Centella asiatica

Centella asiatica (Centella asiatica)

Centella asiatica és una menuda planta anual herbàcea de la família Apiaceae, d'Àsia. Noms comuns inclouen: taquibsuso de Filipines, gotu kola, antanan, pegaga, brahmi i centella asiàtica.

S'usa com herba medicinal en la medicina ayurvédica i en la medicina tradicional chinenca.

Descripció

Els talles són fins, en estolones rastreros, colors verdosos a rojosos, plantes interconectadas entre sí. Té fulls llargues, verts, reniformes en àpiçs redonejats en textura epidérmica suau en gots marcats. Els fulls naixen en peciols pericládicos, de 2 dm. Les raïls són rizomatoser, creixent verticalment, de color crema i cobertes de pèls radiculares.

Les florés són de rosades a roges, en menudes i redonejades umbelas prop del sol. Cada flor està parcialment tancada en dos bràcteas verdes. Les flors hermafroditas són diminutes (menys de 3 mm), en 5 a 6 coroles per flor, en cinc estams i dos estigmes.

El cultiu està llest per a collir en tres mesos i tota la planta, en raïls, es cull a mà.

Composició

D'acort en la Farmacopea Europea la substància vegetal es compon de les parts aérees seques, fragmentades, que conté com a mínim un 6% en derivats triterpenoides saponínicos, expressat com asiaticósido (C
48H
78O
19); Mr 959.15), sent este el principi actiu més important de la planta i al com se li atribuïx la major part de les seues propietats.

D'acort a l'informació arreplegada en l'informe de la EMEA (Agència Europea del Medicament), conté ademés atres saponinas o pseudosaponinas (madecassosido, braminosido, brahmanosido, brahminosido, tankunisido, isotankunisido, indocentellosido); un 0,1% d'oli essencial; flavonas tipo astragalina, quercetina, apigenina, rutina i kaempferol; sesquiterpenos, triterpenos esteroídicos (estigmasterol i sitosterol) i triterpenos àcits (àcit asiàtic, entre uns atres).

Utilitat i usos

Es consumix en ensalada i se li atribuïx un número elevat de propietats medicinals.

La planta fresca i els seus extractes presenten propietats cicatrizante, antiulcerosas, psiconeurológicas, anticonceptives, antioxidants, antiinflamatorias, emenagogas, angiogénicas, antiproliferativas, antimicrobianas, inmunomoduladoras i antimutagénicas.

Esteroides aïllats de la planta s'han usat per a tractar la llepra. Els herbólogos saben d'un factor de longevitat que posseïx la planta 'Vitamina X de la joventut' per al cervell i les glándulas endocrinas' i en extractes de la planta ajuda per a la circulació i problemes de pell [Medicina Natural de Richard Lucus et. al.]. La centella asiàtica ajuda a combatre la celulitis i també les conseqüències del sobrepés, ajudant a que els teixits reprenguen la seua forma, funció i estructures correctes originals en obtindre l'eliminació de líquits i localisades baix de la pell i entre els teixits. Ademés, evidència preliminar sugerix que pot tindre efecte nootrópicos (efecte neuroprotector, gabaérgico, glutamatérgico i estimulant de la neurogénesis), ansiolítico i antidepressiu.

S'han portat a terme algunes aplicacions medicinals en esta planta, sent el tractament contra la llepra un dels més avalats per la ciència mèdica; la centella asiàtica ajuda a sobrellevar els síntomes d'esta malaltia als pacients que la patixen. També se sap que, posades en forma de cataplasma sobre les ferides, la planta resulta ser un remei prou eficaç per les seues propietats cicatrizantes. A la centella asiàtica se li coneix també en el nom de "l'herba dels tigres" ya que els caçadors que seguien a estos enormes felinos, anaven en busca de la planta per a curar-se de les seues ferides.^{cita requerida}

Ara be, tal i com arreplega la monografia de la OMS i l'informació emesa per la EMEA (Agència Europea del Medicament), la planta fresca, els seus extractes i tintures s'han utilisat per via tòpica i oral per al tractament d'úlceres leprosas, pigota, #sífilis, hepatitis, còlera, disenteria, pallola, anèmia, asma, bronquitis, celulitis, estrenyiment, dismenorrea, disuria, uretritis, epistaxis, epilèpsia, hematemesis, hemorroides, hipertensió, aliacrà, cirrosis hepàtica, leucorrea, nefritis, trastorns nerviosos, neuràlgia, reumatisme, dolor de molgues, varices, contusions, fractures tancades, esguells, forunculosis i dermatitis. Pero solament s'ha demostrat clínicament la seua eficàcia, per via oral, per al tractament dels síntomes d'estòmec induïts per l'estrés i l'úlcera duodenal; i per via tòpica per al tractament de ferides, cremades i úlceres i la prevenció de les cicatrises queloides i hipertróficas i per a accelerar la cicatrisació, particularment en casos de trauma posquirúrgico crònic. Per la seua banda la lliteratura científica que fa referència al seu us tradicional únicament avala l'eficàcia de Centella asiàtica en la millora de la salut mental i cognitiva i en el tractament d'úlceres i trastorns venosos (hipertensió venosa).

La centella asiàtica en el món de la bellea

Esta planta medicinal s'utilisa per a la reducció de les arrugues facials, pel seu principi actiu asiaticoside, de propietats regenerantes. També estimula la microcirculación, accelerant el metabolisme del folícul piloso.

Precaucions d'us

La Centella asiàtica és ben tolerada a dosis terapèutica. Com a efectes secundaris s'ha observat, per via tòpica, reaccions alèrgiques en persones sensibles i hiperqueratinización i molèsties gàstriques menors (nàusees) quan s'administra per via oral.

La EMEA (Agència Europea del Medicament) recomana evitar el seu us durant la gestació ya que, per les seues propietats emenagogas, podria donar lloc a abort. També indica que, en ensajos efectuats en rates femella, s'ha observat un descens de la fertilitat, per lo que deu evitar-se en aquells periodos en que es busca la concepció.

Consumir-la en altes cantitats pot provocar maldecaps, marejos i inclús pèrdua temporal de la memòria. Es recomana que qui haja pres d'esta planta evite conduir automotores per un temps prudencial.

Taxonomia

Centella asiatica va ser descrita per L. Urb. i publicat en Flora Brasiliensis 11(1): 287. 1879.

Sinonímia:

Centella biflora (P.Vell.) Nannf. Centella coriacea Nannf. Centella dusenii Nannf. Centella erecta (L.f.) Fernald Centella floridana (J.M.Coult. & Rose) Nannf. Centella hirtella Nannf. Centella repanda (Pers.) Small Centella repanda var. floridana Small Centella triflora (Ruiz & Pav.) Nannf. Glyceria repanda Nutt. Hydrocotyle asiatica L. Hydrocotyle asiatica fo. luxurians Donn.Sm.

Hydrocotyle biflora P.Vell. Hydrocotyle brasiliensis Scheidw. ex Otto & F.Dietr. Hydrocotyle brevipedata St.Lag. Hydrocotyle erecta L. f. Hydrocotyle ficarifolia Stokes Hydrocotyle ficarioides Lam. Hydrocotyle inaequipes DC. Hydrocotyle lurida Hance Hydrocotyle nummularioides A.Rich. Hydrocotyle reniformis Walter Hydrocotyle repanda Pers. Hydrocotyle sylvicola I. Jacob Cordemoy Hydrocotyle triflora Ruiz & Pav.

Bibliografia

• EMA/HMPC/291177/2009. Final assessment report on Centella asiatica (L.) Urban, herba. 2012
• WHO Monographs on selected plants. Volume 1. Geneva, pp.81. 1999