Anar al contingut

Calculista mental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Leonhard Euler va ser un destacat calculista. Per eixemple, va descobrir que 635.318.657 és el més chicotet dels números descomponibles de dos maneres diferents en suma de dos potències a la quarta

Calculista mental o calculista ultrarrápido és un terme utilisat per a descriure a una persona en una habilitat prodigiosa en alguna tasca relacionada en el càlcul mental (com sumar, restar, multiplicar o dividir números grans). La majoria dels casos apunten a que es tracta d'un dò innat, encara que alguns calculistas han manifestat que han incrementat les seues capacitats per mig de l'adestrament nemotécnico. Pot ser una habilitat aïllada (present en persones en atres capacitats cognitives llimitades, com Jedediah Buxton (1707-1772),[1] molt possiblement autista) o estar lligada a una considerable inteligència general (com Alexander Aitken (1895-1967), un lluent matemàtic).[2] És una capacitat molt cridanera que no posseïxen massa persones, fins al punt de que des de el XIX alguns calculistas es varen convertir en atraccions de fira. En l'actualitat, esta capacitat ha donat orige a un deport mental, disputant-se regularment campeonats oficialment organisats.

Fisiologia

[editar | editar còdic]
Jedediah Buxton, (un llaurador anglés del sigle XVIII extraordinàriament dotat per a operar en grans números, pero incapaç d'escriure), un dels primers sapients autista ben documentats

Les causes concretes que provoquen que determinades persones desenrollen habilitats numèriques especials, encara no estan del tot clares. Se sap que es presenten en major freqüència entre persones diagnosticades en algun tipo de trastorns de l'espectre autiste (fins a entre un 10% i un 16% d'elles), i molt especialment en aquelles que presenten el síndrome de Asperger.[3]

Segons pareix, l'aparició d'este tipo de capacitats pot estar propiciada per una expansió de l'hemisferi cerebral dret associada en alguna causa que provoque un menor desenroll de l'hemisferi esquerre. De fet, el sicòlec Win Van der Brink va informar en 1980 d'un cas d'un chiquet de 9 anys en una ferida en el cap que li va afectar al parla. Despuix de l'accident, va ser incrementant sorprenentment les seues habilitats numèriques. De la mateixa manera, en pacients preseniles s'han observat casos en els que determinats processos de demència estan associats en l'aparició de facultats per al càlcul. Una atra hipòtesis, formulada per Geschwind i Galaburda, sugerix que el sobredesarrollo prenatal de l'hemisferi cerebral dret en fetos masculins, podria estar provocat per l'efecte de la seua pròpia testosterona, lo que també podria explicar en part la menor incidència d'este tipo de fenomens en les dònes.[3]


Segons l'Organisació Mundial de la Salut,[4] aproximadament un de cada 160 chiquets pot sofrir algun tipo de trastorn de l'espectre autiste. Per un atre costat, se sap que aproximadament un 20% d'estos chiquets presenten hipercalculia,[5] normalment associada en atres trastorns que impedixen que les seues potencials capacitats numèriques apleguen a alcançar la seua màxima expressió. Ademés, se sap que prop del 80% de persones diagnosticades d'autisme, sofrixen algun tipo de retart mental.[6] Operant estos tres factors (160/0,2/0,2 = 4000), es pot estimar que com a màxim, una de cada 4000 persones podria estar potencialment "superdotado" per al càlcul de grans números per la presència d'algun trastorn autiste. Esta sifra presenta un orde de magnitut comparable al de la prevalença del síndrome de Asperger, estimada entre un de cada 33.000 i un de cada 1200 naiximent.[7]

Per un atre costat, la majoria dels estudis indiquen una major presència d'este tipo d'afeccions entre els varons que entre les femelles (fins a fa no molt, es considerava de 4,5 a 1, encara que l'ampliació del concepte clínic d'autisme ha fet variar esta sifra a la baixa),[6] lo que a la seua volta repercutiria en la menor proporció de dònes en habilitats singulars en el càlcul de grans sifres.

En qualsevol cas, tant les senyes històriques com els actuals, indiquen que la capacitat de manejar grans sifres és extraordinàriament rara.[8]

En 2005, un grup d'investigadors dirigit per Michael W. O'Boyle, un sicòlec nortamericà que va treballar en Austràlia i despuix en l'Universitat Tècnica de Texas, va utilisar l'escanege d'image per resonància magnètica de la hemodinámica durant l'operació mental en prodigis matemàtics, i va observar auments en el fluix sanguíneu dirigit a parts del cervell responsables de les operacions matemàtiques durant una tasca de càlcul mental, majors que els increments habituals.[9]

Història

[editar | editar còdic]
Carl Friedrich Gauss. Es diu que en tan sol 3 anys d'edat, li va indicar al seu pare un error en els contes que estava realisant[10]
Daniel McCartney: un cridaner cas d'un invident en hipermnesia i una formidable habilitat numèrica
Jacques Inaudi de chiquet. Es convertiria en un lluent home espectàcul gràcies a la seua prodigiosa habilitat per a operar grans números
Archiu:Srinivasa Ramanujan - caps block 35 - 2.jpg
El matemàtic indi Ramanujan. L'història de cóm va descobrir el número d'Hardy-Ramanujan; 93+103=13+123=1729, dona una idea de les seues capacitats com calculista

Encara que en totes les grans civilisacions antigues (des d'Egipte fins a China, passant per Mesopotamia i l'Índia) es varen manejar operacions numèriques en assiduïtat, les primeres referències documentals que poden considerar-se notícies de persones concretes possiblement dotades en una capacitat extraordinària per a manejar grans sifres en facilitat, procedixen del món grecorromano. En este sentit, es poden citar grans matemàtics com Arquímedes (287-212 a.d. C.) i Diofanto (200-284), les obres del qual demostren sense lloc a dubtes la seua capacitat per a manejar sifres enormes, encara que no ha quedat constància de la velocitat en la que podien fer-ho. En el cas de Arquímedes, són célebres el seu càlcul de l'aproximació de pi per mig de dos polígons de 96 costats, aixina com la seua obra coneguda com el Arenario, en la que va idear un sistema de grans números per a calcular la cantitat de grans d'arena que podrien cabre en l'univers. Per la seua banda, Diofanto va propondre i va resoldre numerosos problemes relacionats en número entero i les seues potències, entre els que es pot citar la seua descomposició del número 10 com sumixca de tres fraccions compostes per numeradors i denominadors tots ells quadrats sancers (10 = 1745041/505521 + 1651225/505521 + 1658944/505521).[11] Ademés, en este periodo històric encara no s'utilisava el sistema de sifres posicional modern, lo que segurament va complicar la consecució d'estos guanys aritmètics.

La caiguda de l'Imperi Romà va supondre un decliu en occident del progrés general de les matemàtiques, que no obstant varen seguir prosperant en l'Índia i en el món àrap, en figures com l'indi Brahmagupta (590-665) o l'àrap Al-Juarismi (780-846), que com en el cas dels matemàtics clàssics grecorromanos, a jujar pels seus treballs, possiblement varen deure posseir una habilitat innata per a manejar grans sifres. Baste citar un problema clàssic solucionat per Brahmagupta, que implica manejar grans sifres: 61x² + 1 = i²; la menor solució del qual sancera és x = 226153980, i = 1766319049.[12]

A partir de el XVII és quan escomencen a tindre's referències ben documentades sobre persones excepcionalment dotades per a manejar grans números. Un dels primers eixemples notables és el matemàtic anglés John Wallis (1616-1703), que ya des de la seua infància va mostrar la seua habilitat com calculista, lo que li va valdre per a adquirir fama com criptógrafo en ser capaç de descodificar un transcendental mensage sifrat durant la Guerra Civil entre els realistes i els parlamentaris.[13]


Durant el XVIII es poden citar tres casos que ilustren l'imprevisible distribució de l'aparició de la capacitat de manejar grans sifres en tot tipo de persones, independentment de la seua extracció social. Per un costat, es pot citar a Leonhard Euler (1707-1783) (un dels matemàtics més lluents de l'història, capaç per eixemple de comprovar que el número de Fermat 232 + 1 = 42949672972 és divisible per 641)[14] i per un atre a Jedediah Buxton (1707-1772) (un granger anglés possiblement autiste) i a Thomas Fuller (1710-1790) (un esclau de Virginia), tots ells dotats en una prodigiosa capacitat numèrica.

En el XIX apareixen físics i matemàtics de primeríssima fila (com Ampère (1775-1836), Gauss (1777-1855), Hamilton (1805-1865) o Riemann (1826-1866); casi tots chiquets prodigi), junt en atres tipos de persones que varen poder traure profit de les seues habilitats numèriques en les seues ocupacions (com l'ingenier britànic George Parker Bidder (1806-1878), l'astrònom nortamericà Truman Henry Safford (1836-1901) o l'astrònom alemà Johann Zacharias Dase (1824-1861)). Un cas especial és el de Zerah Colburn (1804-1840), un dels primers en convertir la seua habilitat en el centre d'un espectàcul. Curiosament, Colburn i Hamilton varen competir en una exhibició pública organisada en Dublín en 1813, quan el primer tenia 9 anys d'edat i el segon 8.[15] Com a resultat de la seua derrota, Hamilton va dedicar menys temps a estudiar idiomes i més temps a les matemàtiques.[15] Un atre cas especial és el del nortamericà Daniel McCartney (1817-1887), que ademés d'un prodigi del càlcul, era invident.

Esta tendència es voria repetida d'alguna manera durant el XX, en el que es poden citar a destacats científics (com el matemàtic indi Srinivasa Ramanujan (1887-1920), l'estadístic escocés Alexander Aitken (1895-1967) o el físic nortamericà d'orige Hongarés John von Neumann (1903-1957), tots ells célebres per la seua habilitat en el maneig mental de grans sifres);[2] junt en atres persones que varen fer de la seua capacitat de càlcul un mig de vida (com l'italià Jacques Inaudi (1867-1950), el nortamericà Arthur F. Griffith (1880-1911), el polac Sale Finkelstein (1896-c 1950), el neerlandés Willem Klein (1912-1986) o el també nortamericà Willis Dysart (1923-2011)). Alguns d'ells, com Inaudi i Dysart, es varen fer famosos a través dels seus espectàculs, mentres que uns atres no varen poder canalisar adequadament en les seues professions les seues capacitats numèriques. L'austríac Hans Eberstark (1929-2001) va aünar a la seua habilitat en els números la seua facilitat per a deprendre idiomes; l'índia Shakuntala Devi (1929-2013) és una de les poques dònes que ha destacat en este camp; mentres que lo últim que se sap del rus Ígor Shelushkov (1946-?) és que havia segut internat en un sanatori psiquiàtric.

En Espanya, es pot citar el cas del ingenier de camins Ramón Gras Vidal,[16] que durant la década de 1970 sorprenia als seus companyers de carrera per la seua facilitat per a manejar mentalment grans números.


Les calculadores mentals tenien una gran demanda en els centres d'investigació com l'Organisació Europea per a l'Investigació Nuclear abans de l'arribada de les modernes calculadores electròniques i computadores, encara que l'immensa majoria de les persones dedicades a esta activitat no podien calificar-se com calculistas mentals pròpiament dits, sino més be com calculadores humanes. Vore, per eixemple, el llibre de Steven B. Smith de 1983 "The Great Mental Calculators" o el llibre de 2016 "Hidden Figures: The American Dream and the Untold Story of the Black Women Who Helped Win the Space Race"[17] i Hidden Figures, la película produïda a partir del llibre.

Com ya s'ha senyalat, la generalisació de l'us dels ordenadors ha mermat en gran partix la fascinació que varen aplegar a suscitar entre el gran públic els calculistas mentals, i l'exhibició de les seues capacitats ha passat a canalisar-se a través de la consecució de récorts i de la disputa de competicions deportives. La Copa del Món de Càlcul Mental invita a competir als millors calculistas mentals del món cada dos anys. El 30 de setembre de 2018, el japonés Tomohiro Iseda, de 15 anys, va succeir al japonés Yuki Kimura, de 27 anys, com a actual campeó mundial (2018-2020). Tomohiro Iseda és el tercer japonés en guanyar la Copa, despuix de Naofumi Ogasawara (2012) i Yuki Kimura (2016). Shakuntala Devi d'Índia es menciona a sovint en el Llibre Guinness dels récorts. Neelakantha Bhanu Prakash de l'Índia se cita en el Llibre Limca dels récorts per superar la velocitat d'una calculadora.[18] El tamil indomalasio, Yaashwin Sarawanan, va anar el subcampeó en 2019 del programa de televisió Àsia's Got Talent.

  • Alguns calculistas mentals històrics destacats:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Cecil R. Reynolds; Elaine Fletcher-Janzen, {{{nom2}}} (2007-01-02). Encyclopedia of Special Education: A Reference for the Education of Children, Adolescents, and Adults with Disabilities and Other Exceptional Individuals, John Wiley & Sons, pp. 1783–. ISBN 978-0-471-67801-4.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Càlcul Ultrarrápido» (en és). Anecdotario Matemàtic. Universitat de Granada. Consultat el 30 de novembre de 2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 Revista de Neurologia.(44)Consultat el 3 de decembre de 2020.
  4. ↑ «Trastorns de l'espectre autiste» (en és). Organisació Mundial de la Salut.
  5. ↑ «Reading and math achievement profiles and llongitudinal growth trajectories of children with an Autism Spectrum Disorder» (en en). ACHIEVEMENT PROFILES AND GROWTH TRAJECTORIES. Consultat el 3 de decembre de 2020.
  6. ↑ 6,0 6,1 Tesis doctoral presentada per D.ª Mª del Sol Fortea Sevilla.
    415.Consultat el 3 de decembre de 2020.
  7. ↑ Tony Attwood (2007). The Complete Guide to Asperger's Syndrome, Jessica Kingsley Publishers, pp. 46 de 397. ISBN 9781843104957.
  8. ↑ «Savant profiles» (en anglés). Wisconsin Medical Society. Archivat des d'el original, el 25 de maig de 2011. Consultat el 22 de març de 2011.
  9. ↑ Michael W. O'Boyle. “Mathematically gifted male adolescents activate a unique brain network during mental rotation”. Brain Research 25 (2): 583–587. Ámsterdam: Elsevier. doi:10.1016/j.cogbrainres.2005.08.004. PMID 16150579.
  10. ↑ Ruiza, M., Fernández, T. i Tamaro, E. (2004). Biografia de Karl Friedrich Gauss. En Biografies i Vides. L'enciclopèdia biogràfica en llínea. Barcelona (Espanya). Recuperat d'https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gauss.htm l'1 de decembre de 2020.
  11. ↑ Plantilla:Obra citada/núcleo.
  12. ↑ Plantilla:Obra citada/núcleo.
  13. ↑ Plantilla:Obra citada/núcleo.
  14. ↑ Plantilla:Obra citada/núcleo.
  15. ↑ 15,0 15,1 Bruno, Leonard C.. Math and mathematicians : the history of math discoveries around the world, Baker, Lawrence W., Detroit, Mich.: O X L, p. 208. OCLC 41497065. ISBN 0787638137.
  16. ↑ El Diari Montanes. La màgia dels numeros
  17. ↑ Shetterly, Margot Lee (2016). Hidden Figures: The American Dream and the Untold Story of the Black Women Who Helped Win the Space Race, William Morrow and Company, pp. 115. ISBN 978-0062363596. «Algunes de les dònes eren capaces de realisar càlculs mentals ultrarrápidos, rivalizando en les seues màquines calculadores mecàniques en velocitat i precisió. Uns atres, com Dorothy Hoover i Doris Cohen, tenien coneiximents molt refinats de les matemàtiques teòriques, diferenciant el seu camí a través d'equacions aniuades de dèu nivells de profunditat sense cap error de signe. Les millors dònes es varen fer famoses per la seua precisió, velocitat i perspicàcia.»
  18. ↑ Adke, Arti. «I love to be quicker than anyone else, Hans Índia, May 2019».


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calculista_mental&oldid=873074»