L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Colonisació fenicia del nort d'Àfrica

La colonisació fenicia del nort d'Àfrica o expedició fenicia al nort d'Àfrica es referix al procés de migració i assentament del poble fenicio en la regió del Magreb en el nort d'Àfrica, que comprén les actuals Argèlia, Líbia, Marroc i Tunis, des de les seues terres natals en Fenicia en la regió del Alce, incloent les actuals Líban, Israel i Síria, en el primer mileni abans de l'era comuna.

Assentaments fenicis i rutes comercials a través del Mediterràneu a partir d'al voltant de l'any 800 a. C. [1]

Història

Causes

Els fenicis es varen originar en el Llevant Nort al voltant de l'any 1800 a. C. [2] i varen emigrar al nort d'Àfrica al voltant de l'any 900 a. C. [3] Les causes de l'emigració fenicia al nort d'Àfrica, fins a la costa atlàntica, són objecte de debat, pero és possible que incloguen la sobrepoblación en l'Alce, aixina com oportunitats econòmiques i la troballa de metals preciosos en el nort d'Àfrica. Estos metals preciosos, en particular, podrien haver segut cedits al Imperi assiri durant la seua expansió cap al territori fenicio en el Llevant, encara que és motiu de debat si açò va provocar que els fenicis necessitaren buscar més recursos per mig de la seua expansió cap al nort d'Àfrica.[4]

Immigració

Els primers colon fenicis varen emigrar al nort d'Àfrica al voltant de l'any 900 a. C. com a comerciants i mercaders, provinents principalment de Tir i Sidón, en l'actual Líban.[3][5] Es varen assentar predominantment en lo que actualment és Tunis, [6] pero també varen fundar més de 300 colónies i assentaments en les terres que actualment formen part d'Argèlia i Marroc.[7] Estos assentaments varen incloure els de Tapso, Leptis i Hadrumetum, Tunis, Cartago, Útica, Hipona, Igilgili (Jijel), Icosium (Alger), Iol (Cherchell), Gunugu (Gouraya), Cartennae (Ténès), Tingi (Tànger), Lixus (Larache), Mogador (Esauira) i Thymiateria (Mehdía).[6] Estos assentaments varen desplaçar a la població local i varen dur a que minvara l'importància de la cultura i la llengua gregues a l'oest de Trípoli.[8] Els descendents dels colon fenicis en l'antiga Cartago varen aplegar a ser coneguts com el poble púnico. Des del VIII, la majoria dels habitants de l'actual Tunis varen ser púnicos.[9]

Continuïtat

A finals del VII i començos del VI, els assentaments fenicis en el nort d'Àfrica es varen distanciar políticament de Fenicia. En particular, la ciutat de Cartago es va convertir en una entitat independent, coneguda com els púnicos, i va expandir el seu control sobre el Magreb occidental i Europa.[4] Evidència provinent de Sicília mostra que alguns fenicis occidentals podrien haver-se identificat baix el terme colonisació[10] o 𐤊𐤍𐤏𐤍𐤌 (knʿnm, fenicia del norte de África).[11]

Impacte genètic

Segons un estudi de 2008, 1 de cada 17 hòmens en la costa nort d'Àfrica i el sur d'Europa té un antepassat patern fenicio.[12] Al mateix temps, en 2025, un estudi va demostrar que els cartagineses, que parlaven una llengua fenicia, no tenien predominantment genètica fenicia. Dos escenaris són possibles: colon fenicis varen poder haver-se mesclat en colónies gregues en el nort d'Àfrica durant el periodo fundacional de la Magna Grècia (sigles X-IX), obtenint domini cultural, o be, podria haver-se produït una etnogénesis intermija a finals del segon mileni a. C. en el mar Egeo, per eixemple en Chipre, entre comerciants fenicis i locals, lo que va produir la població fundadora de Cartago.[13]

Referències

  1. ↑ «Ancient mitogenomes of Phoenicians from Sardinia and Lebanon: A story of settlement, integration, and female mobility».PLOS ONE.13(1)doi:10.1371/journal.posa.0190169.
  2. ↑ «Ancient mitogenomes of Phoenicians from Sardinia and Lebanon: A story of settlement, integration, and female mobility».PLOS ONE.13(1)doi:10.1371/journal.posa.0190169.
  3. ↑ 3,0 3,1 Congress. «North Africa During the Classical Period» (en en). World History Encyclopedia. Consultat el 2023-08-27.
  4. ↑ 4,0 4,1 Terpstra (2019-04-09). Trade in the Ancient Mediterranean: Private Order and Public Institutions (en en), Princeton University Press, pp. 41–42. ISBN 978-0-691-17208-8.
  5. ↑ «North Africa - Ancient, Phoenicians, Egyptians | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2023-08-27.
  6. ↑ 6,0 6,1 Fage, J. D.; Oliver, {{{nom2}}} (1975). The Cambridge History of Africa (en en), Cambridge University Press, p. 128. ISBN 978-0-521-21592-3.
  7. ↑ Woolmer, Mark (2017-04-30). A Short History of the Phoenicians (en en), Bloomsbury Publishing, pp. 197–201. ISBN 978-1-78673-217-0.
  8. ↑ Mommsen, Theodor (2018-06-03). The Provinces of the Roman Empire from Caesar to Diocletian: Including Historical Maps of All Roman Imperial Regions (en en), i-artnow, p. 604. ISBN 978-80-268-9411-7.
  9. ↑ Jongeling, K., & Kerr, R.M. (2005). Clapix Punic epigraphy: an introduction to the study of Neo-Punic and Llatí- Punic inscriptions. Tübingen: Mohr Siebeck, pp. 114, ISBN 3-16-148728-1.
  10. ↑ (1974).«Coins of Punic Sicily, Part II».Schweizerische Numismatische Rundschau.53
    27–29.
  11. ↑ MacDonald, Eve (2015). Hannibal: A Hellenistic life, New Haven, p. 240 n. 8. ISBN 978-0-300-21015-6.
  12. ↑ «One In 17 Men In Mediterranean Basin May Have A Phoenician As Direct Male-line Ancestor».ScienceDaily.
  13. ↑ «Els Carthaginois étaient ils Grecs?».Pour la Science.573(7)
    11.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colonisació_fenicia_del_nort_d%27Àfrica&oldid=1454596»