Desastre miner de Pasta de Conchos
El desastre miner de Pasta de Conchos va ocórrer aproximadament a les 2:30 (Temps del Centre de Mèxic) el 19 de febrer de 2006, a on a causa d'una explosió per acumulament de gasos varen colapsar varis túnels en la mina de carbó Pasta de Conchos, en el municipi de Sant Joan de Sabinas, conegut com Nova Rosita, en Coahuila, Mèxic.[1]
La mina era operada per Grup Mèxic, la companyia minera més gran del país. Un total de 65 miners, pertanyents a la tanda de les 22:00 fins a les 6:00, varen quedar atrapats per l'explosió.[2]
L'informació sobre la profunditat a la que es trobaven atrapats els miners és contradictòria. Per un costat, el Sindicat Nacional de Treballadors Miners, Metalúrgics va informar que els miners es trobaven atrapats aproximadament a 490 metros, dins d'un túnel horisontal d'1.6 km de llarc mentres que la companyia minera Grup Mèxic va realisar declaracions indicant que els miners es trobaven a uns 150 metros baix terra.
Despuix del desastre només es varen poder rescatar els restants humans de dos treballadors; un pràcticament en l'entrada, que va morir cremat per l'ona expansiva, i un atre més a uns 100 metros de profunditat, a l'altura de la primera solsida pero sense quedar enclaustrado.
Testimonis
Guadalupe Rosers Martínez, germana d'un treballador que va ser rescatat a l'entrada de la mina, va informar a Los Angeles Times que els miners s'havien queixat prèviament sobre una alta concentració de gas en la mina.[3] Norma Vitela, l'esposa d'un miner atrapat en l'interior de la mina, va informar al Miami Herald que el seu espós s'havia queixat sobre la mateixa concentració excessiva de gas metà, molt per damunt dels estàndarts llegals per a poder treballar.[4]
Cap al 21 de febrer, els familiars dels miners atrapats i els grups de busca de Grup Mèxic escomençaven a perdre l'esperança. Cada miner tenia una reserva de transformació de CO a CO2 de sis hores. El governador de Coahuila, Humberto Moreira, va comunicar a l'emissora de televisió coneguda com Televisa, que el servici de ventilació de la mina, que usa ventiladors per a introduir aire i exportar gasos perillosos, estava encara funcionant. No obstant, l'edició del 21 de febrer del Miami Herald va informar: "Inclús llavors, no hi ha forma d'assegurar-se de que el preciós oxigen estiga aplegant a a on els miners estan atrapats".[4]
El 23 de febrer, Grup Mèxic va tindre accés a la part del túnel de la mina a on consideraven que dos dels 65 treballadors estaven atrapats. No obstant, no es va trobar a ningú en eixe punt de la mina, lo que va dur a la companyia a pensar que la força de l'explosió els havia tirat més profundament a la mina de lo que havien presupost. Al sendemà, Grup Mèxic va alvançar aproximadament fins a la mitat de la mina, de 2,8 km de profunditat, a on esperaven trobar a 24 miners. De nou, no varen trobar a ningú allí, i el Grup Mèxic hipotetizó que, o be els miners es trobaven enterrats baix enrunes, o que es trobaven en una part encara més profunda de la mina. Durant la vesprada del 24 de febrer, Grup Mèxic va anunciar que els seus esforços de busca serien suspesos per dos o tres dies, degut a que l'equip de rescat havia alvançat a una part de la mina a on hi havia grans concentracions de gas natural. Lo curiós és que eren similars a les que hi havia quan varen fer baixar als 65 miners a treballar. Durant la vesprada del 25 de febrer, Grup Mèxic va confirmar durant una roda de prensa que "no hi havia possibilitat alguna de supervivència despuix de l'explosió de metà", basant-se en un informe científic. Al sendemà, el secretari de treball federal, Francisco Javier Salazar Sáenz, i el governador Moreira varen anunciar que la mina seria tancada indefinidament en quant tots els cossos anaren recuperats.
El Diari de Ciutat Juárez va publicar un informe dels oficials mexicans i l'Oficina de Seguritat i Salut Minera dels Estats Units, que declarava que, pels alts nivells de gas en la mina, seria poc provable, si no impossible, rescatar a algú en vida. El Diari també va publicar informes sobre miners que havien estat en folga en contra de Grup Mèxic a lo manco 14 voltes, "no només per increments de salaris (...) sino també per la seua constant negativa a revisar les mides de seguritat i salut". Grup Mèxic va declarar que la companyia, junt en el sindicat de miners, varen firmar un certificat el 7 de febrer, declarant la mina segura.[5]
La Cámara va guardar un minut de silenci en honor als miners caiguts en la mina Pasta de Conchos i aixina mateix va escomençar una investigació de les condicions de seguritat de la mina.
El dia 23 de juny de 2006 es va recuperar el primer cadàver d'un dels miners morts en la mina Pasta de Conchos, Felipe de Jesús Torres Reyna, que contava en 49 anys d'edat.[6]
L'1 de giner de 2007 va ser localisat i rescatat el cos d'un segon miner mort en l'explosió, identificat com José Manuel Penya Saucedo, veí del propenc poblat de Paláu.[7]
Es va indicar que seguirien les llabors de rescat dels demés miners morts en la mina de Pasta de Conchos, per part de l'empresa Industrial Minera Mèxic del Grup Mèxic, dirigida per Germán Larrea Mota Velasco, pero açò no va ocórrer. Varis periodistes varen fer notar que Germán Larrea i el Grup Mèxic es varen vore beneficiats econòmicament per l'explosió en canviar-se la llei d'explotació del metà, que impedia a les mineres l'usufructe d'este gas produït naturalment en l'explotació de mines de carbó.[8] Açò podria recolzar les acusacions de negligència que enfronta la companyia i el propi Germán Larrea per no donar solució a les comprovades notificacions i alertes de seguritat que havien rebut els administradors de la mina en semanes d'anterioritat a la tragèdia, estes notificacions senyalaven l'alta concentració de gas metà en la mina, molt per dalt de lo establit llegalment. Nous fets han tornat a enterbolir les investigacions sobre la tragèdia[9] i es plantegen sérios dubtes sobre l'actuació del Govern de Mèxic en este assunt.[10]
En 2010, en motiu de les operacions de rescat en el Solsida de la mina Sant Josep en Chile, varen sorgir crítiques comparant les reaccions i actitut dels governs chilé i mexicà en relació a els miners atrapats, les famílies d'estos, i l'empresa responsable. Es va destacar que els miners chilens es trobaven a major profunditat i distància i varen ser rescatats vius despuix de 70 dies de quedar atrapats. cal senyalar que la perillositat i probabilitat d'explosió en el cas mexicà eren majors que les de la mina chilena.[11] [12]
El 6 de juny de 2024 el govern de Coahuila va confirmar la troballa de restants òsseus ubicats a més de 160 metros de profunditat en una de les galeries sinistrades de la mina la qual evidències revelen que no va haver dita explosió en eixa galeria, no obstant açò no està confirmat encara.
Referències
- ↑ [De Pasta de Conchos a Progrés: més de sis anys de tragèdia en mines de Mèxic] "Sinembargo" 4 d'agost de 2012
- ↑ «Els equips de rescat busquen a 65 miners sepultats en Mèxic despuix d'una explosió de grisú | elmundo.és». www.elmundo.es (20 de febrer de 2006). Consultat el 28 de giner de 2019.
- ↑ Explosió de gas atrapa a 65 miners, Los Angeles Times, 19 de febrer, 2006.
- ↑ 4,0 4,1 Miners perden esperança, The Miami Herald, 21 de febrer, 2006.
- ↑ Busca de miners mexicans suspesa
- Archivat el 11 de març de 2007 archivat en Wayback Machine. Diari, Ciutat Juárez, 25 de febrer, 2006.
- ↑ Troben cadàver de miner L'Universal, 10 de març, 2006
- ↑ Identifiquen a miner rescatat en Pasta de Conchos L'Universal, 1 de giner de 2007.
- ↑ S'entregarà a la IP l'explotació de gas metà, La Jornada, 10 de març, 2006.
- ↑ Furten en despaig archius sobre Pasta de Conchos, La Jornada, 4 de setembre, 2006.
- ↑ Viudes de miners morts en Pasta de Conchos diuen que el govern les va enganyar, La Jornada, 20 d'agost, 2006.
- ↑ Gerardo Hernández, Dos històries, dos finals
- Archivat el 27 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine. 27 d'agost de 2010
- ↑ Sindicat Miner Mexicà, "A CUATRO AÑOS I MEDIO DE PASTA DE CONCHOS, NO SE HA HECHO JUSTICIA A VIUDAS I DEUDOS DE LOS MINEROS MUERTOS" Dimarts 24 d'agost de 2010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desastre minero de Pasta de Conchos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.