Anar al contingut

Conjunt compacte aleatori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, un conjunt compacte aleatori és essencialment una variable aleatòria en valors en un conjunt compacte.[1] Els conjunts compactes aleatoris són útils en l'estudi de atractores per a sistemes dinàmics aleatoris.[2]

Definició

Siga (M,d) un espai mètric separable complet. Denotem per 𝒦 el conjunt de tots els subconjunts compactes de M. La mètrica de Hausdorff h en 𝒦 es definix per:[1][3]

h(K1,K2):=max⁡{supa∈K1infb∈K2d(a,b),supb∈K2infa∈K1d(a,b)}.

(𝒦,h) és també un espai mètric complet separable. Els subconjunts oberts corresponents generen una σ-àlgebra sobre 𝒦, la σ-àlgebra de Borel ℬ(𝒦) de 𝒦.[4]

Un conjunt compacte aleatori és una funció mesurable K d'un espai de provabilitat (Ω,ℱ,ℙ) en (𝒦,ℬ(𝒦)).[1][5]

Dit d'un atre modo, un conjunt compacte aleatori és una funció mesurable K:Ω→2M de tal manera que K(ω) és casi segur compacte i:[1]

ω↦infb∈K(ω)d(x,b)

és una funció mesurable per a cada x∈M.[3]

Discussió

Els conjunts compactes aleatoris en este sentit també són conjunts tancats aleatoris com en Matheron (1975).[3] En conseqüència, baix el supòsit adicional de que l'espai portador és localment compacte, la seua distribució ve donada per les provabilitats:[1]

ℙ(X∩K=∅) per a K∈𝒦.

(La distribució d'un conjunt convex compacte aleatori també ve donada pel sistema de totes les provabilitats d'inclusió) ℙ(X⊂K).[6]

Per a K={x}, s'obté la provabilitat ℙ(x∈X), la qual satisfà:[1]

ℙ(x∈X)=1−ℙ(x∉X).

Per lo tant, la funció de cobertura pX està donada per:[7]

pX(x)=ℙ(x∈X) per a x∈M.

Per supost, pX també pot interpretar-se com la mija de la funció indicadora 𝟏X:[1]

pX(x)=𝔼𝟏X(x).


La funció de cobertura pren valors entre 0 i 1. El conjunt bX de tots els x∈M en pX(x)>0 es denomina el soport de X. El conjunt kX de tots els x∈M en pX(x)=1 es denomina núcleu, conjunt de punts fixos o mínim essencial e(X).[2] Si X1,X2,… és una seqüència de conjunts compactes aleatoris i.i.d., llavors casi en seguritat:[1]

⋂i=1∞Xi=e(X)

i ⋂i=1∞Xi convergix casi en seguritat a e(X).[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Molchanov, Ilya (2005). «Chapter 1: Introduction», Theory of Random Sets (en en), London: Springer, pp. 1-30. ISBN 978-1-85233-892-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Crauel, Hans; Flandoli, Franco (1999). «Chapter 4: Random Compact Sets and Attractors», Random Attractors (en en), Berlin: Springer, pp. 100-130. ISBN 978-3-540-65983-9.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Matheron, Georges (1975). «Chapter 1: Random Sets and Integral Geometry», Random Sets and Integral Geometry (en en), New York: John Wiley & Sons, pp. 1-30. ISBN 978-0-471-57621-1.
  4. ↑ Rockafellar, R. Tyrrell; Wets, Roger J.-B. (1998). «Chapter 4: Set-Convergence», Variational Analysis (en en), Berlin: Springer, pp. 100-130. ISBN 978-3-540-62772-2.
  5. ↑ Kallenberg, Olav (2002). «Chapter 6: Random Measures and Random Sets», Foundations of Modern Probability, 2.ª edició (en en), New York: Springer, pp. 150-170. ISBN 978-0-387-94957-7.
  6. ↑ Schneider, Rolf; Weil, Wolfgang (2008). «Chapter 3: Random Convex Sets», Stochastic Geometry (en en), Berlin: Springer, pp. 50-80. ISBN 978-3-540-78858-4.
  7. ↑ Stoyan, Dietrich; Stoyan, Helga (1994). «Chapter 5: Random Sets», Fractals, Random Shapes and Point Fields: Methods of Geometrical Statistics (en en), Chichester: John Wiley & Sons, pp. 100-130. ISBN 978-0-471-93757-7.

Bibliografia adicional

  • Matheron, Georges (1975). Random Sets and Integral Geometry, New York: John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-57621-1.
  • Molchanov, Ilya (2005). Theory of Random Sets, London: Springer. ISBN 978-1-85233-892-3.
  • Stoyan, Dietrich; Stoyan, Helga (1994). Fractals, Random Shapes and Point Fields: Methods of Geometrical Statistics, Chichester: John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-93757-7.
  • Schneider, Rolf; Weil, Wolfgang (2008). Stochastic Geometry, Berlin: Springer. ISBN 978-3-540-78858-4.
  • Crauel, Hans; Flandoli, Franco (1999). Random Attractors, Berlin: Springer. ISBN 978-3-540-65983-9.
  • Kallenberg, Olav (2002). Foundations of Modern Probability, 2.ª edició, New York: Springer. ISBN 978-0-387-94957-7.
  • Rockafellar, R. Tyrrell; Wets, Roger J.-B. (1998). Variational Analysis, Berlin: Springer. ISBN 978-3-540-62772-2.
  • Arnold, Ludwig (1998). Random Dynamical Systems, Berlin: Springer. ISBN 978-3-540-63758-5.


Referències