueren ser accidental o intencionalment introduïts en la naturalea.

Atres amenaces

 
Este albatro de cella negra (Diomedea melanophyrs) ha segut enganchat per un ham en sedal llarc (peixca en palangre). Este tipo de peixca amenaça a 19 de 21 espècies d'albatros, tres de forma crítica.


Les aus s'enfronten a moltes atres amenaces. La contaminació ha provocat séries declinació en algunes espècies. El pesticida DDT va ser responsable de l'aprimament del clafoll dels ous, particularment en les aus marines i les aus d'assut que estan en la part superior de la cadena alimentícia.[18] Les aus marines són també vulnerables al derrame de petròleu, que destruïx la protecció contra l'aigua del plomall, causant que l'au s'ofegue o muiga per hipotèrmia.[19] La contaminació llaugera pugues també provocar efectes amoladors sobre algunes espècies, particularment les nocturnes com els petreles.[20]

Les aus marines enfronten una atra amenaça per les arts de peixca quan són atrapades per les rets o enganchades en hams de sedales llarcs (peixca en palangre). Fins a 100.000 albatros són enganchats o ofegats cada any en sedales per a tonyina disposts en pesquería de sedal llarc.[5] Les aus migratòries són també amenaçades pels edificis molt alts, torres de comunicació, i aerogeneradores; s'estima que 440.000 aus cada any moren d'esta causa en Norteamérica solament, segons l'American Bird Conservancy.

Segons la mateixa American Bird Conservancy, tal volta una de les amenaces més amoladores, són els gats domèstics, que es calcula que maten centenars de millons d'aus anualment, solament en Estats Units.

Events catastròfics com l'erupció d'un volcà poden extinguir una espècie en àrea de distribució chicoteta, per eixemple el troglodita Salpinctes obsoletus exsul en l'Illa Sant Benedicto. El canvi climàtic global ha incrementat atres events catastròfics com a huracans, sequies prolongades i grans incendis, que poden, combinats en atres amenaces, extinguir o donar l'impuls final a l'extinció d'aus en poblacions concentrades en àrees chicotetes. El calfament global que expandix les possibilitats de reproducció de mosquits transmissors de malalties com la malaria aviar també supon una amenaça per a aus que sobreviuen en els reductes més frets de les seues àrees distribució originals.

La degradació de l'acervo genètic és una amenaça que afecta a les espècies d'aus en molt escàs número, ya que en disminuir la seua adaptabilitat a un ambient canviant les fa susceptibles encara si han recuperat el seu número.

Referències

  1. ↑ Fuller I (2000). Extinct Birds (2nd ed.). Oxford University Press, Oxford, New York. ISBN 0-19-850837-9
  2. ↑ Steadman D (2006). Extinction and Biogeography in Tropical Pacific Birds, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-77142-7
  3. ↑ Birdlife International (2007). 1,221 and counting: More birds than ever face extinction. Revisat el 3 de juny de 2007.
  4. ↑ Norris K, Pain D (eds) (2002). Conserving Bird Biodiversity: General Principles and their Application Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-78949-3
  5. ↑ 5,0 5,1 Brothers NP (1991). "Albatross mortality and associated bait loss in the Japanese longline fishery in the southern ocean." Biological Conservation 55: 255–68.
  6. ↑ Wurster D, Wurster C, Strickland W (1965). "Bird Mortality Following DDT Spray for Dutch Elm Disease." Ecology 46 (4): 488–99. [1]
  7. ↑ Blackburn T, Cassey P, Duncan R, Evans K, Gaston K (2004). "Avian Extinction and Mammalian Introductions on Oceanic Islands." Science 305: 1955–58.
  8. ↑ Stewart, K., Venditti, C., Carmona, C. P., Baker, J., Clements, C., Tobias, J. A., & González-Suárez, M. (2025) Threat reduction must be coupled with targeted recovery programmes to conserve global bird diversity. Nature Ecology & Evolution, 1-13.
  9. ↑ Gill, F. (1995). Ornithology. W.H Freeman and Company, New York. ISBN 0-7167-2415-4.
  10. ↑ Moore, R., Robinson, W., Lovette, I., & Robinson, T. (2008). Experimental evidence for extreme dispersal limitation in tropical forest birds. Ecology Letters, 11'(9):960-968. doi:10.1111/j.1461-0248.2008.01196.x
  11. ↑ Savidge, J. A. (1987). Extinction of an island forest avifauna by an introduced snake. Ecology, 68(3), 660-668.
  12. ↑ Pimm, S., Raven, P., Peterson, A., Şekercioğlu, Ç. H., & Ehrlich, P. R. (2006). Human impacts on the rates of recent, present, and future bird extinctions. Proceedings of the National Academy of Sciences, 103(29), 10941-10946.
  13. ↑ Blumstein, D., Daniel, J. (2005). "The loss of anti-predator behaviour following isolation on islands." Proceedings of the Royal Society of London Séries B-Biological Sciences 272: 1663–1668.
  14. ↑ Steadman, D. W. (1995). Prehistoric extinctions of Pacific island birds: biodiversity meets zooarchaeology. Science, 267(5201), 1123-1131.
  15. ↑ Atkinson, C., Dusek, R., Woods, K., Iko, W. (2000). "Pathogenicity of avian malaria in experimentally-infected Hawaii Amakihi." Journal of Wildlife Diseases 36(2):197-204.
  16. ↑ Holdaway, R., Jacomb, C. (2000). "Rapid Extinction of the Moas (Aus: Dinornithiformes): Model, Test, and Implications." Science 287(5461): 2250 - 2254.
  17. ↑ Eckert, Allan W. (1965). The Silent Sky: The Incredible Extinction of the Passenger Pigeon. Lincoln NE: IUniverse.com. ISBN 0-595-08963-1.
  18. ↑ Grier, W., (1982). "Ban of DDT and subsequent recovery of Reproduction in bald eagles." Science 218(4578): 1232-1235.
  19. ↑ Dunnet, G., Crisp, D., Conan, G., Bourne, W. (1982). "Oil Pollution and Seabird Populations [and Discussion]." Philosophical Transactions of the Royal Society of London. B 297(1087): 413-427.
  20. ↑ Li Correja, M., Ollivier, A., Ribesc S., Jouventin, P., (2002). "Light-induced mortality of petrels: a 4-year study from Réunion Island (Indian Ocean)." Biological Conservation 105: 93–102 [2].

Vore també


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Conservació_de_les_aus&oldid=1595151»