Calculadora humana
El terme calculadora humana servix per a denominar a aquelles persones dedicades (casi sempre de forma professional) a la realisació d'operacions matemàtiques, especialment ans que els ordenadors estigueren disponibles comercialment. Alan Turing va descriure una "computadora humana" com algú que "se supon que deu seguir regles fixes; i no té autoritat per a desviar-se d'elles en cap detall".[1] Des de finals de el XIX fins a la década de 1960 es varen utilisar equips de persones, a sovint dònes, per a acometre càlculs llarcs i a voltes tediosos. El treball se solia dividir de manera que poguera realisar-se en paralel. En ocasions, equips separats realisaven els mateixos càlculs de forma independent per a verificar l'exactitut dels resultats.
Des de finals de el XX, el terme "calculadora humana" també s'ha aplicat a individus en poders prodigiosos de càlcul mental, igualment coneguts com calculistas mentals.
En anglés, el terme "computer" s'usa en el mateix sentit des de principis de el XVII (la primera referència escrita coneguda data de 1613).
Orígens en les ciències
[editar | editar còdic]
Els astrònoms del Renaixença usaven este concepte tan a sovint, que es dien a sí mateixos "matemàtics" degut a que el seu treball principal consistia en calcular les posicions dels planetes. Solien contractar a un "calculador" per a ajudar-los. Per a alguns hòmens, com Johannes Kepler, ajudar en els seus càlculs a un científic era un treball temporal a l'espera de trobar una posició més destacada.
Esta tasca es va organisar eficaçment per primera volta quan l'astrònom francés Alexis Claude Clairaut (1713-1765) va dividir el càlcul necessari per a determinar el moment de la tornada del cometa Halley en dos dels seus colegues, Joseph Lalande i Nicole-Regne Lepaute.[2] A finals de la década de 1760, calculadores humanes continuaven traçant els moviments futurs dels objectes astronòmics per a crear les taules celests incloses en els almanacs.[3]
Entre els calculadors que varen treballar en el Almanac Nàutic per al Almirantazgo britànic, figuren William Wales, Israel Lyons i Richard Dunthorne.[4] El proyecte va ser supervisat per Nevil Maskelyne,[5] qui prenia prestades taules d'atres fonts tan a sovint com podia per a reduir la cantitat de càlculs que el seu equip de calculistas tenia que realisar.[6]
Les dònes eren generalment excloses d'estes tasques, en algunes excepcions, com Mary Edwards, que va treballar des de 1780 fins a 1815 com una de les trentacinc computadores de el “Almanac Nàutic” britànic utilisat per a la navegació en alta mar. Estats Units també va treballar en la seua pròpia versió d'un almanac nàutic en la década de 1840, sent Maria Mitchell una de les calculadores més conegudes del personal dedicat a confeccionar les taules.[7]
Atres innovacions en computació humana varen incloure el treball realisat per un grup de chiquets que treballaven en la Sala Octagonal del Real Observatori de Greenwich per a l'Astrònom Real George Airy. Els calculadors de Airy,[8] contractats despuix de 1835, podien tindre tan sol quinze anys i treballaven acumulant senyes astronòmiques.[9] La forma en que Airy va organisar la sala octogonal, en un administrador, formularis de càlcul preimpresos i métodos estandardisats de càlcul i verificació de resultats (similar a la forma en que operaven els calculadors de el “Almanac Nàutic”), seguiria sent un estàndart per a este tipo de treballs durant els 80 anys següents.[10]
Les dònes varen participar cada volta més en els càlculs despuix de 1865,[11] sent contractades per empreses privades per a efectuar tot tipo de càlculs i per a administrar el personal d'oficina.[11]
En la década de 1870, el Cos de Senyals de l'Eixèrcit dels Estats Units va crear una nova forma d'organisar la computació humana per a analisar els patrons climàtics,[12] basada en treballs anteriors de l'Armada i del proyecte meteorològic de l'Institut Smithsoniano.[13] El Cos de Senyals va utilisar un chicotet grup de persones dedicat a processar senyes que devien recopilar-se ràpidament i terminar-se de processar en "tandes intensives de dos hores".[14] Cada calculadora humana individual era responsable de tan sol una part de les senyes.[12]
A finals de el XIX Edward Charles Pickering va organisar l'equip de "computadores d'Harvard".[15] La primera dòna que es va acostar a ells, Anna Winlock, va solicitar en 1875 un lloc de treball a l'Observatori d'Harvard.[16] Cap a 1880, totes les calculadores que treballaven en l'Observatori d'Harvard eren dònes.[16] El pagament estàndar per computadora començava en vinticinc centaus l'hora.[17] La demanda per a treballar allí era tan gran, que algunes dònes es varen oferir a treballar debades per a les computadores d'Harvard.[18] Moltes de les dònes astrònomes d'esta época varen ser computadores, i possiblement les més conegudes siguen Florence Cushman, Henrietta Swan Leavitt i Annie Jump Cannon, que varen treballar en Pickering des de 1888, 1893 i 1896 respectivament. Cannon podia classificar estreles a una velocitat de 3 per minut.[19] Mina Fleming, una de les Computadores d'Harvard, va publicar "El Catàlec Draper d'Espectres Estelars" en 1890,[20] organisat per llínees espectrals.[20] El catàlec va continuar sent ampliat, agregant noves estreles en volums successius.[21] Elizabeth Williams va participar en els càlculs de la busca d'un nou planeta, Plutó, en l'Observatori Lowell.
En 1893, Francis Galton va crear el Comité per a la realisació d'investigacions estadístiques sobre les característiques mesurables de plantes i animals, lligat a la Royal Society.[22] El comité utilisa tècniques alvançades per a l'investigació científica, i va servir per a recolzar el treball de varis científics.[22] W.F. Raphael Weldon, el primer científic recolzat pel comité va treballar en la seua esposa, Florencia Tebb Weldon, que era la seua calculadora.[22] Weldon utilisava logaritmos i taules matemàtiques creades per August Leopold Crelle i no disponia de cap màquina calculadora.[23] Karl Pearson, que tenia un laboratori en l'Universitat de Londres, va estimar que la llabor de Weldon va ser "obstaculisada pel comité".[24] No obstant, Pearson va fer crear una fòrmula matemàtica que el comité va poder usar per a determinar la correlació de les senyes.[25] A la seua volta, Pearson va utilisar la fòrmula de correlació en el seu pròpia Laboratori de Biometria,[25] en el que treballaven calculadores tant dònes com a hòmens (alguns voluntaris, i atres asalariado).[26] Alice Lee era una de les calculadores assalariades que varen treballar en ferramentes estadístiques com els histogramas i la distribució χ².[27] En Pearson també varen treballar Beatrice i Frances Cave-Brown-Cave.[27] En 1906, es pot dir que Pearson i el seu equip havien dominat per complet l'art de la confecció de taules matemàtiques.[27]
Taules matemàtiques
[editar | editar còdic]Les calculadores humanes es varen utilisar en Europa durant els sigles XVIII i XIX per a la confecció de taules matemàtiques, especialment de funciones trigonométricas i de logaritmos. A pesar de que estes taules a sovint eren conegudes pels noms dels principals matemàtics involucrats en el proyecte, en la pràctica eren el frut del treball d'un eixèrcit de calculadors desconeguts i anònims. En alguns casos es varen necessitar taules en un alt grau de precisió per a la navegació i l'ingenieria. Les formes d'organisar el treball diferien, pero per lo general el proyecte es subdividía en tasques independents, realisant-se a distància per mig del treball a destajo d'una série d'empleats que treballaven en els seus domicilis. Les calculadores eren a sovint dònes educades de classe mija, que la societat considerava impropi que participaren com a professionals o que tingueren que anar a treballar. Rebre i enviar de regrés per correu paquets en els càlculs permetia evitar estos obstàculs.[28] Finalment, la Real Societat Astronòmica va organisar un nou departament, el Comité de Taules Matemàtiques, que en 1925 era l'única organisació professional per als equips de calculadors humans.[29]
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Matemàtiques|20px|Vore el portal sobre Matemàtiques]] Portal:Matemàtiques. Contingut relacionat en Matemàtiques.
- Màquina diferencial, una calculadora mecànica automàtica primerenca dissenyada per a reemplaçar les computadores humanes.
- Proyecte de Taules MatemàtiquesPlantilla:Snda proyecte de Works Progress Administration (WPA) que amprava computadores humanes.
- Mentat, una computadora humana fictícia.
- Dònes en informàtica.
- Computació basada en humans.
- West Area Computers.
- Llista de calculadores humanes.
- Chiquet prodigi.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Turing, 1950.
- ↑ Grier, 2005, pp. 22–25.
- ↑ Grier, 2005, pp. 29–30.
- ↑ Grier, 2005, pp. 30.
- ↑ Grier, 2005, pp. 29.
- ↑ Grier, 2005, pp. 31.
- ↑ Grier, 2005, pp. 61.
- ↑ Grier, 2005, pp. 50.
- ↑ Grier, 2005, pp. 50–51.
- ↑ Grier, 2005, pp. 54.
- ↑ 11,0 11,1 Grier, 2005, pp. 81.
- ↑ 12,0 12,1 Grier, 2005, pp. 77.
- ↑ Grier, 2005, pp. 76.
- ↑ Grier, 2005, pp. 76–77.
- ↑ Grier, 2005, pp. 82–83.
- ↑ 16,0 16,1 Grier, 2005, pp. 82.
- ↑ Sobel, 2016, p. 31.
- ↑ Sobel, 2016, p. 105.
- ↑ Evans, 2018, p. 23.
- ↑ 20,0 20,1 Sobel, 2016, p. 37.
- ↑ Sobel, 2016, p. 181.
- ↑ 22,0 22,1 22,2 Grier, 2005, pp. 106.
- ↑ Grier, 2005, pp. 106–107.
- ↑ Grier, 2005, pp. 107–108.
- ↑ 25,0 25,1 Grier, 2005, pp. 108.
- ↑ Grier, 2005, pp. 110.
- ↑ 27,0 27,1 27,2 Grier, 2005, pp. 111.
- ↑ Campbell-Kelly y Croarken , 2003, p. 10.
- ↑ Grier, 2005, pp. 173.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2003) The History of Mathematical Tables: From Sumer to Spreadsheets, Oxford University Press. ISBN 0198508417.
- Martin Campbell-Kelly (1 de setembre 2009). “The Origin of Computing”. Scientific American 301 (3): 62–9. doi:. PMID 19708529.
- Evans, Claire L. (2018). Broad Band: The Untold Story of the Women Who Made the Internet, New York: Portfolio/Penguin. ISBN 9780735211759.
- Grier, David Alan (11 de maig de 2001). La computadora humana i el naiximent de l'era de l'informació , Conferència de Joseph Henry, Philosophical Society of Washington.
- Grier, David Alan (2005). When Computers Were Human, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-09157-0.
- Hayles, Katherine N. (2005). My Mother Was a Computer: Digital Subjects and Literary Texts, Chicago: The University of Chicago Press. ISBN 9780226321479. Extracte.
- Hunt, J. C. R. (1998). “Lewis Fry Richardson and His Contribution to Mathematics, Meteorology and Models of Conflict”. Annual Review of Fluïu Mechanics 30 (1): xiii–xxxvi. doi:. Bibcode: 1998AnRFM..30D..13H.
- Kean, Sam (2010). The Disappearing Spoon – and other true tals from the Periodic Table, London: Black Swan, p. 108. ISBN 978-0-552-77750-6.
- “Human Computation” (2011). Synthesis Lectures on Artificial Intelligence and Machine Learning 5 (3): 1–121. doi:.
- Light, Jennifer S.. “When Computers Were Women”. Technology and Culture 40 (3): 455–483. doi:.
- Shetterly, Margot Lee (2016). Hidden Figures: The Story of the African-American Women Who Helped Win the Space Race, New York: William Morrow and Company.
- Roache, Patrick J. (1998). Verification and Validation in Computational Science and Engineering, Bella Publishers. ISBN 978-0-913478-08-0.
- Sobel, Dava (2016). The Glass Universe: How the Ladies of the Harvard Observatory Took the Measure of the Stars, New York: Penguin Books. ISBN 9780143111344.
- Turing, Alan Mathison (1950). “Computing machinery and intelligence”. Mind 59 (236): 433–460. doi:.
- Wolverton, Mark. “Girl Computers”. American Heritage 61 (2).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calculadora humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.