Coma (puntuació)
La coma (,) és un signe ortogràfic o signe de puntuació que es representa en una forma idèntica a la d'un apòstrof o una, comilla simple de tancament, a diferència d'estos signes, el cos de la coma se situa en l'extrem baix de la llínea base i la colita va en la part alta de l'asta descendent. En espanyol, sempre s'escriu pegada a la paraula o el signe que la precedix. Va separada per un breu espai de la paraula o el signe que la seguix.
En general, la seua aparició indica una pausa breu dins de l'enunciat oracional o nominal que componga el text. Presupon una pausa mínima en la llectura, esta és molt menor que la de qualsevol atre signe. Encara que en alguns casos l'us de la coma en un determinat lloc de l'enunciat pot dependre del gust o de l'intenció de qui escriu, existixen comas de presència obligatòria en un escrit per a que este puga ser correctament llegit i interpretat, per lo que el seu us es considera de caràcter normatiu en situacions específiques.
De la mateixa forma que l'us de la coma és, en alguns casos, opcional en l'escritura de texts, de la mateixa manera, estrictament la seua presència no sempre respon a la necessitat de realisar una pausa en la llectura i, viceversa, existixen en la llectura pauses breus que no deuen marcar-se gràficament per mig de comas, encara que en la pràctica no es pronuncie com a tal.
Usos llingüístics en espanyol
Delimitació d'incisos
Per a la delimitació d'incisos, s'usen dos comas: una pegada al final de l'última paraula abans de l'inici de l'incís i una atra pegada al final de l'última paraula de l'incís. En alguns casos, este us es pot alternar en el de la ralla o el dels paréntesis, no obstant, optar per la coma significa que el seu grau de aislaació és moltíssim menor que el de tots els demés.[1] Hi ha quatre usos de la coma per a estos casos:
- Qualsevol tipo de precisió, comentari o expressió en un enunciat. Per eixemple:
- Qualsevol expressió o oració sense una vinculació sintàctica forta en el restant dels elements en qüestió. Per eixemple:
- Aposició explicativa, també cridada aposició no restrictiva, és un agregat despuix del subjecte d'una oració en la que s'exponen més senyes que li concernixen a l'enunciat; totes les aposició explicatives van entre comas.[2] Per eixemple:
- Adjectius o oracions explicatives posposts a un sustantiu. No deu confondre's en una aposició especificativa (també cridada restrictiva), les quals no duen coma.
(S'entén que es parla d'una casa en específica i únicament es vol agregar més senyes sobre ella).
(S'entén que, entre totes les cases possibles d'una certa regió, s'està parlant específicament d'una casa en qüestió.
Separació d'elements dins d'un enunciat
Numeracions no complexes
Sempre que hi haja una numeració (també cridada llista) que no siga complexa (és dir, que dins de sí mateixa no incloga més comas o que siga molt llarga), s'utilisarà la coma per a separar els elements d'esta. Per eixemple:
- En el cas de que existixca una conjunció —ya que esta llista és completa—, per regla general, s'omet la coma en el penúltim element. Per eixemple:
- En el cas de que no existixca una conjunció —ya que solament es varen triar mencionar alguns elements i no la totalitat d'estos—, ademés de que es té que terminar en punts suspensivos o la paraula etcétera (o en el seu defecte, l'abreujament etc.), sí s'anotarà la coma en el seu penúltim element. Per eixemple:
Usos correctes de la coma abans de la conjunció i
Hi ha tendències que admeten el seu us previ a una conjunció, com els següents casos:
- En l'últim element d'una série de senyes separades per punt i coma:
- Quan lo que s'escriu despuix d'una série d'elements escomença en la conjunció i pero no pertany a la série:
- Quan la conjunció i és un sinònim de pero, és admissible, mes no necessari, l'us previ d'una coma:
- Les locucions conjuntives o adverbials, siguen cuales siguen la seua posició, van precedides i seguides de coma, tals com: aixina mateix, òbviament (i tots els adverbis terminats en -ment), en efecte, és dir, en fi, per tant, no obstant i unes atres de la mateixa classe.
Coma vocativa
Quan en un enunciat existix un vocatiu, és dir, qualsevol forma en el que és cridat el receptor del mensage, s'escriu sempre aïllat en comas. En el cas de que vaja al principi de la frase, deu anar succeït de la coma, en independència de que existixca o no algun signe d'interrogat o exclamació; en el cas de que vaja en mig de l'oració, deu tindre la coma pegada a la primera frase abans del vocatiu i la segona coma pegada despuix de l'última paraula del vocatiu; en el cas de que vaja al final de l'oració, únicament s'escriurà pegada a l'última paraula abans del vocatiu, si este està dins d'una oració interrogativa o exclamativa directa, s'escriu dins dels signes d'interrogat o exclamació respectivament. Per eixemple:
(Eixemple al principi de l'enunciat)
(Eixemple en mig de l'enunciat)
(Eixemple al final de l'enunciat)
Este us no deu confondre's en l'estructura de subjecte i predicat, la qual no se separa en coma:
Coma elíptica
Un atre us és conegut com coma elíptica, que s'utilisa per a substituir el verp en els casos en que s'omet perque ya es va mencionar anteriorment o es sobreentiende.
(La coma substituïx és)
(La coma substituïx és)
(La coma substituïx a va perdre)
Coma hiperbática
La coma també s'utilisa quan s'invertix l'orde llògic dels complements de l'oració coma hiperbática. Per eixemple:
Si be la funció principal de la coma s'ha definit sempre com una dèbil pausa en una seqüència de paraules, existiran alguns casos en que no serà necessari indicar en la coma determinades pauses breus en la llectura.
Al respecte, la Ortografia de la llengua espanyola senyala com a eixemple, les comas que s'utilisen entre subjecte i predicat, Quan Marcelo va aplegar / estava tan canviat que tots varen quedar sorpresos. En esta oració no existix la necessitat d'una coma, per més que en pronunciar-se es produïx una pausa i una inflexió tonal.
Us obligatori i opcional
Existixen casos en que l'us de la coma depén de qui escriu, del to i l'estil que vol donar a lo redactat per ell. La pausa que la coma pot proporcionar en estos casos no altera el significat i el mensage que l'oració vol donar a entendre.
- Roberto i yo anàvem a anar al partit(,) pero(,) al final(,) canviem d'opinió.
- Quan la meua tia aplega a la meua casa(,) a voltes(,) eixim de compres.
- A les dèu del matí(,) tinc classes.
- Des de primerenca edat(,) Adolfo va demostrar interés per la música.
En els eixemples citats, l'us de la coma és opcional perque la seua absència no afectarà al sentit de l'enunciat.
En els usos obligatoris, succeïx lo contrari, l'us de la coma en estos casos servix per a que es puguen distinguir els diferents significats que una oració pot tindre.
- Vaig proferir el discurs, com em varen dir (em varen dir que proferira un discurs).
- Vaig proferir el discurs com em varen dir (em varen dir cóm devia proferir el discurs).
En els anteriors eixemples, l'us o l'absència de la coma pot alterar completament el significat de l'oració. És dir, la coma té una funció distintiva perque permet diferenciar els diversos sentits que una oració pot tindre.
Us matemàtic en espanyol
No tots els països hispanoamericans usen la mateixa convenció sobre l'escritura de signes matemàtics per a la divisió de sifres numèriques grans. El punt i la coma s'usen com separadores decimals i açò és, a voltes, motiu de confusió i desacort.[3]
Separador de mills
- Artícul principal → Separador de millers.
Dins de l'àmbit hispànic, Mèxic, Belize, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Hondures i Panamà tenen la costum d'utilisar la coma com separador de miller en sifres majors a quatre dígits; per eixemple: $1,000.
No obstant, la RAE recomana no utilisar la coma com separador de millers i, en el seu lloc, utilisar un espai en blanc (o un espai dur, si es referira a computació), ademés de separar-los a partir de cinc sifres.[4]
Separació decimal
- Artícul principal → Separador decimal.
És un símbol usat per a indicar la separació entre la part sancera i la part de fracció d'un número decimal. El Sistema Internacional d'Unitats (SI) admet actualment dos símbols: la coma i el punt.[5] No obstant, la decisió de l'any 2003 de la Conferència General sobre Peses i Mides (CGPM) sobre el separador decimal, recorda que hi ha atres normes internacionals que establixen la coma com a únic signe en totes les llengües.[5] Encara que també en el SI es reafirma la validea de la coma o el punt com a elements per a indicar sifres decimals, i no com a símbols de agrupamiento per a facilitar la llectura; «els números poden agrupar-se de tres per a facilitar la llectura; pero no es deuen utilisar ni comas ni punts en els espais entre grups». No obstant, l'us d'abdós és acceptat tant per la Real Acadèmia Espanyola[6] com per l'Oficina Internacional de Pesos i Mides, responsable del Sistema Internacional d'Unitats (en la seua Resolució 10 de la 22 Conferència General de Pesos i Mides de 2003).
Referències
- ↑ RAE (2005). «Diccionari panhispánico de dubtes: coma». Consultat el 2021-02-22.
- ↑ RAEinforma [@shalevale]. «#RAEconsultas En principi, el sintagma «l'aguasil» constituïx una aposició explicativa i deu aïllar-se en coma.».
- ↑ Segons Proz.com (fòrum de discussió entre traductors, que citen una publicació d'IBM titulada National Language Support, Reference Manual, volum 2, quarta edició).
- ↑ «Diccionari panhispánico de dubtes: números». Consultat el 2021-02-22.
- ↑ 5,0 5,1 BIPM. «Resolution 10 of the 22nd meeting of the CGPM (2003) - Symbol for the decimal marker». Consultat el 19 de giner de 2010.
- ↑ Diccionari Panhispánico de Dubtes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Coma (puntuación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.