Castell San Felipe del Morro
El Castell de Sant Felipe del Morro,[1] també conegut simplement com El Morro, és una ciutadella espanyola construïda entre el XVI i el XVIII en l'extrem nort de Sant Joan, Puerto Rico. Per molts anys, va vigilar l'entrada a la baïa de Sant Joan i va protegir la ciutat d'atacs marítims. El «morro» és un terme usat per a referir-se a una porció de terra o peñasco que servix per a observar un lloc. Este castell és part del Lloc Històric Nacional de Sant Joan[1] i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per les Nacions Unides en 1983.
Hui en dia, el Morro és una de les principals atraccions turístiques de Puerto Rico, en exhibicions d'artículs de l'época de la conquista usats per espanyols, indígenes i africans. Atres exposicions mostren models de barcos, aixina com senyes històriques de l'época. Els turistes i visitants gogen de volar chiringas (cometes) en les afores del castell. Prop de dos millons de visitants exploren esta fortalea cada any.
A l'atre costat de la baïa, un fort cridat Fortín Sant Joan de la Creu (El Cañuelo)[1] li donava respal al Castell Sant Felipe del Morro en la defensa de la baïa de Sant Joan. Durant l'atac a la ciutat de Francis Drake en 1595, una série de barcos es varen colocar a través de l'entrada de la baïa per a impedir l'entrada dels enemics a la mateixa.[2]
Història
De la mateixa manera que atres ports espanyols en les Antilles, Sant Joan va ser fortificada per raó de seguritat militar. Per la seua ubicació geogràfica com la més oriental de les illes espanyoles en el Carib, Sant Joan va ser considerada una ciutat-port i frontera, servint de punt d'escala per a les llegendàries flotes espanyoles en els seus viages a les Américas. Les fortificacions varen ser construïdes per a protegir a Puerto Rico i la baïa de Sant Joan contra qualsevol invasió que la convertira en una base de l'enemic per a invadir i atacar atres pobles i naus espanyoles.
En 1595, el corsario anglés Francis Drake es va obrir camí a la força per la baïa de Sant Joan per a apoderar-se d'un carregament d'or i argent que es trobava en La Fortalea. Els artilleros del Morro, baix el mando del governador Pedro Suárez Coronel, varen fer blanc en la nau insígnia de Drake, fent-ho retrocedir en grans baixes. Tres anys més vesprada, George Clifford, comte de Cumberland, va desembarcar per a sitiar El Morro i capturar al governador Antonio de Mosquera. Després d'una breu ocupació i una epidèmia de disenteria que va segar la vida de 400 soldats anglesos, Cumberland va abandonar els seus plans de fer de Sant Joan una base anglesa permanent en les Antilles. El nou governador, Alonso de Mercat, va arribar a l'illa en reforços per a reparar les defenses.
Les grans fortificacions d'Espanya en les Américas varen ser posades a prova una volta més pel creixent poder dels holandesos en el Carib. En 1625, una flota holandesa baix el mando del General Balduino Enrico (Boudewijn Hendricksz) va forçar la seua entrada a la baïa, va desembarcar i va sitiar El Morro. Les tropes del governador Juan d'Haro varen resistir en tenacitat i varen obligar als holandesos a abandonar la ciutat, no sense abans saquejar-la i cremar-la, incloent La Fortalea, residència oficial del governador.
El desastre ocasionat pels holandesos i la conquista de moltes de les Antilles Menors per anglesos, francesos i holandesos varen allaugerar la construcció de noves llínees de defensa. Des de principis de 1630 i de manera intermitent en els següents 150 anys, ingeniers i obrers varen treballar en la construcció de muralles per a rodejar a tota la ciutat. A un quilómetro del Castell de Sant Felipe del Morro va ser construït l'emplaçament de Sant Cristóbal. Per a 1678, esta fortalea ya començava a prendre la seua forma actual.
.png)
No va ser fins despuix de la guerra dels Sèt Anys (1756-1763), en la qual Anglaterra va véncer a França i Espanya, que es varen recomençar els treballs en el Castell de Sant Cristóbal. Els governants espanyols estaven sorpresos per la caiguda de La Habana i Manila, preses pels anglesos en l'etapa final de la guerra. A raïl d'esta, Anglaterra va obtindre Canadà i La Florida, quedant França sense territori en les Américas. Ara Anglaterra i Espanya eren rivals per excelència, i tement un poderós atac anglés, el rei Carlos III va enviar a dos irlandesos a fer de Sant Joan una «defensa de primer orde».
Els oficials, el mariscal de camp Alejandro O'Reilly i el Cap d'Ingeniers, coronel Tomás O'Daly, comencen en 1765 a transformar a Sant Joan en una de les places més poderoses de les Américas. A fins de la década de 1780, O'Daly i els seus ingeniers militars havien terminat les modificacions del Morro i est havia adquirit la seua forma actual. Ya s'havia conclós també la construcció de la muralla al voltant de la ciutat. La fortificació més gran construïda pels espanyols en les Américas, el Castell de Sant Cristóbal, emplaçava sobre 450 canons, usats en 1797 pel capità general Ramón de Castro i Gutiérrez per a detindre als 7000 anglesos comandados pel general Ralph Abercromby.
La majoria de territoris espanyols en el Nou Món es varen independisar en el XIX. En 1890, Cuba i Puerto Rico eren les Províncies Espanyoles que quedaven. En 1895, una revolució en Cuba va iniciar més alvance en 1898 la guerra hispanoamericana; el 12 de maig d'eixe últim any una flota americana, al mando de l'Almirant William P. Sampson, va bombardejar Sant Joan, causant danys menors. En juliol de 1898, elcolonizador Nelson Mills va desembarcar en Guánica, al suroest de l'Illa. Mentres les tropes dels Estats Units alvançaven cap a Sant Joan, Espanya es rendia i firmava l'armistici, posant fi a la guerra d'Invasió dels Estats Units i als més de quatre sigles deterritori espanyol. El 18 d'octubre de 1898 les defenses de Sant Joan varen ser entregades oficialment a l'eixèrcit colonial dels Estats Units, iniciant un nou capítul colonialisme en l'història dels castells del Vell Sant Joan.
A partir de 1914, despuix de la guerra hispanoamericana, els castells varen passar a formar part del complex militar «Fort Brooke». Durant la Primera Guerra Mundial, Puerto Rico va servir de lloc d'observació per a detectar i controlar qualsevol intent d'atac contra el Canal de Panamà. Durant la Segona Guerra Mundial, es varen construir posats d'observació i refugis subterràneus en els castells per a la defensa del Carib. Estes construccions de formigó, usades fins als anys 1960, permaneixen encara.[2]
Dates d'importància
1521– Es trasllada la població de Caparra, fundada per Juan Ponce de León i primera població espanyola de Puerto Rico, a una millor ubicació en l'illot de Sant Joan.
1539 – La construcció de les defenses del port, El Morro i La Fortalea són autorisades pel Rei Carlos I.
1587 – Els ingeniers militars Juan de Tejada i Batiste Antonelli fan el traçat del Morro.
1589 – El governador Diego Menéndez de Valdés comença els treballs de construcció del Morro.
1595 – Francis Drake, «El Dragó», ataca El Morro sense èxit. Els seus barcos són vists en la nit i un certer dispar de canó travessa la seua cabina en el buc insígnia, ferint a John Hawkins i uns atres que allí sopaven. Drake va ser derrotat i molts dels seus barcos danyats.
1598 – George Clifford, comte de Cumberland, ataca la ciutat des de terra en juny d'enguany desembarcant a l'est a on les defenses són dèbils. Clifford, determinat a venjar la derrota de Drake tres anys abans, pren El Morro pero una epidèmia de disenteria li obliga a abandonar la ciutat.
1625 – El capità holandés Balduino Enrico (Boudewijn Hendricksz/Bowdoin Henrick) ataca la ciutat desembarcant en La Puntilla, a on els canons defensius no li alcançaven. Enrico va entrar en els seus barcos per l'estreta boca de la baïa sorprenent als defensors. El governador espanyol Juan d'Haro i un grup de defensors es varen parapetar en El Morro i el Capità Juan d'Amézqueta de les milícies portorriquenyes contraataca en un grapat d'hòmens i els invasores es retiren no sense abans saquejar i cremar la ciutat.
1630 – El governador Enrique Enríquez de Sotomayor comença la construcció de les muralles baix la direcció de l'ingenier militar Batiste Antonelli. Es fortifica el costat sur de la ciutat cap a la baïa i es continua fins a finalment tancar totalment la ciutat.
1765 – Després de la pren de La Habana pels britànics en 1762 el rei Carlos III designa al mariscal Alejandro O'Reilly i l'ingenier real Tomás O'Daly per a que efectuen una visita de reconeiximent i recomanacions sobre les defenses i guarnicions en Sant Joan per a convertir-les en una plaça forta en Defenses de Primer Orde.
1797 – El general Ralph Abercromby i l'almirant Henry Harvey, de l'Armada Real Britànica (Royal Navy) invadixen l'illa en una força combinada d'entre 7000 i 13 000 hòmens i 67 naus. El capità general de l'illa i governador, Don Ramón de Castro i Gutiérrez (vejau quadro de José Campeche) i les seues forces conseguixen repelir l'atac i derrotar als invasores. L'invasió va resultar ser una de les més grans en territori espanyol en Amèrica.
1825 – El famós corsario portorriqueny, popularment conegut com el pirata Roberto Cofresí, va ser capturat. Va ser encarcerat i més vesprada eixecutat en el castell.
1843 – El primer far de Puerto Rico es construïx en El Morro.
1898 – El 12 de maig la marina dels Estats Units d'Amèrica, comandados per l'almirant William Thomas Sampson, bombardegen la ciutat i els seus defenses durant bona part del dia. El bombardeig destruïx el far del Morro i causa caos entre els ciutadans. Ángel Rivero Méndez, Capità d'Artilleria, descriu l'event com «una tempestat de ferro». Un total d'1,360 dispars es varen fer sobre la ciutat. Sis mesos més tarde Puerto Rico es convertix en territori dels Estats Units d'Amèrica per virtut del Tractat de París de 1898 que va terminar la guerra hispanoamericana.
1899 – El Cos de Marines dels Estats Units reconstruïx el far del castell donant-li forma octagonal a la seua base i utilisant l'estructura existent d'acer com a reforç. En 1906 es desenrolla un clavill en l'estructura del far que fa necessària el seu derrocament.
1908 – La Guàrdia Costera d'Estats Units construïx el far actual.
1915 – El primer dispar de la Primera Guerra Mundial se li atribuïx al tinent Teófilo Marxuach, natiu de Riera (Puerto Rico) i membre del Regiment d'Infanteria de Puerto Rico quan obri fòc des del Morro contra el buc alemà Odenwald que tractava d'eixir atropelladamente del port en conéixer-se l'estat de guerra entre Alemània i els Estats Units.
1942 – Durant la Segona Guerra Mundial es construïxen llocs d'observació en formigó armat i un búnker o refugi subterràneu com a defenses contra possibles atacs alemans.
1949 – S'habilita el Lloc o Lloc Històric Nacional de Sant Joan (Sant Joan National Historic Site).
1961 – l'Eixèrcit dels Estats Units desestaja els castells de l'antic Sant Joan i passen a la jurisdicció del Departament de l'Interior dels Estats Units i del Servici de Parcs Nacionals (National Parks Service) per a ser preservats i oberts al públic.
1983 – El Lloc Històric Nacional de Sant Joan és declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
1992 – Al glacis o terrenys front al Morro se'ls torna el seu aspecte original durant els preparatius per a la celebració del Quint Centenari de l'arribada de Cristóbal Colón a Amèrica en 1492. Es remouen arbres, carreteres i estacionaments moderns.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 [1] Servici de Parcs Nacionals - Lloc Històric Nacional de Sant Joan - Consultat el 2014-06-22
- ↑ 2,0 2,1 [2] [3] archivat en Wayback Machine. Enciclopèdia de Puerto Rico - Sant Joan: Castell San Felipe del Morro - Consultat el 2014-11-04
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo San Felipe del Morro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.