Anar al contingut

Profanació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Profanació d'una hòstia durant una missa negra, en un dibuix de Pierre Méjanel.
Escultures de l'exterior de l'Iglésia de Saint-Ayoul de Provins, França, decapitades durant la Revolució Francesa.
Estàtua de Buda profanada durant la Revolució Cultural China (1966-1976).

Es diu profanació[1] a l'ús irresponsable, irrespectuós o maltracte de coses, objectes, edificis/institucions o, inclús persones a les quals es considera com a sagrades, importants o dignes de respecte.


Profanació de la eucaristía

La profanació de l'eucaristía és l'acte de tirar o retindre la hòstia eucarística i per extensió qualsevol acte voluntari d'obert despreci cap a la mateixa.[2]

S'associa, entre uns atres, a sectes i persones identificades en el satanisme o lo amagat. Les hòsties sagrades són profanades per a celebrar diversos ritos com ritos pagans, bruixeria o misses negres.

En l'Iglésia llatina qui siga trobat culpable de profanació serà somés a la pena de l'excomunió latae sententiae.

El Consell Pontifici per a l'Interpretació dels Texts Llegislatius aclarix el Cànon 1367 del Còdic de Dret Canònic com seguix: “Queda excomulgado automàticament no només qui "tira" o "reté" indegudament hòsties o va vindre consagrats, sino també, qui, "sense traure-les del sagrario, de la custòdia o de l'altar, les fa objecte d'un acte extern, voluntari i greu de despreci”. En este cas l'excomunió no requerix el pronunciament del bisbe o del tribunal eclesiàstic.

Juan Pablo II va ordenar la publicació d'esta interpretació del Còdic de Dret Canònic en una audiència oferida al bisbe Julián Herranz Casat el 3 de juliol de 1999.


Profanació d'edificis i institucions

Milicians anarquistes fusilen el Monument al Sagrat Cor de Jesús del Cerro dels Àngels al començament de la guerra civil espanyola (1936-1939). El posicionament de l'Iglésia a favor del bando sublevat va provocar una onada d'actes vandàlics contra edificis religiosos en la zona republicana.
Tombes profanades en el cementeri judeu de Westhoffen, França (decembre de 2019).

La profanació d'edificis i institucions religiós-espirituals és la seua utilisació irrespectuosa, per eixemple, la crema d'edificis com a escoles, convents, iglésies, monasteris, mesquites i sinagogues, o el saqueig dels objectes considerats sagrats de dits edificis.


Profanació de bandera

Artícul principal → Profanació de bandera.
Banderes alemans sent cremades en una manifestació en juliol de 2006.

La profanació de bandera és un acte intencional destrucció, dany o desfiguracó a una bandera, generalment, a una nacional. Pot tractar-se d'un acte de protesta política en contra d'un país o de les seues polítiques. Alguns Estats tenen lleis que prohibixen métodos de destrucció (com la crema) o determinats usos (per eixemple, per a fins comercials); tals lleis poden distinguir entre la profanació de la pròpia bandera nacional i les banderes d'atres països. Atres Estats tenen lleis que protegixen el dret a cremar una bandera com a llibertat d'expressió.


Profanació de cadàvers

Artícul principal → Exhumació.

La profanació de cadàvers consistix en excavar el cadàver del seu lloc de descans. Dit acte està penat per la llei en la majoria dels països i és considerat un sacrilegi per moltes cultures. Són poques les excepcions en les que existixca personal autorisat a retirar el cos de la seua tomba, usualment per a canviar-ho de lloc, cremarlo o analisar-ho com a part d'una investigació per part de les autoritats.


Vore també


Referències

Enllaços externs