Anar al contingut

Casa Misquito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Casa Misquito, també cridada Els Miskitu o Els Miskut, és un títul nobiliario de caràcter hereditari que va ser concedit en la regió històrica de Misquitia per Carlos II d'Anglaterra en 1655 per a Oldman, descendent dels cacics Misquito.

Els seus membres varen perpetuar l'aliança en Anglaterra establida formalment en 1687, governant fins a 1894 el protectorat britànic de facto denominat Nació Miskita (Mosquit Nation en anglés), supeditat a la colónia de Jamaica, que correspon a part de les costes caribes d'Hondures i Nicaragua.[1][2]

Els Misquito en l'época de la conquista espanyola d'Amèrica

[editar | editar còdic]

La regió històrica de Misquitia s'estenc a lo llarc dels territoris costers del departament de Gràcies a Deu d'Hondures i les regions autònomes del Atlàntic Nort i Atlàntic Sur de Nicaragua. Durant l'época precolombina eren regions poblades per miskitos, mayangna, pech i atres pobles indígenes. En 1502 el Quart Viage de Colón va recórrer estes costes Centroamericanas, des de les actuals Trujillo a Portobelo (Panamà). En época d'Hernán Cortés es va donar conte de l'existència de la ciutat de Kaha Kamasa o ciutat blanca, una important població indígena d'ubicació imprecisa.[3][4]Despuix de les aliances diplomàtiques i accions bèliques de la conquista espanyola d'Hondures, en 1540 la regió va quedar enquadrada primer província de Nova Cartago i Costa Rica.

A finals del XVI els cacics misquito varen conseguir fer-se en el control de la regió en detriment dels seus adversaris, liderats per "El líder" o "El rei", en llengua misquita Ta Uplika.

Els Misquito en la Norteamérica Britànica i Índies Occidentals

[editar | editar còdic]

Des de finals del sigle sigle xvi les nacions europees varen desafiar el monopoli hispà-lusità sobre Amèrica establit en el tractat de Tordesillas (1494). En l'ocupació de concessions a companyies privades com la Companyia de Providència, i el desgast dels atac piratas sobre les principals poblacions portuàries espanyoles en Amèrica, Anglaterra va conseguir fer-se en enclavaments en el Carib, que denominaven Índies Occidentals.

l'imperi Inglés va promoure l'acostament al cacic Ta Uplika com a mig per a ampliar el territori baix la seua esfera d'influència en Amèrica. El propòsit era obtindre un regne indi vassall d'Anglaterra per mig del respal als cacics misquito. Es tractava d'un interés comercial i econòmic, desprovisto del compromís d'evangelizar o civilisar, és dir, exent d'un proyecte d'integració política del territori, desenroll de ciutats, infraestructures o administració d'estàndarts occidentals. Despuix de l'invasió de Jamaica (1655) i la consegüent guerra anglo-espanyola (1655-1650) els acorts entre els anglesos i Ta Uplika varen donar lloc a la recepció diplomàtica del seu fill Oldman i el seu sèquit en audiència pel rei Carlos II, qui li va otorgar el títul d'Olman I de la Mosquita i hereu del rei Tara Wihta[5]Oldman va ser sobirà fins a 1687, sent succeït pel seu fill Jeremy I, qui va ser educat en Anglaterra i en la religió anglicana protestant per a assegurar el pacte colonial. La llealtat dels reis misquitos a l'imperi britànic es va mantindre en el temps i Mosquitia es va convertir en un territori de facto baix sobirania britànica en forma de protectorat, com enclavament aïllat rodejat per la Capitania General de Guatemala espanyola.[6]

Erro al crear miniatura:
Rei George IV, presencie la separació de de Centroamérica de la corona espanyola i subsecuentemente del primer Imperi mexicà i la formació de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica.

En l'Independència de Centroamérica de l'imperi espanyol (1821) l'imperi britànic va propiciar campanyes bèliques i diplomàtiques per a reclamar territoris en Centroamérica, aprofitant l'inestabilitat política d'época de la Federació Centroamericana.

En época de l'Hondures com a estat independent, el 12 d'agost de 1841 el superintendente de l'Hondures britànica (actual Belize) i el monarca misquito varen desembarcar en Sant Joan del Nort (Nicaragua) i varen proclamar unilateralment la sobirania de l'actual costa atlàntica a Misquitia. Tant esta acció com la proclamació de la colónia d'Illes de la Baïa (1852) varen supondre un sério conflicte diplomàtic en els EE. UU. per tractar-se de l'incompliment del repartiment de Centroamérica en l'imperi britànic plasmat en la doctrina Monroe.

Erro al crear miniatura:
El rei William I, va tindre un regnat ple d'inconvenients, producte de l'administració del seu antecessor, George II

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ghotme, Rafat. El protectorat britànic en la Costa Mosquitia (1837-1849). Revista de Relacions Internacionals, Estratègia i Seguritat, versió impresa ISSN 1909-3063, Vol.7 No.1. Bogotà, Jan./June 2012. http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1909-30632012000100003
  2. «Kingdoms of Central America - Kingdom of Miskito» (en en). The History Files. Consultat el 2022-10-30.
  3. Miskito; Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
  4. «Ciutat Blanca: La joya ancestral que va emergir del silenci de la selva» (en és-és). Consultat el 2025-03-16.
  5. English of Nicaragua’s Miskito Coast: its sociolinguistic history and a comparative study of its lexicon and syntax". University of London. Ph. D. dissertation.
  6. «El regne de la Mosquitia i la ruta transistmisca. Guillermo Estrada Brown (1990) Univesidad Nacional Autònoma de Mèxic. Facultat de Filosofia i Lletres».