Anar al contingut

Pou Fondón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Pou Fondón és una emblemàtica explotació minera ya clausurada situada junt al riu Nalón en Sama de Langreo (Principat d'Astúries), Espanya.[1] Actualment alberga un museu i l'Archiu Històric i Centre de Documentació d'Hunosa, i és sèu de la Brigada Central de Salvament Miner.

Història

Postal del Fondón en els dos castilletes

L'explotació de l'hulla en este enclavament del municipi de Langreo, entre Sama i La Felguera, va començar en l'obertura de la mina de montanya de la Nalona en 1840. En 1905 l'empresa Duro Felguera va iniciar l'aprofundiment del pou (en realitat són dos pous), en els seus castilletes, convertint-se en el segon pou miner profundisat en Astúries. Despuix de la Guerra Civil es va ampliar i va remodelar.

Durant la posguerra va albergar una colònia penitenciària en la que vivien presos que, treballant en el pou en un salari molt inferior al de la resta de miners, commutaven part de les seues penes. La colònia, a on hui es troba l'Economat d'Hunosa, va ser clausurada a finals de 1958.

El pou va cessar la seua activitat com a unitat d'explotació en 1995 en concentrar-se la mateixa en el pou Candín, dins del Pla d'empresa (1994-1997). Posteriorment alguns edificis de l'exterior varen ser habilitats per a albergar l'archiu històric d'Hunosa[2] Ademés, és sèu de la Brigada Central de Salvament Miner. Des de 2022 també alberga una chicoteta estació de geotèrmia, l'energia de la qual és aprofitada en varis edificis del caixco urbà de la Felguera.[3]

Descripció

Edificis de llampisteries i oficines del pou, arquitectura industrial de rajola vista
Antiga casa de màquines, de principis de sigle XX

L'explotació constava de dos pous verticals, denominats Fondón I i II. El Fondón I era el pou principal, en 483 m de profunditat i 5 m de diàmetro. En l'any 1985 era auxiliar d'entrada de ventilació i disponia d'una estació de trituracó en la 6.ª planta, a cota −99,52 m. El n.º 2 era l'auxiliar i tenia 3,8 m de diàmetro i 378 m de profunditat. En 1985 era tornada de ventilació. Ya en eixe any cap dels pous era d'extracció ya que era considerat un quarter de l'unitat Candín. En conseqüència el carbó arrancat era transportat fins al pou Candín I, a on era extret.

El seu camp d'explotació —posteriorment inclós en el del pou Candín II, despuix de la seua clausura— se situava en la branca oest del sinclinal de Sama, explotant capes dels paquets Generalas, San Antonio, María Luisa, Sotón i Entrerregueras.


Dins del recint miner, cal destacar la casa de màquines, de 1915 i ampliada en 1935. Dels anys 20 és l'edifici que albergava la forja. Les cases de netea i les oficines daten de la década de 1930, i el taller mecànic i polvorí, dels 40. Es conserva també un túnel de 1910 per a on circulava un tren miner que duya el carbó fins al Llavador de Modesta. Els pabellons d'embarque (de Juan José Suárez Aller) són de mitan del XX i alberguen mosaics en els seus tímpans en iconografia minera firmats per Luis Suco-Sánchez[4] (es conserven dos ya que el tercer es va vore danyat en una explosió en els anys 80). També es conserva restaurada la bocamina inicial. Solament es conserva un dels dos castilletes que tenia.[5]

En haver segut construït per Duro Felguera, l'arquitectura del pou es va realisar en rajola vista de color roig, image corporativa de Duro. Açò s'aprecia en els edificis més antics, mentres que els més recents (pabellons d'embarcament) seguixen el moviment modern.


Referències

  1. ↑ «Pou Fondón Astúries».
  2. ↑ «Archiu Històric de la Mineria «Pozu Fondón» Astúries». Archivat des de l'original, el 6 d'octubre de 2008. Consultat el 4 d'octubre de 2008.
  3. ↑ «Hunosa posa en marcha en Langreo la ret de geotermia en aigua del pou Fondón», El Comerç, març de 2022. Consultat el 18 d'agost de 2022.
  4. ↑ Domínguez Rodríguez, Rubén(2023).«Art i indústria en Astúries: Una aproximació a l'obra de Luis Suco-Sánchez».Res Mobilis.doi:10.17811/rm.12.17.2023.147-163.
  5. ↑ «Ayto Langreo». Archivat des de l'original, el 13 d'octubre de 2008.