Erro al crear miniatura:
Cuadrilóbulo
Per a la curva polar vore cuadrifolio.

Cuadrilóbulo, quadrilobo, cuadrifolio o cuatrifolio és un tipo d'ornamentació o enmarcaació utilisada principalment en l'art gòtic i renaixentiste, basat en el lòbul.

Erro al crear miniatura:
El "Ull del Decà", en la catedral de Lincoln.
Cuadrilobo numismàtic: acunyament milanés de Gian Galeazzo Visconti (1395-1402)

Es compon de quatre semicírculs disposts en forma de creu, donant la forma d'un trébol. La paraula cuadrifolio (del llatí quattuor, "quatre" i folium, "full") significa quatre fulls.[1]La versió de tres semicírculs es denomina trilóbulo (trilobo).

S'utilisa en pintura, arquitectura, escultura (relleu), numismàtica i heràldica.

El cuadrilóbulo en la tracería gòtica

editar
Erro al crear miniatura:
Cuadrilóbulos en la Ca' d'Ore de Venècia. (c. 1442)

El cuadrilóbulo va ser molt utilisat en la tracería gòtica de finestres, portes i portals, especialment en l'época del gòtic clàssic. Poden trobar-se, per eixemple, en la frontera occidental de la catedral de León, aixina com en diversos punts de la catedral de Burgos: en la frontera de Santa María, en la frontera del Sarmental, en la frontera de la Coronería, en el claustre... Es troben també en els claustres de la catedral d'Oviedo i dels monasteris de Santes Creus i Veruela, entre atres llocs.

El cuadrilóbulo florentino

editar
Erro al crear miniatura:
Sepeli de Sant Joan, una de les formelle d'Andrea Pisano.

Creació típica del art florentino baixmigeval, el quadrilobo fiorentino està compost d'un quadrilàter dispost oblicuament al pla horisontal i en els costats del qual s'òbrin quatre lòbuls semicirculares. El conjunt crea una linea spezzata (llínea quebrada o polilínea) de ritme incalzante (apremiante, vertiginós) pero regular, en la que els més importants artistes varen crear composicions particularment dinàmiques, sobretot gràcies a l'us de figures en llínees prevalentement horisontals i verticals perpendicular.

La forma va ser usada per primera volta en les formelle[2] d'Andrea Pisano per a la porta sur (en un temps porta este) del Batisteri de Florencia. El concurs per a la porta nort (1401) es va plantejar sobre la realisació d'un relleu en el mateix model, i va ser guanyat per Lorenzo Ghiberti. També va ser usat com a model per Taddeo Gaddi per a les Formelle dell'armadio della sacrestia vaig donar Santa Croce.[3]

L'historicisme romàntic va utilisar esta forma com a cita medieval i de la renaixença toscano.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Diccionari de llatí Cassell.
  2. L. Fornasari, Liletta Fornasari, Giancarlo Gentilini, I Della Robbia, Skira, 2009. AA.VV., I della Robbia i l'art nuova della scultura invetriata. Catalogue della mostra, Giunti Editore, Firenze 1998. Fonts citades en Formella
  3. AA.VV., Galleria dell'Accademia, Giunti, Firenze 1999. ISBN 8809048806. Font citada en Formelle dell'armadio della sacrestia vaig donar Santa Croce


Referències

editar