Brigada Central de Salvament Miner
La Brigada Central de Salvament Miner és un cos especial de rescats fundat en 1912 en Astúries (Espanya) en la finalitat d'acometre salvament en la mineria del carbó de la conca minera asturiana. Està gestionada per l'Associació de Salvament en les Mines (ASM), una agrupació d'empreses encapçalades per la societat pública Hunosa, i té la seua sèu en el pou Fondón de Sama de Langreo.[1]
La brigada ha participat durant la seua història en numerosos treballs de rescat en diferents accidents miners, encara que en el temps este cos es va especialisar en rescats subterràneus de tot tipo.[2] A pesar de l'anunciada clausura de la mineria en Espanya, el cos va cobrar rellevància internacional durant la seua actuació en el rescat de Julen Roselló,[3][4] un chiquet de dos anys que havia caigut a un pou de més de 100 m de profunditat en Totalán (Màlaga) en giner de 2019.[5]
En el seu més d'un sigle d'història, el cos ha rebut diverses condecoracions civils, com la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball, les Medalles d'or i argent del Principat d'Astúries, la Medalla d'Argent de la Creu Roja i la Medalla d'Or al Mèrit de Protecció Civil.[6]
Direcció
[editar | editar còdic]La brigada actua com a secció operativa de l'Associació de Salvament en les Mines, una agrupació d'empreses encapçalades pel Principat d'Astúries i la societat pública Hunosa i que integra també a Orovalle, Mineres i Carbonar. Hunosa és qui aporta el personal i les instalacions i els mijos materials, ademés de designar al president de la ASM de la junta directiva.[7] El càrrec ho ocupa des de 2020 Alexis Alonso Montes, ingenier de mines. El cap de la brigada és, des de 2019, l'ingenier tècnic de mines Antonio Ortega Escala.
Des de 2004, la brigada manté un conveni de colaboració en el Servici d'Emergències del Principat d'Astúries.
Història
[editar | editar còdic]
Orígens
[editar | editar còdic]La sinestralitat en la mineria espanyola d'inicis de el XIX va provocar que el govern promulgara en 1897 el Reglament de Policia Minera, que contenia les primeres normes en matèria de prevenció de riscs laborals en les mines.[8] La Real Orde emesa pel rei Alfonso XIII el 21 de juny de 1902, obligava ya a les companyies mineres a dispondre d'equips de respiració artificial i personal entrenat en el seu us i en el rescat.[6] La catàstrofe de Courrières, a on 1099 miners varen perdre la vida en una explosió en una mina de carbó al nort de França el 10 de març de 1906, va sensibilisar a les institucions i a les empreses mineres sobre la necessitat d'evitar successos similars.
En Astúries, la societat Dur Felguera va ser la que va propondre la necessitat d'unir les brigades de salvament de les diverses companyies que operaven en la conca del Nalón. Aixina, a lo llarc de 1911 es varen reunir les principals empreses del sector en la finalitat d'unificar els seus mijos i constituir una brigada de salvament comú. L'1 de giner de 1912 es va posar en marcha la Brigada de Salvament Miner, en sèu en l'hospital de Dur Felguera en Sama de Langreo.[6]
Evolució
[editar | editar còdic]El batisme de fòc de la brigada es va produir el 26 d'agost de 1912 en el pou María Luisa de Langreo, a on va acodir despuix d'una explosió de grisú que no va deixar víctimes. En eixe mateix pou, el 20 de maig de 1914, va portar a terme el primer rescat de miners morts, despuix d'una atra explosió que va deixar quatre víctimes. Este accident va tindre una important repercussió social, i va donar orige a l'himne miner «En el pou María Luisa».[9]
En 1920, i gràcies a les aportacions dels associats, la brigada va sofrir una reestructuració en els seus equips i número de components, i va traslladar la seua estació central a les instalacions del pou Fondón de Sama de Langreo. El 18 de giner de 1925 es va constituir llegalment l'Associació de Salvament en Mines (ASM), que gestiona i coordina la brigada i totes les activitats relacionades en el salvament miner.[6] En 1955 es va produir la seua primera víctima, en fallir un integrant durant un rescat en el pou Sant Antonio de Moreda.[10]
En 1967 es va constituir l'empresa pública Hunosa, que aglutinava la majoria d'empreses mineres de l'época. Dins de la reestructuració, Hunosa va integrar l'Estació Central de Salvament Miner del Cabal (fundada en 1944) en la Brigada Central de Salvament Miner de Sama de Langreo, unificant les dos brigades existents en una.[6]
El 22 de decembre de 1989, 11 brigadista varen resultar ferits durant el rescat de 15 miners en el pou Mosquitera, a on es va declarar un incendi que va causar la mort de quatre treballadors i va propiciar el tancament de l'explotació.[11][10]
Actuacions
[editar | editar còdic]La brigada ha participat a lo llarc de la seua història en numeroses operacions de rescat tant en els principals accidents miners produïts en Astúries com en la conca minera palentina[12] i atres àrees mineres. Un dels més greus, que també ho va anar de la mineria espanyola en época moderna, es va produir en el pou Sant Nicolás de Mieres, a on en 1995 varen fallir 14 treballadors.[13]
En 2006, va participar en les tasques de rescat del desastre miner de Pasta de Conchos en Coahuila (Mèxic), a on varen morir 65 miners.[13]
En el pas dels anys la seua especialisació en rescats baix terra va provocar la seua intervenció en tot tipo de desastres al marge de la mineria.[2] Aixina, ha participat en distintes operacions de salvament en túnelés i covas,[14] entre atres llocs aliens a la mineria.[13]
Rescat de Julen
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rescat de Julen Roselló.
La més destacada es va produir en 2019, quan el cos va ser requerit per a participar en les tasques de rescat de Julen Roselló, un chiquet de dos anys que havia caigut el 13 de giner a un pou de prospecció de 100 m de profunditat i 25 cm de diàmetro en Totalán (Màlaga). La ministra de defensa, Margarita Roures, es va posar en contacte en el president de Hunosa, i el 15 de giner un equip de rescat compost per dos ingeniers i sis brigadista va ser traslladat des d'Avilés fins a Màlaga a bordo d'un CASA C-295 de la Força Aérea Espanyola.[15] Despuix de la perforació en maquinària pesada d'un pou paralel al que es trobava el chiquet, els miners varen començar el 24 de giner l'excavació d'una galeria horisontal fins al lloc a on se suponia que es trobava retingut, culminant aixina l'actuació d'un dispositiu de més de 300 persones. La brigada va concloure el seu costós treball, a on es va trobar en vetes de dura quarsita que es varen deure foradar a pur de microexplosiones el 26 de giner, accedint dos dels seus membres fins al lloc a on es trobava el menut, que va aparéixer ya sense vida.[16]
L'actuació dels miners durant el rescat es va convertir en un fenomen viral, sent calificats per bona part dels mijos i de l'opinió pública com a héroes pel seu treball continu i sacrificat a 73 m de profunditat.[17][18] Durant eixos dies es va llançar una petició per a la concessió a la brigada del Premie Princesa d'Astúries de la Concòrdia a través de la pàgina Change.org,[19] que va alcançar les 450 000 firmes el 29 de giner següent,[20] pero que no va ser concedida per l'organisació del guardó.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Associació de Salvament en les Mines «Inici.» Consultat el 25 de giner de 2019
- ↑ 2,0 2,1 Informatius Telecinco «Les atres missions mediàtiques que va acometre la Brigada de Salvament Miner.» Consultat el 29 de giner de 2019
- ↑ New York Claves «Hard Terrain Slows Rescue of Spanish Boy Trapped in Borehole.» Consultat el 28 de giner de 2019
- ↑ The Guardian «Rescuers in Spain intensify efforts to reach toddler trapped in borehole.» Consultat el 28 de giner de 2019
- ↑ El Món «Una brigada minera, casi en perill d'extinció, per a traure a Julen del pou.» Consultat el 25 de giner de 2019
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Associació de Salvament en les Mines «Història.
- Archivat el 27 de giner de 2019 archivat en Wayback Machine.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ Associació de Salvament en les Mines. «ASM.
- Archivat el 27 de giner de 2019 archivat en Wayback Machine.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ Dialnet «El Reglament de policia minera de 1897.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ La Veu d'Astúries «Aixina és la Brigada de Salvament Miner que intentarà rescatar a Julen.» Consultat el 26 de giner de 2018
- ↑ 10,0 10,1 La Nova Espanya «Un sigle de retart per al reconeiximent de la Brigada de Salvament Miner.» Consultat el 28 de giner de 2019
- ↑ La Nova Espanya «Mosquitera, el pijor recort.» Consultat el 28 de giner de 2019
- ↑ El País «Localisat el segon miner mort en una explotació de Palència.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ 13,0 13,1 13,2 La Nova Espanya «La Brigada de Salvament Miner, més d'un sigle de rescats desesperats.» Consultat el 27 de giner de 2019
- ↑ El Comerç «Nos quedem a cinc o sis metros del fallit.» Consultat el 28 de giner de 2019
- ↑ Cope Astúries «La Brigada de Salvament de Hunosa se sumixca al rescat de Julen.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ El País «Trobat el cos sense vida de Julen en el pou de Totalán.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ Màlaga Hui «Els héroes de tot un país.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ L'Espanyol «Estos són els huit héroes miners que excaven el túnel per a rescatar a Julen.» Consultat el 26 de giner de 2019
- ↑ La Veu d'Astúries «La clamor per un Princesa de la Concòrdia per a la Brigada roça ya les 100.000 firmes.» Consultat el 26 de giner de 2019.
- ↑ Change.org «Premie Princesa d'Astúries 2019 a la Brigada de Salvament Miner d'Astúries.» Consultat el 28 de giner de 2019
- Este artícul conté una traducció derivada de «Brigada Central de Salvamento Minero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.