Cuadrilóbulo
Cuadrilóbulo, quadrilobo, cuadrifolio o cuatrifolio és un tipo d'ornamentació o enmarcaació utilisada principalment en l'art gòtic i renaixentiste, basat en el lòbul.
Es compon de quatre semicírculs disposts en forma de creu, donant la forma d'un trébol. La paraula cuadrifolio (del llatí quattuor, "quatre" i folium, "full") significa quatre fulls.[1]La versió de tres semicírculs es denomina trilóbulo (trilobo).
S'utilisa en pintura, arquitectura, escultura (relleu), numismàtica i heràldica.
El cuadrilóbulo en la tracería gòtica
editarEl cuadrilóbulo va ser molt utilisat en la tracería gòtica de finestres, portes i portals, especialment en l'época del gòtic clàssic. Poden trobar-se, per eixemple, en la frontera occidental de la catedral de León, aixina com en diversos punts de la catedral de Burgos: en la frontera de Santa María, en la frontera del Sarmental, en la frontera de la Coronería, en el claustre... Es troben també en els claustres de la catedral d'Oviedo i dels monasteris de Santes Creus i Veruela, entre atres llocs.
El cuadrilóbulo florentino
editarCreació típica del art florentino baixmigeval, el quadrilobo fiorentino està compost d'un quadrilàter dispost oblicuament al pla horisontal i en els costats del qual s'òbrin quatre lòbuls semicirculares. El conjunt crea una linea spezzata (llínea quebrada o polilínea) de ritme incalzante (apremiante, vertiginós) pero regular, en la que els més importants artistes varen crear composicions particularment dinàmiques, sobretot gràcies a l'us de figures en llínees prevalentement horisontals i verticals perpendicular.
La forma va ser usada per primera volta en les formelle[2] d'Andrea Pisano per a la porta sur (en un temps porta este) del Batisteri de Florencia. El concurs per a la porta nort (1401) es va plantejar sobre la realisació d'un relleu en el mateix model, i va ser guanyat per Lorenzo Ghiberti. També va ser usat com a model per Taddeo Gaddi per a les Formelle dell'armadio della sacrestia vaig donar Santa Croce.[3]
L'historicisme romàntic va utilisar esta forma com a cita medieval i de la renaixença toscano.
-
Sacrifici d'Isaac, la formella en la que Ghiberti va guanyar el concurs de 1401 per a la portes del batisteri de Florencia. -
Stabat Mater, una de les formelle de Taddeo Gaddi
-
Fugida a Egipte, de Lorenzo Monaco, 1405. -
Planta original de la basílica de Sant Lorenzo (Milà).
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
,_1335-40_ca._10_crocifissione.JPG){kind=link}
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Diccionari de llatí Cassell.
- ↑ L. Fornasari, Liletta Fornasari, Giancarlo Gentilini, I Della Robbia, Skira, 2009. AA.VV., I della Robbia i l'art nuova della scultura invetriata. Catalogue della mostra, Giunti Editore, Firenze 1998. Fonts citades en Formella
- ↑ AA.VV., Galleria dell'Accademia, Giunti, Firenze 1999. ISBN 8809048806. Font citada en Formelle dell'armadio della sacrestia vaig donar Santa Croce
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuadrilóbulo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.