«En el pou María Luisa», també conegut com a «Santa Bàrbara beneïda» i en asturià com «Nel Pozu Maria Luisa», és un himne popular, emblema dels valls mineres asturians, lleonesos i palentins.

Processó funerària en uniformes i banderes abriendose pas en els carrers abarrotats d'una ciutat menuda.
Funeral miner despuix del desastre de la mina de carbó de Senghenydd (Gales) en 1913.

Cançó

La peça pren la forma d'un soliloquio en el que un miner de carbó atesta i es llamenta de les seues penoses condicions de treball front a la que possiblement siga la seua dòna, Maruxina. Va servir com a himne de la classe obrera des de principis del XX —i possiblement els anys 20— sent emblemàtica de la Revolució d'Astúries de 1934 i la Guerra Civil.[1]

En l'actualitat seguix estant fortament arraïlada en la cultura popular, sent comuna en festes, homenages, protestes i inclús actes oficials. Si be la versió original és en asturià, també és tradicional cantar-la en castellà o en distintes mescles d'abdós llengües, lo que es fa tant a capela com en acompanyament.

Història

El carbó d'hulla s'explota en Astúries i León des del XVIII, establint-se com un pilar econòmic fonamental del principat, i sobretot de les múltiples conques, a on la mineria era l'activitat casi exclusiva.[2][3] Per açò, es coneix un important cult a Santa Bàrbara, la qual es considera que eixercix patronat sobre els miners, artilleros, dinamiteros i atres professions relacionades.

El epònim pou María Luisa es troba en Langreo i no es coneix especial raó pel que la cançó ho mencione, sino la de que es tracta d'una de les tantes mines en les que mils d'hòmens posaven la seua vida en risc dia despuix de dia quan va ser composta la cançó. Des de llavors, el pou coneixerà regulars tragèdies, com la que en 1949 es va dur dèsset vides en una explosió de grisú.

Des dels anys 60, el progressiu decliu de l'indústria del carbó ha vist desaparéixer l'activitat minera, en el tancament del pou María Luisa en 2016 sent l'últim del concejo.[4]

Lletra bilingüe

Notes

 
Miners posant junt a dos cavalls de mina, animals de tracció que, una volta baixats, solien morir sense tornar a vore la llum del sol. Pou Arthur-de-Buyer (França), princios del XX.

Versions

La cançó ha segut versionada en numeroses ocasions per cors com el Miner de Turón i artistes com Nuberu, Nacho Vegas, Sara French Quintette, El Violiniste de l'Amor i els pibes que miraven..., Gibelurdinek i Chicho Sánchez Ferlosio. Els desastres i terribles condicions en pous miners inspiren des d'antany poesies, obres de teatre i cançons populars.

«En les mines de São João»

Archiu:Nas-minas-de-sao-joao.ogg


En Alentejo, Portugal es canta en certes ocasions una cançó que s'atribuïx als miners alentejanos d'Aljustrel. El seu títul és Nas mines de São João, encara que també li la coneix simplement com Hino dos mineiros alentejanos i que s'assembla molt a «En el pou María Luisa».

És interessant notar que la cançó menciona la sanc roxa, ya que en portugués roxo significa morat i no roig, per lo que "duc la camisa roxa de la sanc dels companyers" és una afirmació inusual. Això una volta que la sanc fresca és bermeja, mentres que la vella és castanya, pero jamai morada. És molt provable, puix, que esta cançó alentejana provinga de l'original astur, i no al revés.

Lletra

Referències

  1. ↑ Giner, Bruno; Porcile, François (2015). Els musiques pendant la guerre d'Espagne (en fr), Berg International, p. 181. ISBN 978-2-37020-000-6. Consultat el 2026-03-03.
  2. ↑ «Canzoni contro la guerra: anonimo - Nel pozu María Luisa [En el pou María Luisa, o Santa Bàrbara beneïda]» (en it). www.antiwarsongs.org. Consultat el 2026-01-04.
  3. ↑ «¿Quin és l'orige de l'himne 'En el pou María Luisa'?» (en es). miGijón (2022-12-04). Consultat el 2026-01-02.
  4. ↑ «L'últim Nadal del pou María Luisa» (en es). La Veu d'Astúries (2016-12-25). Consultat el 2026-01-05.