Castiglione Chiavarese

Castiglione Chiavarese (O Castiggion en idioma ligur) és una comuna d'Itàlia d'1.635 habitants, de la Província de Génova, en la regió de Liguria.

Geografia

Es troba en la vall del riu Petronio, a 65 quilómetros de Génova. Castiglione Chiavarese forma partix de la Comunitat de Montanya del Valle del Petronio, junt a atres tres comunas lígures. Posada estratègicament, veu nàixer el torrent del Petronio des del mont Sant Nicolao i corre entre les formacions rocoses, creant un particular efecte paisagístic i naturalístico.

Història

Trobat ya en el Imperio romano, el territori comunal de Castiglione Chiavarese provablement senyalava el llímit entre la cultura Ligur i la Etrusca. Existixen clares chafades del passat romà en el seu territori, restants de ponts, objectes, cavernes i fonts lliteràries trobades en les fraccions com "Velva" en la qual l'Emperador Trajano li va donar la categoria de Municipi.

En la Edad Media, formava part del territori dels monges Benedictinos, els qui varen cultivar casi enterament la vall del Petronio, passant posteriorment a formar part del domini de les famílies Lavagna i Fieschi, que en el 1276 varen vendre dites terres a la República de Génova.

El poble (ara denominat simplement Castiglione) va ser posat baix el control de la Potestà de Sestri Levante i només posteriorment es transformaria en una podestà autònoma, incloent a les actual comuna de Maissana (ara en la província de La Spezia).

En l'any 1747 la República Genovesa construïx una série de fortificacions contra l'eixèrcit Austria. En el naiximent de la República Lígure en l'any 1797 per obra de Napoleón Bonaparte va ser inclosa en la "Jurisdicción del Gromolo" i en seguida en el "Departamento de los Apeninos". En l'any 1815 es vorà incorporada en el Reino de Sardenya, aixina com ho establirà el Congreso de Viena de 1814, aixina com les atres comunas de la República Lígure, i successivament en el Reino de Italia (1861-1946). Assumix la seua actual denominació de Castiglione Chiavarese en l'any 1862.

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	2355	2393	2269	2496	2431	2271	2352	2403	2349	1957	1560	1347	1386	1485

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Lugares de interés

Arquitectura religiosa

Iglesia de San Antonio Mártir

La construcció de la parròquia s'inicia en el 1143, i en el seu interior està conservat un reliquiario del sant i dos escultures en fusta: la Madonna del Comune i sant'Antonino.

Abadía del Conio

Dedicada a la Virgen del Rosario (1664), en un estupent Borgo Medieval Ligure.

Sagrario de Missano

Pòrtic d'àmplia iglésia parroquial de Santa María Assunta realisat per l'artesà local Antonio Sanguineti en cudols de la mar (en la foto).

Santuario de Nuestra Señora della Guardia

Alçat en 1892 pel sacerdot genovés monsenyor V. Persoglio. L'arquebisbe de Gènova, monsenyor Tommaso Reggio li va encarregar a l'arquitecte Maurizio Dufour dissenyar el proyecte, Giovanni Rosa donó l'estàtua de la Virgen María esculpida per Antonio Canepa.

Restos romanos

És possible visitar els antics ponts i camins de l'Imperi romà i per una atra part es pot admirar un estable de reabastecimiento per als cavalls i una taverna de l'época romana, una cosa rara perque hi ha pocs restants de tals obres a través de les vies romanes, en este cas a través de la Vía Aurelia o Via Emilia Scauri, com és cridada localment. Tal treball s'ha mantingut fins a hui gràcies a l'inserció en el vell complex d'una iglésia d'estil de Romànic dedicada a San Nicolás, sant que dona el nom també a la montanya a on en acabant de que els flares en Carlomagno lo hagen transformat en un hostal per als viagers que peregrinaban a Roma.

En el territori comunal podem també trobar el Mulatierra creat pels romans, per a dur el desenroll econòmic en l'interior de la Ligúria fins a Velleia, el centre nodal dels tràfic i l'afirmació romana en Itàlia. En el Valle Frascarese, tenim la possibilitat d'admirar un àrea en la qual ve extreta la pedra colombina de part dels romans (que va permetre la creació de la calçada amprada per la edilicia).

Els antics ponts, colocats a lo llarc del fondo de la vall, travessen el torrent del Petronio (nom de clara proveniencia romana, prova de que per este territori va passar l'emperador Nerón). Estos ponts respecten l'arquitectura romana, encara que modificador llaugerament a lo llarc dels anys, encara conserven hui, clarament, la base i la tècnica romana. En el territori tenim també noms de zones, donats dels vells habitants, que poden fer entendre la presència romana, un entre ells i dà a stà romanna, que és del camí romà, entenent aixina la Via Aurelia.

Tot l'açò i atres elements dispersos en el territori, com la famosa escala de l'edat romana i les canalisacions de les aigües del fondo de la vall per a permetre la irrigación dels camps fan de Castiglione Chiavarese u dels més romanizados i rics de la cohabitació entre Roma i les poblacions locals, perque és de conéixer que el territori era entre la gent del Tigulli (zona alta de val de Vara) i del poble de Segesta Tigullorum (els antics habitants de Sestri Levante i Riva Trigoso) i que estaven entre els Alps i el mont Pù en el llímit en els verdaders lígures, que es varen opondre fins a la mort contra Roma; i els lígures del Monte Penna (en el valle de Aveto i en particular en la zona vaig donar Amborzasco, ligures originaris, d'orige celta que tenien molts ritos druidas.

Naturaleza

Cuevas de Val Frascarese, a on habitava l'home primitiu, en el descobriment de puntes de fleches i llances d'os, tot depositat en el Museu Arqueològic de Chiavari.

El territori inclou una molt variada vegetació, des de la típica macchia mediterranea, al bosc de latifolias, pinos, boscs de coníferas; en abetos, capaços durant tot l'any de produir una atmòsfera típicament trentina.

Cultura

Manifestaciones

Fiestas y ferias

Santuari de La nostra Senyora della Guàrdia
Erro al crear miniatura:

El campanil
Pintura del santuari.

Festa de la Verge de Loreto, el tercer dumenge de maig en Loreto.
Festa dels Alpinos o dels caçadors, el primer dumenge de juny, con relación a la festa a pur de asado.
Festa de la Verge de la Salut, cada primer dumenge de juliol, en la localitat de Mereta en agasajos de les especialitats culinàries locals com la coca de arroz.
Festa de la Virgen del Carmen, el 16 de juliol, a Castiglione Chiavarese i en Sant Pietro vaig donar Frascati a on està la possibilitat d'assistir a una antiga costum que recorda l'encant de les plantes: es duen entorn a la plaça grans branques de castaño i atres coníferas i despuix es planten entorn a ella.
Festa de la Maria Assunta in Cielo, en Missano, el 15 d'agost.
Festa de la Verge de la Misericòrdia, el 8 de setembre, en el santuari del Conio vaig donar Missano en el tradicional asado i vino local.
Festa de la castaña tercer dumenge d'octubre, tot a pur de castanya, obertura del museu i excursions.
Festa de la panella en Castiglione Chiavarese.
Festa de la polenta en Castiglione Chiavarese.

Personalidades ligadas a Castiglione Chiavarese

Segons algunes fonts locals ací va nàixer en l'any 1450 el navegant i explorador Giovanni Caboto,^[1] famós per haver continuat l'obra de Cristóbal Colón iniciant una série de grans viages de descobriment cap al noroest. Va ser un dels cinc navegants italians de l'época dels grans descobriments geogràfics.

Economia

L'economia comunal és sobretot agrícola. De fet en la comuna estan presents un número creixent de negocis familiars, que es dediquen a l'agricultura i la protecció del territori. Hi ha una important producció de vino, registrat en el seu corresponent denominación de origen protegit, es produïx aceite de oliva extravirgen a través dels antics molinos, presents en el territori.

També hi ha una producció important de castañas, frutes del bosc i hongos.

Una atra important activitat econòmica és aquella basada en la artesania. En el territori comunal hi ha numeroses persones que creen en les seues mans cestos, canastos de fusta, també es produïx salame i atres aliments típics.

Transportes y vías de comunicación

Carreteras y autopistas

Castiglione Chiavarese està situada en la Strada Statale 523 del Colle di Centocroci la qual unix Sestri Levante en la comuna. No és possible accedir directament a través de l'autopista, per lo tant en l'enllaç de Sestri Levante sobre la Autopista A12 és l'eixida aconsellada per a aplegar a este destí.

Líneas ferroviarias

L'estació ferroviària més propenca és aquella de l'estació de Sestri Levante sobre la llínea Pisa-La Spezia-Genova en el trayecte local comprés entre Génova i La Spezia.

Administració

El alcalde de Castiglione Chiavarese és Fausto Figone, que va ser elegit el 29/06/2004 i que pertany al partit Centre-Sinistra. El teléfono del municipi és el 0185 408016 i el correo electrónico és castiglione.chiavcomune.castiglione-chiavarese.ge.it.

Emblema comunal

Descripció de l'heràldica:

De azul, la torre sobre un campo verde con sus lados con dos leones rampantes. Bajo el escudo, una cinta azul con la leyenda: Impávide. Adornos exteriores de la comuna.

Comuni-Italiani.it