Chipileño
El chipileño, també denominat véneto chipileño; és una varietat llingüística del véneto, una llengua romanç (pero considerada per l'acadèmic De Cecco com un «dialecte» italià) pertanyent al grup galoitálico i originària de la regió del Véneto (en el nort d'Itàlia) que es parla en Chipilo, una localitat dins de l'estat mexicà de Pobla.
Els emigrants italians varen escomençar a aplegar a la regió a finals del XIX, durant el Porfiriato. En aquella época, l'escassa escolarisació i l'analfabetisme generalisat entre les classes italianes més humils feya que l'us de les varietats dialectals —exclusivament orals— dels idiomes italians regionals,[1] fòra predominant, en el context familiar i informal, sobre l'idioma italià.[2] Els italians que emigraven a Mèxic eren principalment del noreste d'Itàlia, i una gran majoria parlava variants de la llengua véneta.[3] No obstant, encara que el chipileño siga molt pròxim a atres dialectes del véneto, és un cas únic en Mèxic, que es compara en el véneto talian parlat en el sur de Brasil.
A més de 100 anys de l'arribada dels colon, l'idioma véneto està àmpliament difòs, no solament en Pobla, sino a nivell nacional, contant ya en un estimat de 30 300[4] parlants que ho comprenen de forma parcial. El chipileño se sumixca a atres llengües alóctonas mexicanes que carixen d'estatus oficial, tals com el plódich, el romanés, el vasc, el gallec i el català, entre unes atres no reconegudes que són parlades per uns 6.7 millons de mexicans.[5]
Història
En l'any 1868 varen aplegar immigrants italians a Mèxic, principalment de la comuna de Segusino, a uns 60 km al noroest de Venècia, moment en el que el contacte en parlants de la llengua en la seua terra natal i en atres llocs es va reduir a casi zero. La comunitat manté des de llavors la seua cultura i llengua úniques com enclavament llingüístic, en contacte en el mexicà i l'espanyol. Encara que la ciutat de Pobla ha creixcut fins a casi absorbir-la, la ciutat de Chipilo va permanéixer aïllada durant gran part del XX. Aixina, els chipileños, a diferència d'atres immigrants europeus que varen aplegar a Mèxic, no varen absorbir la cultura mexicana, conservant la major part de les seues tradicions i el seu idioma. La variant de l'idioma véneto parlada pels chipileños es va derivar del norteño Traixàn-Fheltrìn-Bełumàt de Segusino, Treviso.[6]
Esta arribada d'immigrants va marcar un capítul especial en l'història d'una llengua alóctona que solament se li compara en lo que va ocórrer en el sur de Brasil. La llengua i la cultura es varen arrelar en sol mexicà per l'aïllament que varen tindre en els habitants locals, dels quals molts d'ells parlaven náhuatl i espanyol. En el transcurs del temps, l'idioma va ser sofrint influències del espanyol mexicà i del náhuatl, pel seu contacte en atres comunitats propenques al sur de la Ciutat de Pobla, encara que en realitat ha segut mínima l'alteració de l'idioma en comparació a la forta influència del italià sobre el véneto d'Itàlia.
La llingüista nortamericana Carolyn MacKay va escriure Cipilo i cipilegno en propondre una escritura per al dialecte véneto que es parla en esta localitat tenint una forta influència de la llengua italiana en intentar italianizar un topònim del náhuatl. L'escritor Eduardo Montagner, que va anar el primer en publicar una novela en véneto chipileño, va propondre que el govern mexicà incloguera este idioma en el catàlec de llengües minoritàries, pero encara no ho ha conseguit.[7]
Descripció llingüística
Fonologia
En chipileño existixen 21 consonant, una consonant més (/x/) que en el véneto de Segusino. Açò es deu a que este fonema només es troba en préstams de l'espanyol, com la paraula naranje 'taronges'. Les vocals en AFI són les següents:[5]
| CONSONANTS | Bilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Alveopalatal | Palatal | Velar |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusivas | p b | t d | k g | ||||
| Fricatives | f v | θ | s z | (x) | |||
| Africades | ʧ ʤ | ||||||
| Lateral | l | ||||||
| Rótica | ɾ | ||||||
| Nassals | m | n | ɲ | ||||
| Semivocals | w | j |
Ademés, ya no existix l'oposició entre /b/ i /v/ entre les generacions de parlants més jóvens per influència de l'espanyol.
Gramàtica
El véneto chipileño seguix l'orde comú i particular de les lengues romançes, el subjecte-verp-objecte. Este s'usa en clàusules declaratives comunes, encara que el subjecte despuix del verp és comú també. De tots modos, l'idioma mostra l'orde SVO com el menys marcat i més comú.[5]
Els artículs es dividixen en definits i indefinits. Els artículs definits d'esta variant són: al 'el', i 'els', la 'la', li 'les', mentres que els indefinits són: an 'un', ni 'uns', na 'una', ne 'unes'. Els pronoms personals independents en chipileño tenen accent propi. Estos són: mi 'yo', tí 'tu (informal)', vú 'tu (formal)', lú 'ell', éla 'ella', nuatri 'nosatres', nuatre 'nosatres', vuatri 'vostés (masculí)', vuatre 'vostés (femení)', luri 'ells' i ele 'elles'.[5]
Escritura
Hi ha hagut varis intents d'establir un sistema d'escritura per al chipileño pero cap ha tingut èxit. Un sistema va ser creat per Carolyn MacKay, una llingüista nortamericana que va portar a terme l'investigació de postgrado en l'Universitat de les Américas, en Cholula.[8] El seu sistema propost, basat enterament en l'alfabet italià, es va publicar en un llibre titulat Il dialetto Veneto vaig donar Segusino i Chipilo. Este sistema ha segut utilisat en algunes publicacions fetes per chipileños, pero no ha rebut una gran acceptació, per les diferències notables entre el véneto i els fonema italians. La majoria dels parlants usen el sistema espanyol que deprenen en l'escola, a pesar de que no tenen lletres per als sons específics, com la [z](escrit [z] en el véneto d'Itàlia), o la [θ] (escrit [TH] en véneto d'Itàlia), i [ð] (escrit [DH] en véneto d'Itàlia). No obstant, Eduardo Montagner ha sugerit l'estandardisació d'un sistema d'escritura basat en l'alfabet espanyol.[9][10][11]
Taula lexicogràfica comparativa
A continuació, es reproduïx una llista de cognados de vàries lengues romançes relacionades en el dialecte chipileño a diferents grups que permeten reconéixer els parentesc més propencs i l'evolució fonològica:
| Chipileño | Espanyol | Italià | Véneto | Talian |
|---|---|---|---|---|
| caŝa | casa | casa | caça | caça |
| chipileñi | chipileños | cipilegni | cipiłenji | cipilenji |
| mesicán | mexicà | messicano | mesegan | mesican |
| mondo | món | mondo | mondo | mondo |
| huit | ull | occhio | oci | oci |
| silenzhio | silencie | silenzio | siłensio | silensio |
| spañol | espanyol | spagnolo | spanjoło | spanjol |
| taliani | italians | italiani | tałiani | talian |
Lliteratura
La novela Al prim (El primer), escrita per Eduardo Montagner Anguiano, és el primer llibre en prosa escrit en véneto chipileño. En esta obra s'han donat grans passos en la grafisació d'una llengua minoritària que estava en procés de desaparéixer, va anar un treball conjunt entre les institucions mexicanes i italianes. Montagner també escriu poesia en chipileño.[12] En 2010, Montagner va publicar Ancora fon ora, una recopilació dels seus contes i poemes en chipileño.[13]
Vore també
Referències
- ↑ «Enciclopèdia Treccani: Storia i genesi filologica i fonetica della lingua veneta».
- ↑ «Enciclopèdia Treccani: Storia, us ed evoluzione della lingua italiana».
- ↑ «Dialecte véneto de Chipilo.». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2011. Consultat el 13 de maig de 2011.
- ↑ «El creiximent del Véneto en Mèxic».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Clàusules relatives en el Véneto de Chipilo».Consultat el 2021-01-20.
- ↑ «Este és el poble mexicà més italià de tots (i està prop de la CDMX)» (en és). Revista Travessies | Inspiració per a viagers. Consultat el 2021-02-24.
- ↑ «Chipilo: el poble dels tres mil mexicans que parlen véneto» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2021-01-20.
- ↑ El País Chipilo, el Mèxic Italià, 20 de març de 2016.
- ↑ [1] [2] archivat en Wayback Machine. Eduardo Mongtagner Angiano.
- ↑ [3] Benemérita Universitat Autònoma de Pobla. Codificació del Véneto.
- ↑ «Funcionalisme contra connotacion grafica en l'escritura del veneto en chipilo: correspondències fonema/grafema».l'autor.Consultat el 22 d'abril de 2020.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Eduardo Montagner Anguiano. Ancora fon ora - Eduardo Montagner (2010) (en Veneto).
Enllaços externs
[[:|{{{2}}}]]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chipileño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.