Anar al contingut

Conjectura d'Euler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La conjectura d'Euler, també coneguda com la conjectura de la suma de potències de Euler, és una conjectura matemàtica refutada, relacionada en l'última teorema de Fermat. Va ser proposta per Leonhard Euler en 1769. Establix que para tots els número entero n i k majors que 1, si la suma de n k-ésimas potències de sancers positius és en sí mateixa una k-ésima potència, llavors n és major o igual que k:

Plantilla:SubSup + Plantilla:SubSup + ... + Plantilla:SubSup = bk ⇒ n ≥ k

La conjectura representa un intent de generalisar l'última teorema de Fermat, que és un cas especial de n = 2: si Plantilla:SubSup + Plantilla:SubSup = bk, llavors 2 ≥ k.

Encara que la conjectura és vàlida per al cas k = 3 (que se seguix de l'última teorema de Fermat per a les terceres potències), va ser refutada para k = 4 i k = 5. Es desconeix si la conjectura falla o és vàlida per a qualsevol valor k ≥ 6.

Trasfondo

Euler era conscient de l'igualtat 594 + 1584 = 1334 + 1344 que involucra sumixques de potències a la quarta potència. No obstant, no es tracta d'un contraeixemple perque cap terme està aïllat en un costat de l'equació. També va proporcionar una solució completa al problema de les quatre gavetes com en el número de Platón 33 + 43 + 53 = 63 o el número taxicab 1729.[1][2] La solució general de l'equació

x13+x23=x33+x43

és

x1=1−(a−3b)(a2+3b2),x2=(a+3b)(a2+3b2)−1
x3=(a+3b)−(a2+3b2)2,x4=(a2+3b2)2−(a−3b)

a on a i b són sancers qualssevol.

Contraeixemples

La conjectura d'Euler va ser refutada per Leon Lander i Thomas Parkin en 1966 quan, a través d'una busca directa per computadora en un CDC 6600, varen trobar un contraeixemple per a k = 5.[3] Este descobriment es va publicar en un artícul que constava de sol dos frases.[3] Es coneixen un total de tres contraeixemples primitius (és dir, en els que no tots els sumants tenen un factor comú):

275 + 845 + 1105 + 1335 = 1445 (Lander & Parkin, 1966),
(−220)5 + 50275 + 62375 + 140685 = 141325 (Scher & Seidl, 1996), and
555 + 31835 + 289695 + 852825 = 853595 (Frye, 2004).

En 1988, Noam Elkies va publicar un método per a construir una série infinita de contraeixemples per al cas k = 4. El seu contraeixemple més chicotet és

26824404 + 153656394 + 187967604 = 206156734.

Un cas particular de les solucions de Elkies es pot reduir a l'identitat[4][5]


(85v2 + 484v − 313)4 + (68v2 − 586v + 10)4 + (2o)4 = (357v2 − 204v + 363)4

a on

o2 = 22030 + 28849v − 56158v2 + 36941v3 − 31790v4.

Esta és una curva elíptica en un punt racional en v1 = −31⁄467. A partir d'este punt racional inicial, es pot calcular una colecció infinita d'atres punts. La substitució de v1 en l'identitat i l'eliminació de factors comuns genera l'eixemple numèric citat anteriorment.

En 1988, Roger Frye va trobar el contraeixemple més chicotet possible per a k = 4

958004 + 2175194 + 4145604 = 4224814

realisant una busca informàtica directa per mig de tècniques sugerides per Elkies. Esta solució és l'única en valors de les variables per baix d'1.000.000.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ (2007) Dunham, William (ed.). The Genius of Euler: Reflections on His Life and Work, The MAA, p. 220. ISBN 978-0-88385-558-4.
  2. ↑ Titus, III (2005). «Euler's Estendre Conjecture».
  3. ↑ 3,0 3,1 Lander, L. J.; Parkin, T. R.(1966).«Counterexample to Euler's conjecture on sums of like powers».Bull. Amer. Math. Soc..72(6): 1079.doi:10.1090/S0002-9904-1966-11654-3.
  4. ↑ «Elkies' a4+b4+c4 = d4».
  5. ↑ «Sums of Three Fourth Powers». Archivat des de l'original, el 12 de novembre de 2021. Consultat el 12 de novembre de 2021.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».