Dijous lardero
El Dijous lardero o Dijous gros és una tradició cristiana en alguns països que marca l'últim dijous abans de la Quaresma i està associat en la celebració del carnestoltes, moltes voltes marcant el començ d'este mateix.[1][2]
Degut a que la Quaresma és un temps de dejuni, els dies previs al Dimecres de Cendra brinden l'última oportunitat per a festejar fins a la Pasqua de Resurrecció.[3]
Tradicionalment és un dia dedicat al menjar, quan les persones es reunixen en les seues cases o cafens en els seus amics i familiars i mengen grans cantitats de dolces, pastiços i atres menjars que normalment no es mengen durant la Quaresma. Entre els plats nacionals més populars que se servixen eixe dia es troben els pączki en Polònia.[4][5][2]
Etimologia
En espanyol, l'orige de la paraula lardero deriva del llatí lardarius, que significa tocinero. Formen part de la seua família semàntica el verp lardear, untar en greix, i el sustantiu lardo, grassa o cansalada.[1] En català es coneix com dijous gras (en espanyol, dijous gras) fent alusió al mateix concepte.[6]
Celebració per països
Polònia
En Polònia, el dijous gros es diu tłusty czwartek. La gent compra els seus pastiços favorits en els seus forns locals. Els aliments tradicionals inclouen pączki (rosquillas), que són grans trossos de massa de rent fregits, tradicionalment farcidures en melada de frutes o melada de pétals de rosa (encara que a sovint s'usen uns atres) i coberts en sucre en pols, glaseado o glaseado[7][8] Les ales d'àngel (faworki o chruściki) també es consumixen comunament en este dia.
Espanya
La costum més generalisada en Espanya és berenar carn de porc acompanyada de pa i ou o tortilla.[1] També és tradició fer-ho en el camp i en amics o en família.
Hi ha diferències depenent del lloc de celebració:
En Andalusia el dijous lardero també es coneix com a dijous gros o dia de les merendicas.[9]
En Aragó el carnestoltes comença en la celebració del dijous lardero. Existix un refrà que diu: «Dijous lardero, llonganiça en l'olla».[10] En atres zones d'Aragó és típic menjar «el pam», un tros generós de llonganiça.[11] En el Baix Aragó se li coneix com choricer o choricé i és típic anar al mont a menjar chorizo i choriceta (blanca), també coneguda com a llonganiça de Pasqua. En la localitat d'Alcanyís la tradició es remonta a l'Edat Mija.[12]
En Astúries el carnestoltes comença en la celebració del Dijous de Comadres. En moltes localitats les dònes abandonen eixe dia les tasques de casa i ixen a celebrar per separat la seua berena en empanadas, pastiços, cançons i beguda.[13]
En Castella-la Mancha a este dia també se li coneix com a dia de la Mono i és una de les festes més importants d'Albacete, despuix de la Fira i la nit de Sant Joan.[14]
En Castella i Lleó la celebració se li coneix també com a dijous merendero o dijous de tots en algunes zones. En Soria per eixemple, se li coneix com "Dijous Lardero, pa, chorizo i ou".[15]
En Catalunya és sobretot una festa familiar i popular. En els pobles i barris de les ciutats se solen fer celebracions populars en ball i orquesta en viu, ademés de butifarradas. Este dia, cridat dijous llarder o dijous gras (dijous gros), és tradicional menjar butifarres, de les quals la de Carnestoltes pròpiament dita és la d'ou, aixina com tortilla de butifarra i coca de llardons. En general, els ous, els chicharrones (llardons) i els plats a pur de estos són molt típics. És freqüent quedar entre amics per a un menjar o sopar informal a la que cada u du una tortilla o una coca, o inclús dur-les al treball. Els chiquets més chicotets solen fer una excursió a la que es duen un entrepà de tortilla. En Villanueva i Geltrú se celebra la Merengada, a on es mengen i tiren quilos de merengue i se celebren sopars en el tradicional xató de la vila. En la Costa Brava, el dijous lardero dijous gras és el dia per als més chicotets: fan una festa en l'escola en ball i música, la desfilada de carnestoltes i d'abril i una festa en dolces.[16]
Entre atres poblacions de la Comunitat de Madrit, Millorada del Camp, Velilla de Sant Antonio i Fuentidueña de Tajo celebren el dijous lardero, més conegut en estes dos últimes ciutats com Dia de la Tortilla.[17]
En La Rioja existix la tradició de menjar alguns plats típics i productes de la terra com la cansalada i la sagí de porc. El chorizo, junt en l'ou, són dos dels ingredients fonamentals; es menja en pa amasado i cuit en ous i chorizo en el seu interior.[18] En Santurde de Rioja i en Santurdejo els jóvens del poble fan un ninot de palla, el Judas, i recorren el poble cantant cançons pròpies del dia i demanant per les cases ous, chorizo o diners. Per la vesprada, ho cremen en la plaça i en lo recaptat celebren una berena.[19][20]
En la Comunitat Valenciana la traïció se li coneix com Dijous de Berenar en valencià[21] i és tradicional d'alguns pobles com Sagunt. Entre els menjars tradicionals és la coneguda pataqueta:[22] és com un entrepà pero que se li ha fet un pessic en la mitat fent aixina una forma de mija lluna, i es reblix de tortilla de faves, de tortilla d'alls tendres, esgarraet o fiambres. Especial és el cas d'Aspe, que celebra l'anomenada festa de «L'Últim Dijous», coneguda també per «La Jira», en la que numerosos grups, denominats «Jiras», desfilen mostrant paraments variats i originals marcats per una temàtica que les identifica. En aplegar a la Plaça Major té lloc el concurs en el que cada jira, distribuïdes en les categories d'infantil, jovenil i absoluta, realisa una actuació sobre l'escenari interpretant una cançó popular en lletra original. Quan finalisen les actuacions, i despuix d'una nova desfilada, les jiras marchen a menjar al camp per a degustar arròs en conill i caragols, acompanyat de torrijas i mistela. El dissabte, conegut com a «Dissabte de Sobres», té lloc una nova desfilada que finalisa en l'entrega de premis. Esta festa està declarada d'Interés Turístic Provincial.
Alemània
En Alemània se li denomina Weiberfastnacht, i és una festa no oficial en Renania.[23] En la majoria dels llocs el treball termina abans del migdia. Les celebracions comencen a les 11:11 a. m. en Alemània. La gent es disfrassa i celebra en els pubs i en els carrers.[24] El Beueler Weiberfastnacht se celebra tradicionalment en el districte de Beuel en Bonn.[25] La tradició específica de dònes del dijous lardero daten aproximadament de 1824, quan les dònes locals varen formar per primera volta el seu propi "comité de carnestoltes". La pren simbòlica de l'ajuntament de Beuel es retransmet en directe per televisió. En moltes ciutats de l'estat de Renania del Nort-Westfalia, s'ha convertit en tradició una "pren de possessió" ritual dels ajuntaments per part de les dònes locals. Entre atres costums establides, eixe dia les dònes tallen els llaços dels hòmens, que són vists com un símbol de l'estatus. Els hòmens usen els nucs de les seues corbates i reben un Bützchen (chicotet bes) com a compensació.[26]
Itàlia
Giovedì grasso és com es coneix la celebració en Itàlia,[27] guardant molta similitut en el martedì grasso (Dimarts de Carnestoltes). En Venècia a principis del XX, per eixemple, va estar marcat per "mascaradas, una batalla de flors en la Plaça, un allumenament general i l'obertura de la loteria".[28] L'escritora anglesa Marie Corelli va mencionar a giovedì grasso (com "Giovedi Grasso") en la seua segona novela, Vendetta (1886), com un dia en el que "les bromes, el ball, els chillidos i els crits estarien en el seu apogeu".[29]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «¿Saps lo que és el Dijous Lardero i per qué se celebra?» (en es). El Plural (2023-02-16). Consultat el 2023-03-24.
- ↑ 2,0 2,1 S.L, EDICIONES PLAZA. «seu-gula-en-valència ‘Dijous Gros’: el atracón de dònuts en el que Polònia assecia el seu gula en Valéncia» (en es). Guia Hedonista. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «"Dijous grasiento", el carnestoltes de calories en Polònia» (en es). pulsoslp.com.mx. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Poles gorge themselves on Fat Thursday». Polskie Ràdio dla Zagranicy. Consultat el 2023-02-16.
- ↑ Marque, Luis Negre (2023-02-16). «Breu història i orige del Dijous lardero, llonganiça en l'olla» (en es). El Periódico d'Aragó. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ Comecome (2022-02-23). «¿Qué significa el dijous lardero i per qué se celebra menjant llonganiça? ⋆ Comecome Saragossa» (en es). Comecome Saragossa. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Wacky Winter Holidays: Fat Thursday & Herring Night» (en en). www.inyourpocket.com. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Poland celebrates 'Fat Thursday'». Polskie Ràdio dla Zagranicy. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «El vell costal | I això que està per aplegar el dijous Lardero» (en es). Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Dijous Lardero, llonganiça en l'olla» (en es). Ternasco d'Aragó. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ González, Marian (2022-02-23). «Dijous Lardero, un pam de llonganiça en l'olla» (en es-es). cadena SER. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ Heralt d'Aragó (ed.): «Alcanyís celebra en el camp el seu tradicional dia del 'Choricer'» (en espanyol) (12 de febrer de 2010). Consultat el 2 de març de 2011.
- ↑ «Dijous de Comadres: orige i història d'esta tradició en Astúries», 15 de giner de 2020. Consultat el 11 de febrer de 2026.
- ↑ «[https://www.cuandopasa.com/index.php?v=v113360g D�a de la mono en Albacete 2022]» (en es). cuandopasa.com. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ Press, Europa (2022-02-21). «on-20220221122253.html Dijous Lardero: ¿Qué és? ¿Quàn se celebra i on?». www.europapress.es. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Dijous lardero». www.catalunya.com. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ Espinosa, Rosa Maria (2014-02-27). «Dijous Lardero, Dia de l'ou o Dia de la Tortilla» (en es-es). Blog de nutrició de Menja sa. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ Font: web municipal [1]
- ↑ Font: web municipal [2]
- ↑ Font: web municipal [3]
- ↑ Dijous de Berenar [4]
- ↑ Que és una pataqueta [5]
- ↑ «Clipped From Tyrone Daily Herald», Tyrone Daily Herald, 1996-02-17, pp. 9. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Weiberfastnacht in 1972.», The Lake Park News, 1972-03-02, pp. 7. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Weiberfastnacht in Beuel, 1959», The Salt Lake Tribune, 1959-02-06, pp. 35. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ Petra Pluwatsch: Weiberfastnacht – Die Geschichte eines ganz besonderen Tages. KiWi, Köln, ISBN 978-3-462-03805-7
- ↑ «Fat Thursday celebrated by the Romans (1930) pt 1», Lebanon Daily News, 1930-02-27, pp. 1. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ «Carnival in Venice (1899)», The Philadelphia Claves, 1899-02-10, pp. 7. Consultat el 2023-03-24.
- ↑ Corelli, Marie (2015-05-01). Vendetta: A Story of One Forgotten (en en), The Floating Press. ISBN 978-1-77658-751-3. Consultat el 2023-03-24.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jueves lardero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.