Anar al contingut

Batalla de Tampico (1829)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batalla de Tampico (1829)

La Victòria de Tampico, també coneguda com La Batalla de Tampico, va tindre lloc entre el 27 de juliol i l'11 de setembre de 1829 en els voltants d'eixe port ubicat en la costa del golf de Mèxic, en l'actual estat mexicà de Tamaulipas. En ell es varen enfrontar elements del Eixèrcit d'Operacions, al mando dels generals mexicans Antonio López de Santa Anna i Manuel Mier i Terán contra la Divisió de Vanguarda de l'Eixèrcit Real comandada pel brigadier Isidro Barradas, Expedició Barradas, que pretenia ser l'alvançada per a recuperar Mèxic per a la Corona d'Espanya. El pla de la divisió espanyola era atraure a caps militars en Mèxic que simpatizaran en l'antic règim espanyol para d'esta forma incrementar la seua força militar, establir un cap de plaja i esperar més respals des de l'illa de Cuba.

La primera escaramuza va ocórrer el 31 de juliol, les tropes espanyoles varen conseguir apoderar-se de Tampico l'Alt, Poble Vell de Tampico i el Fortín de la Barra en el costat veracruzano del riu en els primers dies d'agost. Els generals Felipe de la Garza i Manuel Mier i Terán varen tractar de detindre inútilment l'alvanç espanyol que, despuix de prendre Tampico, va aplegar fins a Altamira. En Veracruz, el general Antonio López de Santa Anna va organisar un Eixèrcit d'Operacions per a acodir a la defensa del lloc, paralelament la Divisió de Sant Luis Potosí comandada pel general Francisco Valdivieso i el coronel José Velázquez es varen posar en marcha cap a la zona invadida.

La ciutat de Tampico,Tamaulipas, abandonada pels seus pobladors, va ser presa sense dificultat per les forces espanyoles. El 21 d'agost per la matinada, Santa Anna des del Poble Vell va iniciar l'atac a la ciutat en la Batalla de Tampico, a on el general mexicà va estar a punt d'obtindre la victòria. Despuix d'eixe combat es va mantindre en lloc a la ciutat i en armistici per a rebre reforços el qual es va prolongar fins a setembre. El dia 7, la Divisió de Sant Luis va aplegar a Altamira, contant ya en una força superior, al sendemà Santa Anna va dirigir l'ultimàtum al brigadier Barradas. El combat final, en La Barra del Riu Pánuco, Combat del Fortín de la Barra, va iniciar en l'anochecer del 10 de setembre i va terminar a les 6:00 hores de l'11 de setembre de 1829. Eixe mateix dia, a les 3 de la vesprada, es va firmar la capitulació de les forces espanyoles, les quals, en calitat de presoners, varen ser obligades a embarcar-se cap a L'Habana i Espanya comprometent-se a no tornar a alçar les armes contra Mèxic.

Antecedents

El 27 de setembre de 1821 Mèxic va obtindre la seua independència, a partir de llavors diverses conspiracions es varen portar a terme per a tornar a recuperar l'antiga colónia a favor de Fernando VII qui mai va reconéixer l'Independència de Mèxic. Entre elles la conspiració del pare Joaquín Arenes i l'adheriment de Miguel Barragán al Pla de Montaño els seguidors del qual cridaven al únisono: "¡Vixca la religió, vixca Espanya i vixca el general Barragán!". Els actes de hostilitat naval a mercants espanyols perpetrats pels bergantines mexicans en aigües cubanes i del Golf —que varen desembocar en la batalla de Mariel—, i la llei d'expulsió dels espanyols decretada pel govern mexicà, varen ser acontenyiments que varen impulsar la decisió d'Espanya per a invadir Mèxic.[1]i va concloure en que la participació dels personages de la batalla per Mèxic.

L'expedició

Eugenio de Aviraneta, secretari polític de l'expedició de reconquista.

El 28 d'octubre de 1828, el Consell d'Estat espanyol, seguint els desijos de Fernando VII va prendre la determinació d'iniciar la reconquista de Mèxic.[2] Es va elaborar un pla, el qual contenia cinc punts:[3]

  • 1) Notificar de forma confidencial al capità general i a l'intendent de L'Habana, Cuba, el pla, confirmant l'encàrrec.
  • 2) Abdós caps, especialment l'intendent, deurien reunir la cantitat de cent millons de reals per préstam d'Estats Units o de les rendes de L'Habana, els quals serien pagats per les rendes de la mateixa Havana i de les rendes de Mèxic una volta reconquistado el territori.
  • 3) Notificar a abdós caps, l'impossibilitat de la Metròpoli per a finançar l'expedició, no obstant la Corona recolzaria en tropes, assumint les despeses de transport, manutenció i vestuari en el propi fondo de cent millons que quedaria al recapte del capità general i de l'intendent.
  • 4) El pla militar seria preparat en combinació pel rei i el capità general.
  • 5) En cas d'èxit, l'arquebisbe de Mèxic, el bisbe d'Oaxaca i atres pastors acompanyarien a l'expedició per a regularisar el clero, el qual es trobava en una situació propenca al cisma.

El 7 d'abril de 1829 es va emetre la Real Orde per a autorisar l'expedició, aixina mateix es va nomenar al brigadier Isidro Barradas com a comandant.[4] El 2 de juny, el brigadier va desembarcar en L'Habana i es va posar en contacte en el governador Francisco Dionisio Vives, abdós varen escomençar a realisar els preparatius, contaven en 3000 infants dels batallons Rei Fernando, Reina Amalia i Real Borbón, 400 dragons a peu i 200 artilleros, sense canons ni cavalls, puix el pla era conseguir-los en terres mexicanes. També contava en varis mils de mosquetes per a armar a suposts partidaris mexicans que s'unirien a l'expedició. Aixina es va conformar la Divisió de Vanguarda de l'Eixèrcit Real.[5]

Eugenio de Aviraneta va ser nomenat ministre de la facenda militar i secretari polític de l'expedició.[6] Fent-se passar per comerciant, Aviraneta havia segut comissionat regio i informador per al govern d'Espanya, va ser membre de la logia masónica esocesa,[7] va viure en Veracruz de 1825 a 1828 fins que se li va expulsar. Durant la seua estància, va aplegar a relacionar-se en Antonio López de Santa Anna[8] i va escriure artículs per al periòdic El Veracruzano Lliure en contra del periòdic El Mercuri, el qual, era simpatisant de la logia masónica yorkina contrària als espanyols.[9] La seua missió era atraure a la causa a comerciants i caps militars mexicans.[10] Com a segon va ser nomenat el coronel Miguel Salomón i com a cap d'Estat Major el tinent coronel Fulgencio Sales.

l'almirant Ángel Laborde va ser designat comandant naval de l'expedició, el 5 de juliol varen salpar del port de L'Habana el navío Sobirà, les fragates Llealtat, Restauració i Bingham, 10 bergantíns de guerra (entre ells el Captiu) i 40 goletes mercants, (entre elles la Amalia).[11] Durant el trayecte la flota va ser sorpresa per un fort temporal, a conseqüència d'això la fragata Bingham en 400 hòmens a bordo es va vore forçada a dirigir-se Nova Orleans, el restant de la flota va arribar a Cap Rojo el 26 de juliol.

Referències

  1. ↑ Frasquet, 2002; 115.
  2. ↑ Plasencia de la Parra, Enrique. «La política espanyola entorn a l'Independència de Mèxic». Estudis de història moderna i contemporànea de Mèxic. Institut d'Investigacions Històriques de la UNAM. Archivat des de l'original, el 25 de juny de 2009. Consultat el 19 d'agost de 2011.
  3. ↑ González Pedrer, 2005; 449.
  4. ↑ Frasquet, 2002; 119.
  5. ↑ Philibert Mendoza, 2007; 131.
    Sánchez Lamego, 1971; 26.
  6. ↑ Méndez Reis, 1992; 103
  7. ↑ Méndez Reis, 1992; 109.
  8. ↑ González Pedrer, 2005; 451-453.
  9. ↑ González Pedrer, 2005; 491
  10. ↑ Méndez Reis, 1992; 104.
  11. ↑ Frasquet, 2002; 121.
    Mur, 1892; 47.

Bibliografia


Referències