Beneficiari
Els beneficiari[1] (del lat. beneficiarius del lat. beneficium) varen ser legionaris romans en la categoria de milites Principals (suboficials) que, baixe l'Alt imperi romà, varen realisar llabors de tipo policial. Eren membres d'una legió concreta, pero normalment estaven adscrits directament al seu llegat, a un de el seu tribunos i, en molta més freqüència, a les órdens dels governadors provincials, o be estaven destinats en destacaments temporals dins d'una província.
Característiques
Existix constància de l'institució dels beneficiaris des de temps de Vespasià. Els beneficiaris eixercien llabors policials en les vies i ciutats de l'imperi i servien com a escoltes de governadors, llegats i tribunos. Per a poder realisar la llabor que tenien assignada estaven exents del servici ordinari (Munera) dels simples caligati, ya que pertanyien a la categoria dels Principals, entre els que també s'incloïen els Frumentarii i els Speculatores. Els beneficiaris rebien el salari i mig (sexquiplicarii) del stipendium d'un legionari.
El seu signe distintiu característic era una llança, que duyen en ells, i que els servia per a que pogueren reconéixer-los com a beneficiaris. La denominada llança signum era el símbol tradicional del poder i la sobirania de l'imperi Romà. Els portadors de la llança estaven aixina en representació directa del seu governador (llegat) i complien en el seu mandat. Entre les seues responsabilitats es trobava l'amonestació i el castic físic de lo individus rebels. Els castics per a infraccions menors anaven menys en la senda de les sancions pecuniarias i més en la direcció del castic físic i humiliació públics.
Funcions
En les centurias, cohortes o legions els beneficiaris eixercien la funció d'escriga i escolta per als llegats i tribunos militars.
En moltes ocasions, junt en alguns soldats rasos i el personal de respal, es trobaven desplegats en l'nomenades estacions de beneficiaris (stationes beneficiariorum), en una ciutat o en un lloc en una calçada, normalment en passos fronteriços, creus de vies i rius, aixina com en atres punts neuràlgics de les províncies.
Els beneficiaris controlaven el tràfic transfronterizo aixina com l'important tràfic fluvial de mercaderies eixercint com a autoritat supervisora, recolzant la llabor de recaptació d'imposts eixercida pel procurador de la província en els portoria. Per últim, recopilaven informació sobre la població i els comerciants i de informantes, mantenint al governador al corrent de tota desburgació que poguera ser de rellevància.
Per a garantisar la seua independència dels poders locals, eren canviats de destí seguint tandes semestrals. Normalment els beneficiaris, en terminar la seua tanda, dedicaven un llaura dedicada a Júpiter Òptim Màxim i al geni de el seu statio per la salut de l'emperador reinante, encara que la dedicació podia incloure alguna deïtat local més específica. Un gran número d'ubicacions d'estacions es pot corroborar arqueológicamente gràcies l'existència d'estes llaures votivas.
<br />
-
Cap de llança d'un beneficiari, troballa original en el Museu Romà de Osterburken
-
Vestimenta d'un beneficiari (Reconstrucció, Museu alemà d'aduana en Hamburc)
-
Figura d'un beneficiari en el Museu alemà d'aduana en Hamburc
-
Inscripció funerària de Verino, beneficiari de Usenio Segon, governador de Nórico (158 d. C.), Museu de Lauriacum, Enns/Alta Àustria.
-
L'estació de beneficiaris excavada en 2007 en el camí al sur del castre de Obernburg
-
El tituli sacri d'un beneficiari del castre de Obernburg
Vore també
Bibliografia
- Oficina de patrimoni del land de Baden-Wurtemberg (Ed.): Beneficiarii. Kolloquium über eine römische Heerescharge. Del 3 al 5 de decembre de 1990 en Osterburken. Conferència. Oficina de patrimoni del land de Baden-Wurtemberg (Ed.): Der römische Weihebezirk von Osterburken (= Forschungen und Berichte zur Vor- und Frühgeschichte in Baden-Württemberg. Vol. 49). Vol 2. tesis, Stuttgart 1994, ISBN 3-8062-1140-X.
- Joachim Ott: Die Beneficiarier. Untersuchungen zu ihrer Stellung innerhalb der Rangordnung dones römischen Heeres und zu ihrer Funktion (= Història. Einzelschriften. H. 92). Steiner, Stuttgart 1995, ISBN 3-515-06660-8 (Simultàneament: Frankfurt del Main, Univ., Diss., 1993).
- Jocelyne Nelis-Clément: Els beneficiarii. Militaires et administrateurs au service de l'Empire (Ier s. a.C. – VIe s. p.C.) (= Ausonius publications. Études 5). Boccard o. a., Paris o. a. 2000, ISBN 2-910023-21-4 (Simultàneament: Fribourg, Univ., Diss., 1990).
- Michael Alexander Speidel: Sold und Wirtschaftslage der römischen Soldaten. In: Géza Alföldy, Brian Dobson, Werner Eck (Ed.): Kaiser, Heer und Gesellschaft in der römischen Kaiserzeit. Gedenkschrift für Eric Birley (= Heidelberger althistorische Beiträge und epigraphische Studien. Bd. 31). Steiner, Stuttgart 2000, ISBN 3-515-07654-9, S. 65–96.
- Gabriele Wesch-Klein: Soziale Aspekte dones römischen Heerwesens in der Kaiserzeit (= Heidelberger althistorische Beiträge und epigraphische Studien. Bd. 28). Steiner, Stuttgart 1998, ISBN 3-515-07300-0 (Simultàneament: Heidelberg, Univ., Habil.-Schr., 1995).