Bodes aldobrandinas

Bodes aldobrandinas

Bodes aldobrandinas és una antiga pintura a la fresca, eixemplar valiosíssim, provablement de l'época d'Augusto, que es va considerar el més notable de l'art antic fins al descobriment de Pompeya.

Història

Es va trobar en 1606 en el mont Esquilino, prop de Santa María la Major, en el lloc que varen ocupar els jardins de Mecenes. La va adquirir i va dur a la seua finca el moradura Aldobrandini (d'ahí el sobrenom de la pintura), passant després a ser propietat del pintor Camuccini. En 1812 la va comprar el banquer Vicente Nielli, que la va regalar als Museus Vaticans, a on figura des de 1818.

Anàlisis

Medix 1,20 m d'alt per 2,60 d'ample i forma un tríptic, dividit en dos columnes, en el que apareixen dèu personages. En el centre apareix la nóvia coberta en el vel de boda (flammeum), assentada en el llit (kliné), acompanyada d'una atra dòna en el tors nuet, que li parla infundiéndole ànims. Alguns crítics opinen que personifica a Peitho, uns atres a Afrodita i uns atres que és una amiga de la nóvia.

A l'esquerra del llit es recolza una jove sobre una columna, en actitut de mesclar els olis perfumados en els que fregar a la desposada. Assentat en una plataforma, a la dreta, es troba el nóvio i, en el compartimiento d'este costat, tres jóvens formen un grup, a on es fa una ofrena cantant i pulsant una lira. En la divisió de l'esquerra, una matrona, provablement la mare de la nóvia (acàs Hera Telesia, protectora del matrimoni) i atres dos dònes preparen l'aigua lustral destinada al lavatorio de la nóvia.

Winckelmann supon que esta pintura representa les bodes de Tetis i Baralle; atres crítics les de Baco i Cora. Robert diferix d'estes opinions encara que convenint que es tracta d'una boda.

Referències

Enciclopèdia Espasa.