Mayangna
Els mayangna són un poble indígena, també conegut com sumu o sum, que habiten a lo llarc dels rius Waspuk o Huaspuc, Pispís i Bocay, en el nororiente de Nicaragua, aixina com dels rius Coco i Patuca en la frontera en Hondures i molt més al sur a lo llarc del riu Gran de Matagalpa.
Idioma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idioma sum.
Els mayangna parlen l'idioma sum, que pertany a la família de les llengües misumalpas. Es distinguixen els dialectes tawahka, panamahka, bawihka, kukra.[1]
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]Les investigacions arqueològiques i llingüístiques indiquen la presència contínua de poblacions relacionades en els mayangna en la regió, des d'al voltant del 2000 a. C..[2] Pobles misulmalpas habitaven gran part de l'actual Nicaragua fins a la migració des del sur de Mèxic de tribus que parlaven llengües otomangues, les quals varen aplegar a la costa del Pacífic nicaragüense en el sigle IX i seguides cap al sigle XIV per poblacions nahuas.
Quan els anglesos varen aplegar a la costa del Carib en la década de 1630 els sumus es dividien en a lo manco nou diferents tribus, els territoris de les quals s'estenien des de la costa sur de l'Atlàntic fins a l'interior de Nicaragua, com ho demostra la preponderancia dels topònims sum d'esta regió.[3]
Front a la colonisació europea
[editar | editar còdic]Des de 1660 l'aliança del rei misquito Oldman en els anglesos[4] va obligar als mayangna a reduir el seu territorialitat. Molts mayangna varen ser capturats i venuts com a esclaus per a les plantacions de Jamaica.
En el sigle XVIII, els espanyols varen conseguir penetrar en la Cordillera Isabelia. No obstant els seus intents per a alvançar cap al Atlàntic es varen fer difícils per la resistència dels mayangna, que paulatinament varen realisar un retir estable cap a l'interior, cap a les capçaleres dels rius..
La població mayangna va continuar disminuint en acabant de que els britànics varen renunciar a la Costa dels Mosquits en 1860, pels efectes combinats de la malaltia,[5] guerres internes i les pressions asimilacionistas els miskitos i de l'Estat nicaragüenc. D'una població de 30.000 persones,[6] en 1862 solament entorn varen sobreviure prop de 6.000.[7]
XX
[editar | editar còdic]A principis del sigle XX, la cultura mayangna tradicional va ser substituïda per la conversió al cristianisme, una tasca realisada pels misionero de l'Iglésia morava, que varen aplegar des de 1847 i varen tindre un impacte sobre la població nativa despuix del retir dels britànics. Durant el cridat "Gran Despertar" dels anys 1880, gran part de la població misquita va ser convertida en massa al cristianisme. Encorajats per este èxit, els moravos varen posar cada volta més la seua atenció en els mayangna, a els qui varen convéncer poc a poc per a que abandonaren el seu estil de vida basat en la caça, la peixca i l'agricultura migratòria, per a sedentarizarse i establir-se de manera permanent en comunitats entorn a una iglésia.[8]
En els anys vint els combats en la regió de les tropes d'Augusto César Sandino contra els mariners nortamericans enfrontats en ell, varen impactar fortament les comunitats mayangna.
Les majors amenaça per als mayangna a mitan del sigle XX varen ser la pèrdua de les seues terres a mans dels colon mestizos de l'oest de Nicaragua i, per una atra part la mineria que ha afectat greument el territori. La mina de coure de Rosita va començar a produir en 1959, generat grans utilitats als seus propietaris nortamericans.[9] El vertimiento dels residus tòxics en els rius locals ha devastat els ecosistemas dels que les comunitats mayangnas depenien per al seu abastiment d'aliments.
A partir de la seua arribada al govern, els sandinista es varen propondre "integrar" la regió oriental de Nicaragua en el restant del país. Al principi esta política va dur com a conseqüències positives l'establiment de clíniques i atres servicis de salut, la construcció de carreteres i l'alfabetisació en el seu propi idioma de 1449 mayangnas.[10] No obstant en desnugar-se el efrentamiento armat entre misquitos i sandinista i en estar vinculats a organisacions dirigides per misquitos com l'iglésia morava i misurasata, molts mayangna varen participar com a combatents dell costat dels misquitos, fins a 1983, quan varen formar tropes aparte.[11]
En 1984, en anunciar-se l'autonomia per a la Costa Atlàntica, els mayangna agrupats en la seua nova organisació Sukalwala varen decidir establir un tractat de pau en els sandinista, que es va concretar despuix de l'aprovació en abril de 1985 d'una llei d'amnistia per a misquitos, sums i branques.[12]
En la llengua mayangna, es traduïx "autonomia" com a ales yalahnin lani o siga "llaura viure el nostre sistema de vida". No obstant, els mayanga encara estan afectats pels colon que invadixen les seues terres comunals i derriben els seus boscs. Per una atra part, els líders miskitos es presenten com a representants de tots els "indis" de la Costa i freqüentment impedixen als mayangna fer sentir la seua veu mai.
En 2001 la Comunitat Mayagna d'Awas Tingni (en eixe llavors d'1.100 persones) va guanyar un important fallo en la Cort Interamericana de Drets Humans que establix que els pobles indígenes tenen dret a la terra a on han vixcut tradicionalment. El Territori Mayangna Sauni Arungka, ubicat en la Reserva de la biosfera Bosawás, va rebre el seu títul de propietat en el 2010, pero el 40% de la terra presenta invasions de colon, que s'han enfrontat en els indígenes que tracten de bloquejar-els el pas.[13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sum-Mayangna [1] archivat en Wayback Machine.; Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
- ↑ Pineda, B. "Miskitu and Misumalpan Languages"; Encyclopaedia of Linguistics II: 1.
- ↑ Green, R. Dolores Les velles històries dels Sumus (CIDCA, undated) p.16-17.
- ↑ Dennis, P. & M. Olien (1984) "Kingship among the Miskito"; American Ethnologist (Nov. 1984), p.2.
- ↑ Conzemius, Édouard (1932). Ethnographical survey of the Miskito and Sumu Indians of Hondures and Nicaragua. Bureau of American ethnology / Smithsonian Institution., Bull. 106: 121-122.
- ↑ Green, T. (1989) "A Lexicographic Study of Ulwa" (PhD Thesis: MIT; p.13.
- ↑ Conzemius, op. cit. p.14
- ↑ Houwald, G. von; i Jenkins Molieri, J. (1975): "Distribució i vivenda sumu en Nicaragua", artícul en Trobada, Revista de l'Universitat Centroamericana, págs. 78-80; 1975.
- ↑ CIERA, Breu història, p.6.
- ↑ INNICA (1981): Guanys i problemes del Govern revolucionari en Zelaya Nort (pág. 3). Managua, 1981.
- ↑ Americas Watch Committee (1987): The sumus in Nicaragua and Hondures: an endangered people. Nova York i Washington, D. C.: Americas Watch, 1987.
- ↑ «Aprovada amnistia per a miskitos, sums i branques», artícul del 30 d'abril de 1985 en el diari Barricada.
- ↑ Indígenes mayangna demanden a autoritats posar fi a ocupació del seu territori [2] archivat en Wayback Machine.; Notícies Aliades, Latinamerica Press. 14/02/2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mayangna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.