Les Comadres és una festa que se celebra en Astúries (Espanya). Esta festa coincidix en el dijous anterior al dimarts de carnestoltes (és dir, el dijous lardero). Consistix en la reunió de grups de dònes per a berenar, ballar, parlar i passar-ho be. En l'actualitat també s'ha estés a l'àmbit masculí, més en Pola de Siero que en atres zones de la regió. En Pola de Siero, la festa es prolonga el divendres, dissabte i dumenge posteriors a Comadres; són els dies de Comadrines, Migayes i Migayines respectivament. En Bolívia la festa de "Compadres" se celebra el penúltim dijous abans del dimarts de carnestoltes.[1][2][3][4]

Recentment la celebració de la festa de "Comadres" i "Compadres" s'ha estés a vàries localitats i ciutats de Bolívia.[2][3][4]

Orige

  1. ↑ VACAFLOR Dorakis, Elías: "Carnestoltes Chapaco, La Festa de les Comadres". Tarija, Bolívia. 2000. Consultat en [1] en febrer de 2014
  2. ↑ 2,0 2,1 "Dijous de compadres i comadres del carnestoltes de Tarija, una tradició que s'expandix a nivell nacional". Publicat en Periòdic Digital d'Investigació sobre Bolívia, el 30 de giner de 2013. Consultat en www.pieb.com.bo en febrer de 2014
  3. ↑ 3,0 3,1 Jorge Soruco: "Dijous de compadres i comadres del carnestoltes de Tarija, una tradició que s'expandix a nivell nacional".Publicat en La Raó, La Revista, el 27 de giner de 2013. Consultat en www.la-razon.com
  4. ↑ 4,0 4,1 Betty Condori Rojas: “Compadres un festeig en Bolívia que és únic en el món”.Publicat en Opinió, el 10 de febrer de 2012. Consultat en www.opinion.com.bo en febrer de 2014

La costum es basa en tradicions orals passades de pares a fills; ya que, al no existir fonts escrites molt confiables, existixen vàries suposicions, la més fiable és que es pot remontar l'orige de la festa a les denominades Matronalias. Estes celebracions eren unes festes romanes dedicades a les dònes casades, i que se celebraven en honor de la deesa Juno, també coneguda en el sobrenom de Matrona.

Estes festes se celebraven en les calendas del més de març; era l'única volta a l'any que les dònes tenien els mateixos privilegis que els varons en la societat patriarcal romana. En el pas del temps es va convertir en una festa evidentment profana, perdent tot la seua caràcter sacre, conservant-ho únicament en el sentit d'adequar el seu celebració al calendari cristià i que seguix coincidint en unes dates no molt lluntanes a les calendas de març.

Tradició

En Astúries se celebrava, exclusivament, en Pola de Siero, des de temps inmemorial i de forma multitudinària, no podent faltar el bollu preñau, acompanyat de sidra, com marcava la tradició i en Gijón, a on també se solien reunir grups de dònes per a berenar, pero més be en les seues pròpies cases, fins que en els anys 1980 es va tornar a restaurar la tradició.

Actualment la festa ya se celebra en els concejos de Siero, Langreo, Gijón, Avilés i Oviedo. És una festa que té localitats molt concretes, podent haver dos localitats lluntanes entre sí que la celebren, mentres que les circumdants a estes no ho fan, encara que en els últims anys la tendència és a que se celebre en casi tota la zona central d'Astúries.


És tradició celebrar la festa de comadres també en atres llocs del territori espanyol, com per eixemple en el País Vasc, i més concretament en algunes zones de la província de Guipúscoa, a on són conegudes en el nom de emakunde. També se celebren en la província de Segòvia, per Santa Águeda, o en la de Zamora, també per la mateixa festivitat, el 5 de febrer. També se celebra en Galícia, en el triàngul del Entroido: Verín, Xinzo de Limia i Laza, en Orense; aixina com en Pontevedra, en els municipis del Grove i L'Illa de Arosa.

En Bolívia, la festa se celebra tradicionalment en la vall central de Tarija. En l'actualitat la celebració s'ha estés a atres departaments i ciutats del país.[1]

Vore també

Referències

  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada PIEB