Bisaltia

Bisaltia (Plantilla:Lang-grc) és una regió de la Macedònia Central que es correspon en una regió històrica de l'Antiga Grècia, un territori del regne de Macedònia. Es trobava al nort de la Calcídica i a l'est de Crestonia, que ocupava tota la marge dreta del curs baix del riu Estrimón, i s'estenia des d'este riu i del llac Cercinitis, a l'est, fins a Argilo, a la vora del golf Estrimónico. El riu principal era el Bisaltes

Els bisaltios (o bisaltas), eren un poble tracio, que en els seus orígens, havien habitat en l'àrea compresa al noroest d'Anfípolis, junt a la vora occidental del Estrimón i Heraclea Síntica (l'actual ciutat de Zervokhori) a l'est, fins que varen ser desplaçats pels macedonios. També vivien en les penínsules d'Acté i Palene, en el sur, més allà del riu Nesto, en l'est. Es diu inclús que varen saquejar Cardia.

En l'actualitat, Bisaltia forma part de les unitats perifèriques de Serres i Tesalónica.

Història

En 480 a. C., quan Jerjes, va invadir Grècia, Bisaltia i Crestonia, estava governada per un príncip tracio independent.

En l'época de les guerres mèdiques va ser anexionada per Alejandro I Filoheleno (498 a. C.-454 a. C.) al regne de Macedònia.

Va ser de nou anexionada a Macedònia al començ de la guerra del Peloponeso. Alguns dels habitants es varen establir en el mont Athos.

En la divisió de Macedònia pels romans en 4 districtes despuix de la batalla de Pidna (168 a. C.), els bisaltas varen ser inclosos en Macedònia Primera.

Economia i recursos

En Bisaltia abundaven les higueras, vinyes i oliveres. Les seues mines d'argent proporcionaven un talent diari a Alejandro I Filoheleno. Segons Virgilio, els bisaltas eren grans coneixedors del tractament de les malalties ovines.

Vore també

• Regions de l'Antiga Grècia
• Sitalces
• Macedònia
• Tracios
• Tribus tracias

Referències

• Heródoto, Heródoto vii.115.1
• Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso ii.99
• Tito Livio, Història de Roma des de la seua fundació xlv 29 i 30