Accident miner del Pou Sant Nicolás
El accident miner del Pou Sant Nicolás es va produir el 31 d'agost de 1995 en el resultat de 14 miners fallits.[1] Es va convertir en l'accident més greu en tota l'història de la mineria pública d'Espanya.[2]
Història
[editar | editar còdic]Durant la matinada del 31 d'agost de 1995, en la mina de carbó d'Hunosa coneguda com Nicolasa o pou de Sant Nicolás, situada en la localitat asturiana d'Ablaña, es va produir una explosió de grisú mentres 63 miners treballaven en la mateixa.[3]
L'explosió va succeir a 400 metros de profunditat en la capa octava del pou, situada entre la quarta i la quinta planta i a on en eixe moment treballaven 15 operaris, dels que solament un va sobreviure.[2] Els atres catorze treballadors, d'entre 29 i 49 anys, varen fallir.[2] Dèu d'ells, pertanyien a Hunosa. Els atres quatre miners morts eren de nacionalitat checa i procedien de la subcontracta SATRA. «Els catorze de Nicolasa», com es va passar a denominar als fallits, varen anar: Anatolio Lorenzo Pedrosa, Jesús Trapiella, Luis Antonio Espés, Eduardo Augusto Alves, Francisco Javier González, Elías Otero, Eugenio Martín Curieses, José Ignacio del Camp, Juan Manuel Álvarez, Manuel Ángel Fernández, Milan Rocek, Michal Klenot, Vlastimil Havlik i Miroslav Divoky.[2]
Varen ser el restant de miners que treballaven en eixa tanda els qui varen començar les llabors de rescat en el respal de autorespiradores, a les que es va sumar poc despuix la Brigada Central de Salvament Miner.[4]
El funeral pels fallits es va celebrar dos dies despuix en la Catedral d'Oviedo, sent presidit pel llavors Príncip d'Astúries Felipe de Borbón i al que varen assistir mils de persones.[5]
Despuix de l'accident
[editar | editar còdic]Despuix de l'accident, diferents organismes varen realisar investigacions per a determinar les causes que varen provocar l'explosió, aplegant cada u d'ells a diferents versions i sense que s'haja alcançat una conclusió definitiva.[2] L'hipòtesis dels miners supervivents que es trobaven en el pou en el moment del sinistre va ser l'explosió d'una gran bossa de grisú que es va localisar en l'interior de la mina ya que no s'estaven amprant explosius.[4]
La Direcció Regional de Mines del Principat d'Astúries va concloure que la causa més provable per al succés va ser l'explosió de varis cartuchos de dinamita. Hunosa va afirmar que es va deure a una purna en un electroventilador. I, per un atre costat, el sindicat CCOO en el seu propi informe, va situar l'orige del sinistre en el minador, la màquina extractora del carbó.[6]
Per la seua banda, la comissió que es va crear en el Parlament d'Astúries es va tancar sense aplegar a determinar les possibles causes, pero resaltant les deficiències en matèria de seguritat dins del sector miner i va advertir del deficient manteniment que tenien les instalacions, aixina com de l'us de components elèctrics sense homologar i l'absència d'indicadors de presència de ventilació.[6]
Els tribunals varen atribuir part de la responsabilitat a Hunosa, establint que va ser la deficient ventilació la causa que va provocar el sinistre.[4] Açò, junt a l'informe publicat per la comissió del Parlament asturià, va impulsar la modificació dels protocols de seguritat en la mineria pública espanyola.[2] Es varen establir canvis en la normativa per a duplicar la ventilació en els fondos de sac, i es varen acotar els llímits de grisú, en l'interior, al 0,5%. En l'época de l'accident, el llímit de grisú en aire permés era de l'1,5% i fins a no alcançar eixe nivell, no es devien desconectar els dispositius elèctrics i mecànics.[2] Ademés, es va implantar una nova norma que ordenava que tots els treballadors devien retirar-se a la zona d'embarque abans de disparar dinamita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Les viudes de la gran tragèdia minera del Pou Sant Nicolás ixen de nou a la llum» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2024-08-31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «No va ser en la planta 14» (en és). ElDiario.és. Consultat el 2024-08-31.
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-07-16 (en és).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Sagne i carbó en el calendari, un quarto de sigle de la tragèdia del pou Nicolasa» (en és). La Veu d'Astúries. Consultat el 2024-08-31.
- ↑ «Nicolasa, 1995. La nit més negra» (en és). El Comerç: Diari d'Astúries. Consultat el 2024-08-31.
- ↑ 6,0 6,1 «L'únic pou obert en Espanya encara recorda l'última gran tragèdia minera» (en és). El Periódico de l'Energia. Consultat el 2024-08-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Accidente minero del Pozo San Nicolás» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.