Catedral de Naumburgo
La catedral de Sant Pedro i Sant Pablo de Naumburgo (en alemán: Dom St. Peter und Paul) és una antiga catedral catòlica d'Alemània, erigida en la ciutat de Naumburgo, estat federat de Sajonia-Anhalt. És l'antiga sèu episcopal de la diòcesis catòlica de Naumburgo. Des de la Reforma Protestant, ha segut la principal iglésia luterana en la ciutat (ara luterana -evangèlica).
Es troba en el lloc d'una antiga catedral que datava de el XI i va ser construïda en la seua major part en la primera mitat de el XIII. És un perfecte eixemple de la transició arquitectònica entre l'estil romànic tardà sajón i el gòtic primitiu. El cor occidental data de el XIII i és gòtic. És destacada pel seu estatuaria, incloent la célebre de la margravesa Uta de Ballenstedt (* al voltant de 1000 en Ballenstedt; † 23 d'octubre abans de 1046), coneguda com Uta de Naumburgo, esculpida entre 1243 i 1249, i les del presbiteri occidental, a on el cridat mestre de Naumburgo va realisar les famoses estàtuas dels fundadors (en alemán: Stifterfiguren), ubicades al voltant del cor, conjunt que representa indubtablement l'apogeu de l'escultura alemana medieval. Existixen també una série d'altorrelieves que representen escenes de la Passió.
Nikolaus von Amsdorf instaauró en ella el cult luterano en 1542. L'últim bisbe catòlic resident en Zeitz, Julius von Pflug, va morir en 1564 i el bisbat va desaparéixer absorbit pel ducado de Sajonia. La catedral va perdre llavors la seua funció d'assent episcopal, encara que va seguir conservant el nom.
L'1 de juliol de 2018, la catedral de Naumburgo va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[1]
Història
[editar | editar còdic]
Cap a l'any 1000, Ecardo I, margrave de Meissen, l'home més poderós de la frontera oriental del Sacre Imperi Romà Germànic, va erigir una chicoteta construcció d'uns 25 m de llarc en la vora esquerra del riu Saale, prop de la seua confluència en el riu Unstrut. L'ubicació d'este castell, denominat Neweburg (castell nou) i que després va derivar a Naumburg, va ser elegida en raó de la seua estratègica posició en un creuament de rutes comercials. Els seus fills, Hermann i Ecardo II, varen fundar una chicoteta iglésia parroquial (dedicada a la Verge María) en la part occidental de l'àrea del castell, al mateix temps que es consolidava un enclavament urbà en l'entorn del castell.
Dita iglésia primitiva s'alçava en l'any 1028 en el lloc que hui ocupa la catedral, en les rodalies d'una antiga iglésia parroquial, quan es va decidir, en aprovació del rei Conrado III d'Alemània i del papa Juan XIX, traslladar allí la sèu de la diòcesis des de la localitat de Zeitz, alegant-se que la presència del castell otorgaria major protecció a la sèu diocesana. Poc despuix d'aprovar-se dit trasllat, en la primavera de l'any 1029, just a l'est de l'iglésia parroquial anterior es va donar inici a les obres de la nova catedral, en estil arquitectònic romànic. En l'any 1044, durant el mandat del bisbe Hunoldo, el nou temple va ser consagrat, en els sants Pedro i Pablo com a patrons.
Despuix de la Reforma Protestant, en l'any 1541 la catedral de Naumburgo va quedar convertida en sèu d'un bisbat protestant, pero en la mort de l'últim bisbe, Julius von Pflug, va perdre la seua funció com a sèu episcopal, passant a quedar baix el control del elector de Sajonia. Actualment seguix sent un temple protestant.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
La nau principal es va erigir en la primera mitat de el XIII en estil romànic. Entre 1250 i 1270 es va construir el presbiteri occidental, que ya presentava les característiques arquitectòniques pròpies del gòtic primitiu. En el XV el presbiteri oriental va ser transformat per a adaptar-se al gust gòtic, encara que la cripta subterrànea va conservar el seu estil original romànic. L'iglésia, en doble àbsit sense deambulatorios, dibuixa aixina una variant de la planta romànica-renana, en el claustre adossat en la frontera lateral sur.
l'altar de Santa María és un tríptic del gòtic tardà (de cap a l'any 1510) que mostra a la Verge María i al Chiquet flanquejats per santa Bàrbara, santa Catalina i els Apòstolés. En l'altar del cor oriental es representa a la Verge i al Chiquet en figures de sants a abdós costats. En una columna del travessia hi ha adossat un púlpit en ornamentació de l'any 1466.
Estàtues del presbiteri
[editar | editar còdic]
El cor alt de ponent supon una extraordinària realisació de l'anònim Mestre de Naumburgo. En este mur de separació es representen escenes de la Passió de Crist en el caràcter d'una tragèdia humana: sobre la portalada central, que mostra a un grup de la Crucifixió del mateix autor, es conserven frescas de la Maiestas Domini enquadrats en un cuadrifolio.
El mateix artiste és l'autor de les estàtues dels fundadors de la catedral de Naumburgo. Adornen el presbiteri occidental i estan considerades com la principal obra de la estatuaria medieval alemana. L'individualisació de les imàgens i la profunditat de la seua expressió conferixen a les estàtues un efecte excepcional d'humanitat i grandea. Les estàtues representen a:[2]
- El margrave Ekkehard II de Meissen (* cap a 985; † 24 de giner de 1046) i la seua esposa Uta (* cap a 1000 en Ballenstedt; † 23 d'octubre, abans de 1046), comtesa de Ballenstedt. La figura de Uta és coneguda com Uta de Naumburgo.
- El margrave Hermann I de Meissen († 1038) i el seu cònjuge Reglindis (* 989; † 1016), filla de Boleslao I de Polònia.
- El comte Dietrich de Brehna i la seua esposa Gerburg.
- El comte Guillermo de Camburgo i la seua esposa Gepa. Potser l'estàtua de Gepa represente en realitat a Adelheid I de Quedlingburg, abad del convent de Gernrode, a la que se cita entre els fundadors de la catedral.
- El comte Dietmar, de la casa de Billung, emparentat en Ekkehard i Hermann.
- Clavada de Kistritz.
- El comte Syzzo de Schwarzburg-Käfernburg, germà del bisbe Hildeward, la tomba del qual es troba en l'extrem opost de la catedral, en el cor este, adornada en una estàtua yacente, obra també del mestre de Naumburgo.
- Konrad de Landsberg.
Les figures no es poden prendre com a retrats fidedignes, ya que es varen realisar uns 200 anys despuix de la mort dels fundadors.
Ekkehard i Hermann eren germans, abdós fills del margrave Ekkehard I de Meissen.
Els vitralés del presbiteri reproduïxen escenes de virtut i pecat dels Apòstols; algunes seccions són originals de el XIII i atres dos varen ser completades en el XIX.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Four sites added to UNESCO’s World Heritage List».
- ↑ «Der Naumburger Dom und seine Stifterfiguren». www.brandenburg1260.de. Consultat el 29 de juny de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Naumburgo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Naumburgo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Artículos con texto en otros idiomas
- Catedrals d'Alemània del sigle XI
- Catedrals d'Alemània del sigle XIII
- Catedrals romàniques d'Alemània
- Catedrals gòtiques d'Alemània
- Catedrals luteranas d'Alemània
- Iglésies de Sajonia-Anhalt
- Escultura gòtica
- Escultura en Alemània del sigle XIII
- Patrimoni de la Humanitat en Alemània
- Iglésies dedicades a Sant Pedro
- Patrimoni de l'Humanitat