Beguda de cola
Una beguda de cola és un refresc usualment saborizado en caramelo colorat, i que freqüentment posseïx cafeïna.[1]
Creada pel farmacèutic John Stith Pemberton, originalment es venia en farmàcies; actualment s'ha convertit en un tipo de beguda famosa mundialment.[2][3]
En alguns països com Veneçuela se li crida cola negra a jujar pel seu color negrenc i per a diferenciar-la de la colita, la qual és cridada cola roja.
El seu recepta sense alcohol es va inspirar en el Cocawine del farmacèutic Angelo Mariani, creat en 1863.[3][4]
Sabor
Els seus ingredients principals són sucre, olis cítrics (taronja, llima o clafoll de llima), canella, vainilla i un saborisant àcit, els quals en la seua justa mida i proporció es diluïxen en aigua carbonatada junt a colorants i conservants. Molts fabricants de begudes de cola afigen atres ingredients a estos per a crear un sabor propi de la marca. Estos inclouen anou moscada, lavanda i una gran varietat d'ingredients, pero sent la base principal, que la gent reconeix, vainilla i canella. Les llavors de Coa acuminata, que tenen un sabor amarc, contribuïxen en menor mida o cap a la majoria de les receptes. L'acidea és aportada pel àcit fosfórico, algunes voltes acompanyat d'algun àcit cítric o aïllat.
Les begudes de cola més barates contenen sol vainilla i canella com a base del seu sabor. Algunes receptes de beguda de cola són secrets industrials ben guardats, sent el més famós a este respecte el de Coca-cola.
Solen usar-se alguns edulcorates com l'aixarop de fructosa, sucre i uns atres en l'elaboració de les begudes de cola. Les begudes marcades com "light", "zero", "diet" o "sense sucre" utilisen sol edulcorantes artificials.
En l'elaboració de les primeres receptes de beguda de Coa s'usaven fulls de coca i llavors de Coa acuminata, en una busca d'un remei contra el mal de cap, gràcies a que contenen alcaloides psicoestimulantes. Es diu que d'allí prové el mundialment famós nom de Coca Coa. També va existir una recepta a la qual se li afegia pepsina en busca d'un fàrmac per al consol de la dispèpsia o indigestió, de lo que va derivar una atra marca molt famosa mundialment: Pepsi o Pepsi Coa.
En els refrescs de cola poden utilisar-se distints edulcorantes, a sovint influïts per la política agrícola local. [L'aixarop de dacsa rica en fructosa (JMAF) s'utilisa sobretot en Estats Units i Canadà, pel menor cost de la dacsa subvencionada pel govern. En Europa, no obstant, el JMAF està subjecte a quotes de producció dissenyades per a fomentar la producció de sucre; per tant, el sucre s'utilisa preferentment per a endulzar els refrescs.[5] Ademés, pot utilisar-se stevia o un edulcorante artificial; les coes "sense sucre" o "light" solen contindre únicament edulcorantes artificials.
En Japó, existix una floreciente indústria de la cola artesanal, en métodos de producció local a chicoteta escala i receptes de cola molt singulars que utilisen frutes, herbes i espècies d'orige local.[6]
Coca-cola blanca
En la década de 1940, Coca-cola va produir Coca-cola blanca a petició del Mariscal de l'Unió Soviètica Georgy Zhukov.[7][8]
Les coes transparents varen tornar a produir-se durant la moda de les transparents de principis de la década de 1990. Entre les marques es trobaven Crystal Pepsi, Tab Clear i 7 Up Isse Coa. Crystal Pepsi s'ha reintroducido repetidament en la década de 2010.
En Dinamarca, la Cooperativa FDB fabricava un popular refresc de cola transparent en 1976. Va ser especialment coneguda per ser la "Hippie Coa", per l'atenció prestada als efectes nocius que l'aditiu colorant podia tindre en els chiquets i al boicot de les marques multinacionals. Es va inspirar en una campanya sobre aditius nocius realisada en Dinamarca per l'organisació ecologista NOAH, una divisió danesa independent d'Amics de la Terra. A açò li va seguir una varietat de refrescs sense colorants artificials.[9] Hui en dia existixen moltes coes ecològiques en Dinamarca, pero, per raons nostàlgiques, la cola clara seguix mantenint la seua popularitat fins a cert punt.[10]
En juny de 2018, Coca-cola va introduir Coca-cola Clear en Japó. [11][12][13]
Marques
Les marques més importants a nivell mundial són Coca-cola i Pepsi. Hi ha moltes marques locals per a enunciar, fetes per productors regionals, pero que en alguns països són la primera marca.
Les marques de cola de més èxit són Coca-cola i Pepsi. Hi ha massa marques locals per a enumerar-les, elaborades per chicotets productors regionals, pero certs països i continents tenen variants produïdes a gran escala per a grans poblacions. Actualment existixen molts fabricants genèrics de refrescs de cola en tot lo món. Dr Pepper no és una marca de cola i té 23 sabors distints (segons el fabricant) i es va determinar que no era cola en un cas d'un tribunal de districte nortamericà en 1963.[14]
Europa
- Espanya: La Casera Coa, Korrikolari es produïx en el País Vasc, Alter Coa es produïx en Catalunya per ApatsFood S.L., Frixen Coa en Aragó i Gali Coa que es produïx en Galícia com a alternativa a la Coca-cola.
- Itàlia: Ben Coa i Coa Coop produïda per Coop Itàlia que utilisa l'ordi en lloc del colorant artificial.
- Romania: American Coa i Adria Coa.
- França: Breizh Coa es produïx en la regió de Bretanya tenint sabors de tacha, s'embotella en botelles de sidra.
- Suècia: Cuba Coa.
- Dinamarca: Jolly Coa, va ser més famosa que Coca Coa i Pepsi Coa durant les décades de 1960 i 1970.
- República Checa i Eslovàquia: Kofola, tercera marca més venuda del país.
- Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Macedònia: Cockta, produïda en l'antiga Yugoslàvia abans de l'arribada de la Coca-cola, encara en una important presència en el mercat.
- Alemània: Afri-Coa, en un alt contingut de cafeïna (prop de 250 mg/L). La seua fòrmula va canviar en 1999 per a reduir-la i va tornar en abril de 2006. Vita Coa, La Vita Coa, un refresc de l'antiga Alemània comunista, representa l'estil de vida dels germans orientals, els Ossis.
- Turquia: Coa Turka.
- Regne Unit: Virgin Coa també va ser introduïda en Suràfrica i Europa de l'est en la década de 1990, pero la seua disponibilitat ha decaigut.
- Regne Unit: Barr Coa produïda per A.G. Barr (Productors de la famosa Irn Bru).
- Polònia: Hoop Coa,es produïx en Polònia per Kofola S.A.
Àsia i Oriente mig
- Alef Coa és una marca de beguda cola en Israel i els Territoris Palestins, comercialisada principalment en Haredim. L'emblema kosher apareix de manera prominent en el seu logo.
- Mecca Coa, una beguda francesa, venuda en Orient Mig i parts d'Europa.
- RC Coa popular en Filipines, distribuïda per Asiawide Beverages. RC va ser introduïda en Israel en 1995 en el lema "RC: Just like in America!"
- Star Coa és una marca de Gaza i Palestina.
- Super Drink és una cola popular en els territoris palestins i en l'estat d'Israel.
- Thums Up és una marca popular en Índia.
- Campa Coa era la marca més important en Índia abans de l'arribada de Pepsi i Coca-cola en 1991.
- Zam Zam Coa, popular en Iran i parts del món àrap.
- Chinenca Coa, produïda en China, que es ven en atres mercats com Estats Units
Amèrica
- Maneu-vos, marca pertanyent a Refres Now, elaborada en Argentina des de l'any 2004.
- Doble Coa és una beguda d'una companyia argentina de Còrdova.
- Secco elaborada en Argentina.
- Cunnington Coa elaborada per l'empresa PRODEA des de 2007 en Argentina, la tercera més consumida.
- Inca Kola és una beguda fabricada per la Corporació José R. Lindley S.A., té una aliança en Coca-cola i és molt popular en Perú, encara que en rigor no és una beguda cola, ya que és cristalina i de color groc intens , es diu aixina des dels seus orígens.
- Royal Crown (RC Coa) es distribuïx en Estats Units, Canadà i Mèxic.
- tuKola i Tropicola són marques de Cuba (també disponibles en Itàlia).
- OpenCola és una beguda en recepta de còdic lliure (open source), pot ser produïda lliurement per qualsevol.
- Big Coa o Kola Real és una beguda d'una companyia peruana AJE GROUP distribuïda en Guatemala, Costa Rica, Colòmbia, Mèxic, Brasil , Veneçuela i República Dominicana.
- Ret Coa és un refresc distribuït en Mèxic per AGA Group
- King Coa elaborada i envasada en Veneçuela per Embotelladora Terepaima (Refrescs Dumbo).
- Pop Coa envasada per Embotelladora Marbel en Barquisimeto, Veneçuela.
- Pi Coa envasada per Sidra Pi en Mèrida, Yucatán, Mèxic.
- Lulú Coa és un refresc distribuït en Mèxic per Pascual S.C.L..
- Chiva Coa, produïda pel Grup Omnilife del Club Deportiu Guadalajara, en Mèxic.
- Fioravanti gaseosa Equador de circulació internacional principalment en Espanya i Itàlia.
- Salva Coa envasada per Embotelladora La Cascada en El Salvador.
- Ret cola i Dr Pepper una produïda i una atra envasada per l'empresa Peñafiel en Mèxic i alguns atres països
- Fagar Coa gaseosa d'Uruguay, distribuïda en Uruguay
- Nix cola gaseosa d'Uruguay.
- Free produïda per la Companyia de Cerveseries Unides entre 1986 i 1994 en Chile
- Tommy Coa, Rari Coa, Mc Coa, Buvi Sabor Coa, Coa, Fruna Coa són gaseoses de Chile.
- Kola Sol produïda per Gaseoses El Sol S.A en Colòmbia
- FruCola gaseosa de Chile elaborada per l'empresa Fruna
- Brown Coa beguda produïda per Embotelladora Golden Cup en Veneçuela, descontinuada des de 1996 a raïl de l'adquisició de dita empresa per part d'Empreses Polar i la seua aliança en la transnacional Pepsi.
- Pulp és una beguda gaseosa produïda en Paraguai des de 1937. És la primera beguda carbonatada que s'elabora en suc natural de frutes.
- Isse Coa És un refresc de cola únicament distribuït per Farmàcies Guadalajara.
- Super Coa És una beguda gaseosa produïda per Salvavides S.A. molt popular en Guatemala junt a la seua variant la Super Llime Lemon.
Reaccions químiques
Per contindre gas, les begudes de cola són àcides (l'àcit carbónico es forma quan el diòxit de carbono es dissol en aigua) i poden reaccionar violentament en sales químiques com el bicarbonat de sodi. Moltes begudes de cola també contenen àcit fosfórico o àcit cítric, que incrementa enormement l'acidea.
L'experiment d'erupció en Coca-cola Light i Mentos es va convertir en prou popular, especialment en llocs com YouTube, dedicant-li també un capítul de Mythbusters (Caçadors de mits). Els caramelos Mentos i les #pols cristalizados com el sucre o la sal, quan són afegits a la cola (generalment light), causaven una alta reacció de burbujeo en crear chicotetes bombetes de diòxit de carbono. Açò es produïx per la reacció física en lliberar CO2 dissolt.
Salut
Una revisió d'estudis[15] expon l'efecte perjudicial per al esmalt dental de les begudes de cola, és dir: la producció de càries dental, en això intervenen dos factors d'estes begudes: el contingut de sacarosa i el pH baix.[16]
El consum de refrescs de cola, pero no d'atres begudes gaseoses, s'associa en una baixa densitat mineral òssea en les dònes; es necessiten més estudis i es desconeix la seua rellevància clínica.
Les begudes de cola posseïxen major cantitat de sucre que el restant de les gaseoses per a mitigar l'intens sabor amarc i àcit del restant dels seus ingredients. La qual cosa la convertix en una beguda hipercalórica que pot favorir el desenroll de sobrepés i obesitat. La qual cosa a la seua volta comporta el risc de desenrollar malalties metabòliques com fege gras, hipertensió arterial, cardiopaties, diabetis mellitus tipo 2, etc.
Etimologia
Beguda de cola en el Viccionari.
Vore també
Referències
- ↑ «What is Coa Flavored with?». Consultat el 19 de juny de 2007.
- ↑ «The 132nd Anniversary of the Day Soda Pop Was Invented - the Happy Daze Blog takes an amusing look at wacky holidays, weird holidays, and happy holidays found in every month, and tells how to celebrate them» (en anglés). Archivat des de l'original, el 2019-03-27. Consultat el 2018-12-03.
- ↑ 3,0 3,1 «Coca Wine». Cocaine.org. Archivat des de l'original, el 2021-02-24. Consultat el 2013-09-29.
- ↑ 최재원(April 2015).«코카콜라의 스토리텔링을 통한 감성마케팅 응용».마케팅.49(4): 19-28.Consultat el 2021-04-04.(en ko)
- ↑ (2005) «Polítiques azucareras: An Opportunity for Change», El comerç agrícola mundial i els països en desenroll, Publicacions del Banc Mundial, p. 329. ISBN 0-8213-5863-4.
- ↑ Wallin, Lisa "La cola artesanal japonesa és la beguda que no sabies que necessitaves".
- Archivat el 26 de novembre de 2021 archivat en Wayback Machine.", Guia del menjar japonés
- ↑ 김덕호(May 2005).«냉전 초기 코카콜라와 미국 문화산업의 세계화».미국사연구.21: 105-140.Consultat el 2021-04-04.(en ko)
- ↑ Braswell, Siguen (23 d'abril de 2015). «Coca-cola feta especialment per a un comuniste». Ozy. Archivat des de l'original, el 5 d'octubre de 2021. Consultat el 25 de maig de 2018.
- ↑ Samvirke. «Samvirke - Rød sodavand - uden farve!». classic.samvirke.dk. Archivat des de l'original, el 3 de juliol de 2018. Consultat el 14 de setembre de 2018.
- ↑ «¿Husker du? Kult-colaen vendre endelig tilbage» (en danés). BT (8 de novembre de 2016). Archivat des de l'original, el 2016-11-09. Consultat el 14 de setembre de 2018.
- ↑ 김덕호(Novembre de 2006).«미국화인가 세계화인가 :코카콜라를 통해서 본 글로벌리즘».미국사연구.24: 171-206.Consultat el 2021-04-04.(en ko)
- ↑ «Llançament de Coca-cola Clear en Japó». beveragedaily.com. Archivat des de l'original, el 2020-08-14. Consultat el 14 de setembre de 2018.
- ↑ «Coca-cola tira de Pepsi i llança Coca-cola Clear». esquire (6 de juny de 2018). Archivat des de l'original, el 2018-06-08. Consultat el 14 de setembre de 2018.
- ↑ Pepper FAQ
- ↑ Walsh, Laurence J. (2008, December). The University of Queensland (ed.): «Black cola drinks, oral health and general health: an evidence-based approach.». Archivat des de l'original, el 13 d'abril de 2012.
- ↑ Bruce Hamilton (2011, Nov). stason.org (ed.): «Chemistry FAQ: What is the pH of Coca-cola?».
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beguda de cola.- El "truc" en Coca-cola Light i caramelos Mentos
- Fulcola. Artículs breus sobre diferents marques de beguda de cola (suec)
- Recepta de OpenCola (originalment creada per Cory Doctorow) (anglés)
- Artícul sobre nivells de cafeïna en diferents begudes gaseoses
- Archivat el 13 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine. (anglés)
- Zam Zam Foods North America Inc. Distribuïdors de Zam Zam Coa, una beguda de cola d'Iran (anglés)
- Artícul: "Boicot: per al món àrap, tot va millor en Zam Zam Coa"
- Archivat el 14 de agost de 2003 archivat en Wayback Machine., del diari Clarín.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bebida de cola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.