Anar al contingut

Hadrumetum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mosaic de el III descobert en Hadrumetum que representa a Virgilio en la seua Eneida entre les muses Clío i Melpómene. Hui en el Museu del Bart.
Erro al crear miniatura:
Dibuix d'un mosaic de la domus de Sorothus en Hadrumetum.
Catacumbes cristianes de Hadrumetum.

Hadrumetum, pero també, principalment, Hadrumeto, Susa, Sousse o Justinianopolis és el nom d'una colónia fenicia,[1] que va ser fundada abans que la pròpia Cartago. Posteriorment es va convertir en una de les ciutats més importants del Àfrica romana ans que els conquistadors vàndals, bizantino i omeyas la deixaren en ruïnes. Des de l'Edat Moderna era el poble de Hammeim, ara partix de Susa (Tunis).

Noms

El nom fenicio i púnico del lloc era Plantilla:SmallJPG (𐤃𐤓𐤌𐤕), 'Sur' o ʾdrmt (𐤀𐤃𐤓𐤌𐤕), 'El sur'.[2] Una estructura similar apareix en el nom fenicio del vell Càdis en Espanya, que apareix com Gadir ('Fortalea') o Agadir ('La Fortalea').

Les antigues transcripcions del nom mostren una gran variació. Diferents geógrafos grecs helenizaron el nom com Adrýmē (Ἀδρύμη),[3] Adrýmēs (Ἀδρύμης), Adrýmēton (Ἀδρύμητον),[4] Adrýmētós (Ἀδρύμητος), Adramýtēs (Ἀδραμύτης) o Adrámētós (Ἀδράμητος).[5] Les inscripcions i monedes romanes conegudes varen estandardisar la seua latinisació com Hadrumetum[6] encara que apareix en atres fonts com Adrumetum,[3] Adrumetus,[7] Adrimetum o Hadrymetum.[8] Despuix de la seua refundació com colónia romana, el seu nom formal va ser Colónia Concòrdia Ulpia Trajana Angusto Frugifera Hadrumetina per a honrar al seu patrocinador imperial, Trajano.[9]

Va ser renombrada Honoriopolis[10] pel emperador Honorio a principis de el V, Hunericopolis pel rei vàndal Hunerico[11] i Justinianopolis per l'emperador bizantí Justiniano I.[12]

Geografia

Hadrumetum, a uns 160 km al sur de Cartago, com ciutat portuària controlava la desembocadura d'un chicotet riu en el golf de Hammamet (en llatí: Sinus Neapolitanus), una eixida al Mediterràneu a lo llarc de la costa tunecina.[13]

Referències

  1. ↑ Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica (1922)
  2. ↑ (), p. .
  3. ↑ 3,0 3,1 New Class. Dict.|1860|loc=s.v. "Hadrūmētum"}}.
  4. ↑ (), p. .
  5. ↑ Harry Thurston Peck, Harpers Dictionary of Classical Antiquities (1898), Hadrumētum
  6. ↑ (), p. .
  7. ↑ (), p. .
  8. ↑ (), p. .
  9. ↑ (), p. .
  10. ↑ Ancient Ports Antiques (ed.): «Ancient Ports – Ports Antiques». Consultat el 13 de novembre de 2019.
  11. ↑ O. Maenchen-Helfen, The World of the Huns. IX. peu de pàgina 113.
  12. ↑ Merrills, Andy (2023). War, Rebellion and Epic in Byzantine North Africa (en anglés), University of Leicester: Cambridge University press, pp. 42. ISBN 9781009392013.
  13. ↑ (), p. .

Bibliografia


Referències