Campanya austrohúngara d'ocupació de Bòsnia i Hercegovina

Campanya austrohúngara d'ocupació de Bòsnia i Hercegovina

La campanya austrohúngara d'ocupació de Bòsnia i Hercegovina va ser un llarc procés de conquista militar dels territoris otomans del valiato de Bòsnia per part del Eixèrcit austrohúngaro que va durar de 1878, quan li'ls va otorgar el Congrés de Berlín, fins al aplastamiento de les bandes rebels en 1882. La conquista va permetre l'implantació d'un condomini de la província per les dos mitats del Imperi austrohúngaro.

Ventages i inconvenients de l'ocupació

El notable carpiment del poder otomà en les províncies europees del imperi va ser el motiu principal per a l'ocupació austrohúngara del valiato de Bòsnia. Els Habsburgo havien combatut contra els otomans en la província des de principis del sigle XVIII, pero, pese als successius tumults que els varen alarmar, solament els mandos militars austrohúngaros advocaven obertament en favor de la conquista de la província, considerada pobra en matèria primera i sense alicients econòmics per a que Àustria la controlara. El govern d'Hongria s'oponia també a tal conquista, puix les èlits magiares no desijaven que aumentara el número de súbdits eslaus de l'emperador.

Els militars, pel contrari, defenien des de 1853 la necessitat d'apoderar-se del territori per a acabar en l'inestabilitat que generava en la frontera meridional austrohúngara i de fet l'Estat Major va dissenyar plans d'invasió l'any següent. En 1856, el principal militar d'Àustria-Hongria, el mariscal Joseph Radetzky, va presentar un estudi a l'emperador Francisco José justificant la conveniència d'ocupar el territori per a protegir la veïna província austríaca de Dalmacia, lindante en Hercegovina. En 1866, l'almirant de la flota imperial austríaca va defendre també la mida per a millorar les comunicacions terrestres de la seua principal base naval, el port dálmata de Cattaro, en el restant de l'imperi.

Les guerres balcàniques de 1875-1878 i el Congrés de Berlín

En 1875 va esclatar una nova rebelió llauradora, fonamentalment de població ortodoxa, en el valiato bosnio, que va ser esclafada brutalment per les autoritats otomanes. La repressió, en la que centenars de llogarets varen ser incendiades, va produir decenes de mils de refugiats. La fallanca rebelió va marcar ademés el començ d'una série de conflictes balcànics que varen inquietar als mandataris austrohúngaros, preocupats per la possible expansió russa en els Balcans: les serbo-turques i la gran guerra rus-turca de 1877-1878, concloses abdós en la derrota del Imperi Otomà.

A conseqüència d'estos conflictes, les grans potències europees varen celebrar entre juny i juliol de 1878 el Congrés de Berlín. Est va resultar un triumfo per a la diplomàcia austrohúngara, que va aprofitar la debilitat militar i econòmica otomana conseguint dividir i reduir el territori búlgar —Bulgària era el principal aliat rus en els Balcans— i obtindre permís de Gran Bretanya i d'Alemània per a ocupar les regions otomanes de Bòsnia i Hercegovina, encara que no per a anexar-li-les.