Anar al contingut

Caudofoveata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Caudofoveata

Els caudofoveados (Caudofoveata, del llatí cauda, coa i fovea, fossa, més la terminació de participi plural neutre -nuga), quetodermos o quetodermomorfos (en quetes en la dermis) són una classe del tall Mollusca. Durant anys va formar, junt en Solenogastres, la classe Aplacophora, considerada hui com parafilética.[1][2]

Es coneixen solament 141 espècies,[3] totes de hàbits excavadors (fan una galeria i viuen en el cap cap a avall). Són animals vermiformes sense closca, encara que la seua part externa (el mant) està formada per una cutícula quitinosa engrossada en espículas calcáreas i aragoníticas. Són de tamany chicotet, encara que els més grans poden alcançar els 14-15 cm.

Característiques generals

[editar | editar còdic]

Els caudofoveados, a grans traces, s'assemblen externament al molusc ancestral hipotètic de Salvini-Plawen i internament al molusc ancestral hipotètic de Yonge.

Anatomia externa

[editar | editar còdic]

Els caudofoveados carixen d'ulls, tentàculs i peu (ya que no són reptantes sino excavadors, vivint en túnels verticals a grans profunditats en el fondo de la mar) i tenen el cap poc desenrollat. Tenen aspecte vermiforme (com a cucs) i són infaunaels (viuen baix el substrat). Presenten en la seua regió anterior, en el cap, un característic escut pedio de posició perioral o suboral. Est està compost per una cutícula endurida que servix com a orgue excavador i com a orgue sensorial. En l'extrem posterior es troba la cavitat paleal (com en el molusc hipotètic de Salvini-Plawen), de morfologia de campana i formada pels plecs del mant en a on s'estagen un parell de ctenidios bipectinados (brànquies) i a on desemboca l'ano; esta cavitat és la fóvea, d'a on prové el nom del grup.

Sistema digestiu i alimentació

[editar | editar còdic]

El sistema digestiu dels caudofoveados és com el descrit, en traces generals, en el molusc hipotètic de Yonge. Posseïxen un escut oral, una boca en una ràdula reduïda dística (en dos files de dents) en els seus músculs, ademés de glándulas salivals que desemboquen en l'esòfec. Tenen un estòmec que presenten un sac cego ventral molt gran, en el qual no entra l'aliment, sino que segrega substàncies digestives. Per darrere de l'estòmec es troba un intestí que acaba a través del ano en la cavitat paleal.

Són sedimentívoros (s'alimenten de sediments com foraminíferos i diatomees), detritívoros i microfágicos endofaunales.

Sistema excretor

[editar | editar còdic]

El sistema excretor està format per les cridades glándulas pericárdicas (no hi ha nefridios i carixen d'òrguens excretores diferenciats), en els seus corresponents pericardioductos (encara que estos carixen d'embut).

Sistema nerviós

[editar | editar còdic]

El sistema nerviós (com en el model de Salvini-Plawen) és tetraneuro, és dir, en dos cordoneres nervioses pedios o ventrales i dos cordoneres viscerals o dorsals abdós units per comissures travesseres (sistema nerviós en escala). Estes cordoneres ixen d'una concentració de ganglis que rodegen a l'esòfec (ganglis circumentéricos o periesofágicos). Com a òrguens sensorials presenten osfradios, que són òrguens que medixen la calitat de l'aigua i que estan associats a la membrana ventral que sosté a les brànquies.

Sistema reproductor i fecundació

[editar | editar còdic]

Són dioicos (sexes separats) en reproducció sexual. Tenen un aparat reproductor format per gònades pares fusionades (provinents del peritoneu dels sacs celomáticos anteriors) en conductes gonopericárdicos parells associats a glándulas que produïxen el clafoll dels ou. A través de pericardioductos desemboquen a la cavitat paleal.Este model seguix el de Yonge.

La fecundació és externa i presenten una endolarvas (larves internes) cridades pericalinas.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrats, 2ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
  2. Tree of Life
  3. «WoRMS - World Register of Marine Species -Taxonomic tree». www.marinespecies.org. Consultat el 2021-02-15.