Carneas

Erro al crear miniatura:

El deu Apolo, a qui eren consagrades les festes Carneas.

Les Carneas (grec antic τὰ Καρνεῖα; en grec modern τα Κάρνεια) varen ser una de les festes religioses més importants de l'antiga Esparta i de moltes atres ciutats dorias, celebrades en honor d'Apolo Carneo, al que es rendia cult en vàries parts del Peloponeso.

Hi havia nou festivitats principals en el calendari espartano, d'entre les quals una de les més importants eren les Carneas, junt en les Gimnopedias i les Jacintias.

Descripció

Danzante masculí en capell kalatiskos (ampli capell de palla) en el temple de Carneo, V

Carneo era primitivament un deu independent, divinitat predórica venerada pels aqueos i que posteriorment es va assimilar a Apolo. El nom deriva de kárnos próbaton («ganado»), en referència potser al que se sacrificava en eixes festes.

Els espartanos tenien l'estricta obligació de celebrar les festes Carneas, que tenien lloc entre el dia 7 i el 15 del més Carneo, que corresponia al més àtic de Metagitnion (part d'agost i part de setembre). La seua duració era de nou dies. A elles s'entregaven els espartanos en gran entusiasme, per damunt de qualsevol atra activitat, i en elles tots els ciutadans varons devien ser purificats.

Estes festes, segons Demetrio de Escepsis, eren un remedo de la disciplina militar espartana, casi com les Boedromias de Tebas. Es montaven nou tendes (skíades, lliteralment sombrajos) prop dels murs de la ciutat, i cada una d'elles era ocupada per nou hòmens en edat militar, pertanyents a cada una de les fratríes, obedint les órdens rebudes d'un heralt. Una barca portant l'estàtua d'Apolo Carneo, adornat en guirnaldas era duta per tota la ciutat, en recort del barco en el que els Heráclidas varen passar de Lepant al Peloponeso, pel golf de Corinto. Apolo els va castigar enviant-los la pesta, que solament va cessar despuix de l'institució de les Carneas.

Segons Pausanias les Carneas buscaven aplacar l'ira del deu i restaurar la comunió entre est i el poble espartano, trencada quan l'endevine Carno, sirviente d'Apolo, va ser mort per Hípotes, un dels Heráclidas. El sacerdot que portava a terme els sacrificis era conegut com el Agetes ( Agetés), d'ahí que la festa també rebera, en ocasions, el nom de Agetorias o Agetoreion.

S'elegien cinc hòmens fadrins, cridats Καρνεᾶται karneatai, menors de 30 anys, de cada una de les tribus espartanas, per a que eixercitaren la funció d'assistents del Agetes, i ocupaven el càrrec durant els següents quatre anys, determini durant el qual deurien permanéixer fadrins. Alguns dels karneatai rebien el nom de staphilodrómoi (corredors en branques de vinya).

Les Carneas tenien un aspecte agrari, que es traduïa en el ritual d'una carrera-persecució, en la que un home portador de cintes devia ser alcançat per cinc karneatai. Si ho conseguien, la següent collita seria fructífera. Ademés, durant les festes tenien lloc competicions musicals —que la tradició remontava a la XXVI Olimpíada (676-673 a. C.), fent de Terpandro el primer vencedor—, representacions teatrals, danses de jóvens, el sacrifici d'un moltó i un menjar comunitari.

L'últim dia de les Carneas coincidia en la lluna plena, i ans que terminaren estes festes l'eixèrcit no podia abandonar el territori espartano. Els governants tenien prohibit portar a terme cap campanya militar, declarar la guerra, i qualsevol acció diplomàtica; era de, fet, una treua sagrada. Segons Heródoto, açò es va produir en dos ocasions durant les guerres mèdiques:

• En l'any 490 a. C., les Carneas haurien impedit als espartanos aplegar a temps a la batalla de Marató i els atenienses es varen vore obligats a lluitar solo.

• En el 480 a. C., el rei Leónidas hauria tingut que defendre el coll de les Termópilas en un contingent de hòmens reduït pel mateix motiu.

Segons Tucídides, també es va suspendre una expedició espartana en atres dos ocasions:

• En l'estiu de el 419 a. C., durant la guerra entre Argos i Megara, per coincidir en les Carneas.

• Despuix de la batalla de Mantinea, en juny de 418 a. C., quan el rei espartano Plistoanacte, va acodir a Tegea en forces per a socórrer al restant de tropes aliades, va rebre l'orde de retirar-se, per estar pròxim el començ de les Carneas.

Esta festa també es va celebrar en la ciutat de Cirene, en el nort d'Àfrica, segons els testimonis que nos han aplegat de Píndaro i de Calímaco.

Les fonts disponibles sobre les Carneas són principalment els gramàtics Hesiquio d'Aleixandria i Ateneu.

Vore també

• Festes d'Atenes (Edat Antiga)
• Temple d'Apolo Carneo

Bibliografia

• LÉVY, Edmond: Sparte: histoire politique et sociale jusqu'à la conquête romaine (Esparta: història política i social fins a la conquista romana). Col. «Points Histoire». Seuil. París. 2003. ISBN 2-02-032453-9
  • Edmond Lévy (n. 1934): historiador francés especialisat en l'Edat Antiga.

• PETTERSSON, Michael: Cults of Apollo at Sparta: The Hyakinthia, the Gymnopaidiai, and the Karneia (El cult d'Apolo en Esparta: les jacintias, les gimnopedias i les carneias). Paul Astroms Forlag. Estocolm. 1992. ISBN 91-7916-027-1

• WAYTE, William; MARINDIN, G. E.: entrada en A Dictionary of Greek and Roman Antiquities. Ed. William Smith. 1890.
  • William Wayte (1829 - 1898): clerc de l'Iglésia d'Anglaterra, ajedrecista i catedràtic de grec del UCL.

Enllaços externs

• CALAME, Claude: Epinicia and the Abduction of the Nymph Cyrene: The Colonial Celebration of the Spartan Carneia at Cyrene (Els epinicios i el rapte de la nimfa Cirene: la celebració colonial de les Carneas espartanas en Cirene), apartat de l'artícul Greek Myth and Greek Religion (El mit grec i la religió grega), que a la seua volta és part de The Cambridge Companion to Greek Mythology (Vademécum de Cambridge de la mitologia grega), edició preparada per Roger D. Woodard, Cambridge University Press, 2009.
  • Reproducció en facsímil electrònic en el lloc del Internet Archive.

• • • Claude Calame (n. 1943): helenista suís.
    • Roger D. Woodard: professor de Clàssiques i de Llingüística de l'Universitat de Búfalo.