Pou María Luisa
El pou María Luisa és una de les explotacions mineres de carbó més emblemàtiques i conegudes d'Astúries, en Espanya. El pou, ya tancat, es troba en Ciaño en el concejo de Langreo.[1]
És especialment conegut per una popular cançó tradicional «En el pou María Luisa».
Història
El jaciment va començar a ser explotat en 1858 a través del solsida de María Luisa, per l'Unió Hullera de Santa Ana, de capital francés. En 1886 passa a ser explotat per la Societat Unió Hullera i Metalúrgica d'Astúries. La aprofundiment del pou va tindre lloc en 1918 encara que caldria esperar a 1942, despuix de la Guerra Civil, per a que funcionara a ple rendiment. En la década de 1940 varen morir per una explosió de grisú 17 miners.
A raïl de la tragèdia, es va adaptar la cançó popular «Santa Bábara Beneïda», habitual en festes i celebracions en Astúries i León en una nova lletra, que des de llavors es va establir com encara més coneguda: «En el pou María Luisa».
En 1976 els Reis d'Espanya, Juan Carlos i Sofia es varen abillar en el trage miner i varen descendir a la mina, lo que va ocasionar gran repercussió en els mijos de l'época. Anys despuix va ser visitat també pel llavors president del governe, Adolfo Suárez.
A partir de 1967 va ser explotat per Hunosa per l'integració en esta dels actius miners de la Societat Metalúrgica Dur-Felguera, junt en atres empreses hulleras de les Conques Mineres asturianes. Es va mantindre en funcionament fins al 31 de decembre de 2016, sent l'última mina de Langreo en tancar.[2]
Descripció
El complex de les instalacions de l'exterior es compon de dos grans edificis de la década de 1920 que responen a l'esquema clàssic d'arquitectura industrial. Es revisten en rajola roja i rematen el rebanc en almenes, sent edificis molt similars als de la Fàbrica de la Felguera, de la mateixa empresa. Es corresponen a les oficines i la casa de netea. Destaca també el pabelló d'embarque i el castillete, que va canviar el seu aspecte uns anys abans del tancament de l'explotació per la realisació de millores tècniques. El llavador va ser demolit en 2002. En la zona també es conserven restants de les explotacions del Grup María Luisa: una bocamina de 1897, un fumeral de ventilació de rajola de 1900, compressors i lampisteria de 1936 i la bocamina del tercer pis de María Luisa (1950), en El Carbayal, convertida en capella.
Referències
- ↑ «Pou María Luisa». Patrimoniu industrial (2019). Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «El María Luisa tanca despuix de 158 anys», La Nova Espanya, 11 de decembre de 2016. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pozo María Luisa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.