Anar al contingut

Brigader

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Brigadier»)

Brigader[1] és una jerarquia militar el significat de la qual és diferent en els distints servicis militars del món. Esta categoria va ser reemplaçada per la de general de brigada en l'eixèrcit i la de comodoro en algunes armades.


Diferenciació per països

A continuació siga la diferenciació del grau de Brigadier en els distints països atenent la seua zones geogràfica

Europa

Espanya

El ranc de Brigadier va ser establit en Espanya pel rei Felip V en 1702 com un càrrec intermig entre coronel i mariscal de camp, basant-se en la jerarquia de rancs militars de l'Antic Règim en França. En 1871 els brigadieres espanyols varen passar a ser considerats oficials generals de ple dret. Esta categoria va ser reemplaçada en 1889 per la de General de Brigada en l'Eixèrcit i la de Comodoro en l'Armada. Actualment este càrrec existix solament en l'Escola Naval Militar, cinc alumnes de quart curs (guardiamarinas de 2.º) són elegits per a manar i instruir a la brigada que els siga assignada.


França

Baixe l'Antic Règim En l'eixèrcit francés de l'Antic Règim, Brigadier denotava dos rancs militars: un suboficial en la Casa Militar del Rei, equivalent a un veta en la cavalleria, i un oficial d'alt ranc, el títul oficial del qual era Brigadier dels Eixèrcits del Rei ("Brigadier dones Armées du Roi") en l'eixèrcit (força terrestre) i "Brigadier dones Armées Navals" en l'Armada.

Brigadier dels eixèrcits del rei En l'eixèrcit, el brigadier dels eixèrcits del rei era un grau intermig creat en 1657 entre el de Maestre de Camp ("mestre de camp", coronel en la cavalleria) i el de mariscal de camp ("Maréchal de Camp", equivalent a general de brigada en l'eixèrcit modern).

Este ranc superior no deu confondre's en el ranc existent de brigadier dins de la guàrdia real, que designa a un guàrdia experimentat, responsable d'una unitat elemental d'uns pocs hòmens (brigada). Estos brigadista de la guàrdia tenen un grau de suboficial en els regiments ordinaris.

El ranc es va crear per primera volta en la cavalleria a instàncies de Turenne el 8 de juny de 1657, despuix en l'infanteria el 17 de març de 1668 i en els Dragons el 15 d'abril de 1672. En temps de pau el brigadier comandaba el seu regiment i, en maniobres o en temps de guerra, manava dos o tres -inclús quatre- units per a formar una brigada (incloent la seua pero despuix es va otorgar el grau també als tinents coronels, lo que va permetre per a ascendir a un oficial no dotat del seu propi regiment).

El ranc de brigadier dels eixèrcits va ser abolit en 1788.

L'insígnia del grau de brigadier dels eixèrcits era una sola estrela. Quan es va abolir el ranc en 1788, el número d'estreles dels seus superiors immediats no es va modificar, lo que explica que els generals francesos tingueren una estrela més en la seua insígnia que els seus homòlecs estrangers (en particular nortamericans).

cal senyalar que el ranc de “Chef de Brigade” (Cap de Brigada) creat durant la Revolució Francesa va reemplaçar al de Coronel. Un Cap de Brigada llavors comandaba una semibrigada (nom que havia reemplaçat al de regiment).

El grau de brigadier dels eixèrcits reapareixeria baix la [[Tercera República fr ancesa|Tercera República]]. Nomena a un coronel, experimentat com a comandant de regiment, que té varis regiments baix el seu mando sense tindre les unitats anexes que farien d'este grup una brigada. El brigadier de l'eixèrcit vares vore l'uniforme i l'insígnia del coronel. El ranc serà abolit definitivament en 1945.

Brigadier dels eixèrcits navals En la marina, el títul de brigadier dels eixèrcits navals es va crear en 1782. En 1765, s'havia decidit que els cinquanta capitans de barcos de major ranc tindrien ranc de brigadieres, els demés prendrien ranc de coronels. L'ordenança de 26 de decembre de 1782 crea el títul de brigadier dels eixèrcits navals, que podia otorgar-se als capitans d'navío sense condició d'antiguetat.

El títul de brigadier dels eixèrcits navals va ser abolit implícitament per l'ordenança de l'1 de giner de 1786 que va crear els caps de divisió.


Itàlia

En Itàlia, dins dels Carabineros i de la Guàrdia vaig donar Finança, els rancs de vicebrigadier (vice brigadiere), brigadier (brigadiere) i cap de brigada (brigadiere cape) corresponen aproximadament al ranc de sargent de l'eixèrcit.


Regne Unit

En el Regne Unit, dins de l'Eixèrcit Britànic i els Royal Marines, el ranc de Brigadier-general (Brigadier) és intermig entre els de Colonel (Coronel) i de Major-general (Major general o General de divisió) i és el primer ranc inferior d'oficials generals, equivalent al ranc de general de brigada en els atres eixèrcits.


Suïssa

En l'eixèrcit suís, el grau de brigadier (en alemà Brigadier) és reconegut per una estrela. Se senta entre coronel i General de divisió. És el primer ranc d'oficials generals.


Amèrica Llatina

Argentina

En l'organisació militar preconstitucional (reformada per una llei en 1882), a on s'ampraven jerarquia heretades de l'Eixèrcit de Terra espanyol, la jerarquia de «brigadier» o «brigadier general», va anar el ranc de major jerarquia en les forces terrestres argentines i en l'Armada Argentina, tant nacionals com a provincials. Caps militars com Cornelio Saavedra, Manuel Belgrano, Carlos María de Alvear, José Rondeau, Antonio González Balcarce, Juan Martín de Pueyrredón, Francisco Fernández de la Creu, Miguel Estanislao Soler, Martín Rodríguez, Juan Batiste Busts, Estanislao López, Facundo Quiroga, Juan Manuel de Roses, José Albino Gutiérrez, Juan Felipe Ibarra, Alejandro Heredia, Pedro Ferré, Pablo Latorre, Juan Lavalle, José María Pau, Juan Ramón Balcarce, Tomás de Iriarte, Agustín de Pinedo, Pascual Echagüe, Enrique Martínez, Manuel López, Tomás Brizuela, José Félix Aldao, Nazario Benavídez, Just José de Urquiza, Juan Pablo López, Lucio Norberto Mansilla, Ángel Pacheco, Celedonio Gutiérrez, Pablo Lucero, Joaquín Madariaga, Rebuig Virasoro, Juan Esteban Pedernera, Bartolomé Mitre, José María França (uruguayà de naiximent), Juan Saá, Wenceslao Paunero (uruguayà de naiximent), Antonino Taboada, Gerónimo Espill i Juliol Argentí Roca varen obtindre el grau de brigadier general. En la Llei d'Ascensos Militars sancionada el 19 d'octubre de 1882 i posada en vigència cap a fins de 1885, es varen reemplaçar definitivament les velles “Ordenances Espanyoles”, i es determinen una série de modificacions tant en l'escala jeràrquica vigent, quant en la forma en la que deurien produir-se les vacants i ascensos a cada grau. En la categoria d'oficials generals, en el cas de l'Eixèrcit Argentí es varen crear els graus de general de brigada, general de divisió i tinent general, desapareixent els de coronel major (creat en 1813) i brigadier. Els brigadieres Juan Pablo López, Rebuig Virasoro, Juan Esteban Pedernera, Bartolomé Mitre i Juliol Argentí Roca varen passar a convertir-se en «Tinents Generals» i el vell i recentment nomenat brigadier G erónimo Espill va passar a convertir-se en «General de Divisió». En el cas de l'Armada Argentina es varen crear els graus d'almirant, vicealmirante i contraalmirante, desapareixent els mencionats de coronel major i de brigadier. Un eixemple d'este últim cas ho és el marí irlandés Guillermo Brown, al com tradicionalment en Argentina li'l considera «Almirant», quan verdaderament va ser «Brigadier de Marina», com figurava en els documents oficials de l'época.

En la Força Aérea Argentina existixen els graus de Brigadier (OF-7), Brigadier Mayor (OF-8) i Brigadier General (OF-9).[2]


Colòmbia

En Colòmbia, el ranc de Brigadier es va estrenar en l'independència de 1810, per a designar a un General de l'Eixèrcit. Baixe la presidència de Simón Bolívar, es va establir el grau de General de Brigada, que va desaparéixer en la constitució de 1832, que li va deixar al generalato les denominacions de General graduat i General efectiu, que es diferenciaven per ser el segon otorgat a coronels que podien eixercir funcions de generals, fins a alcançar l'efectivitat del grau. En la professionalisació de l'Eixèrcit a càrrec de la Missió Chilena, va ser establit un únic grau de General que es va sostindre fins a 1945, quan es va crear el de Tinent General, que se li otorgaria al que ocupara el més alt grau de la milícia.

El govern del president Roberto Urdaneta va crear el grau de Brigadier General en giner de 1953, sent els generals Régulo Gaitán Patiño i Luis Alberto Garavito Acosta els primers oficials en l'història del país en rebre-ho. Per mig de decret del 27 de febrer de 1953, es va ascendir per primera volta a coronels al grau de Brigadier General, sent ells Luis J. Lombana Cuervo, Arturo Charry Borrero, Gustavo Berrío Muñoz, Mariano Ospina Rodríguez i Gabriel París.

Es tracta del ranc més baix dels oficials generals. Per a ascendir a Brigadier General, els Coronels deuen haver eixercit 5 anys el seu càrrec, i aprovar el Curs Nacional per a l'ascens. El grau és corresponent al comandant d'una brigada, siga ya de l'Eixèrcit, de la Força Aérea, de la Policia o de l'Infanteria de Marina. En l'Armada el ranc equivalent és el de contraalmirante.

El ranc de Brigadier General és superior al de Coronel i inferior al de Major General. Estatutariamente, el ranc té que ser ocupat durant 4 anys, ans que puga ser promogut a Major General.


Chile

Galó de la tinguda d'oficina de Brigadier de l'Eixèrcit de Chile.
Distintiu de la tinguda de combat de Brigadier de l'Eixèrcit de Chile, per al nort de Chile.
Distintiu de la tinguda de combat de Brigadier de l'Eixèrcit de Chile, per al centre i sur de Chile.

En l'Eixèrcit de Chile, Brigadier és una denominació jeràrquica, creada per la Llei 18.002 de 1981[3] i correspon a un Coronel en més de quatre anys efectius de servici en el grau. S'invist com Brigadier a un Coronel quan en el servici té una destinacó rellevant o un lloc que generalment és ocupat per un oficial general. Se li identifica per contar en quatre estreles plateadas en el muscle en la tinguda d'eixida.

El grau equivalent al de brigadier en l'Armada i la Força Aérea és Comodoro.

També es denomina brigadier en les Forces Armades als cadets (alumnes) de tercer i quart any de l'Escola Militar, Escola Naval i Escola d'Aviació que pels seus mèrits, capacitats i antiguetat, tenen responsabilitat com a comandants i instructors. De la mateixa manera, en les Forces d'Orde i Seguritat Pública existix la distinció de Brigadier per als oficial|aspirants a oficials de l'Escola de Carabineros i Escola de Gendarmería que conseguixen en el seu periodo altes calificacions, la qual cosa els permetrà tindre a atres aspirants baix la seua tutela i mando.

Ranc[4] <br/>Eixèrcit<br/>de Chile <br/>Armada<br/>de Chile <br/>Força Aérea<br/>de Chile <br/>Carabineros<br/> de Chile <br/>Gendarmería<br/> de Chile
Oficials Superiors <br/><br/>Brigadier <br/>Comodoro <br/><br/>Comodoro <br/> - <br/> -


Paraguay

Al moment de constituir-se en una entitat autònoma i virtualment independent (1811), l'antiga Governació Intendencia de Paraguay (depenent del Virregnat del Riu de l'Argent), de la mateixa manera que futurs països veïns, va conservar les jerarquia heretades de l'Eixèrcit de Terra espanyol. No obstant en eixe llavors en eixe territori no es trobava cap oficial general superior, abundant en canvi els oficials inferiors de companyia (ej. Capità, Tinent, etc.)

Durant la dictadura de Gaspar Rodríguez de França (1814-1840), estiga, celós del seu poder, va realisar una porga d'oficials superiors, en l'eixèrcit, el qual ho va convertir en un element adicte al seu règim. Ademés, va ordenar que el ranc més superior de l'escalafó seria el de Capità.

A la mort de França, la política paraguayana es va relaixar, i en açò es va traduir també en a l'àmbit castrense. En assumir com a primer president el doctor Carlos Antonio López (1843), va decretar la restauració dels rancs militars de Tinent coronel i de Coronel, sent este últim momentàneament el més alt de l'escalafó de l'eixèrcit paraguayà.

A fins de 1844, en motiu del conflicte contra la Confederació Argentina i la seua aliança en la província de Corrents, es va formar per a recolzar a està última, un cos d'eixèrcit expedicionario, al mando del jove fill del president paraguayà, Francisco Solano López, el qual va ser nomenat pel seu pare com Brigadier, a pesar de que en eixe llavors el jove no posseïa experiència militar. Ademés va ser l'únic que va posseir eixe ranc en Paraguay.

En 1865, durant el govern de Francisco Solano López, al començament de la guerra de la Triple Aliança, es varen crear els càrrecs d'oficials generals superiors de General de Brigada i de General de Divisió. Al propi, Brigadier Francisco Solano López, el Congrés ho va nomenar Mariscal President dels Eixèrcits, suprimiendose d'esta manera el ranc de Brigadier en dit país.


Uruguay

Independisat tant d'Argentina com de Brasil en 1828, Uruguay va conservar els rancs heretats de les forces armades argentines fins a fins del XIX, tant en l'Eixèrcit com en l'Armada, sent la jerarquia de Brigadier, el ranc més alt de dit país. Els caps militars que varen ostentar el càrrec de Brigadier varen ser José Gervasio Artigas (in absentia), Juan Antonio Lavalleja, Fructuoso Rivera, Manuel Oribe, Eugenio Garzón, Anacleto Medina, Venancio Flores, Lorenzo Batlle entre uns atres.


Veneçola

En Veneçola, el grau de brigadier és una jerarquia especial dels cadets de ORD any de l'Universitat Militar Bolivariana de Veneçola. Esta jerarquia és precedida per la de brigadier, segon brigadier, primer brigadier i brigadier major.

En els liceus militars (unitats educatives militars), els alumnes de 4.º i 5.º any poden ostentar les jerarquia especials de subrigadier, brigadier, primer brigadier i brigadier major, basat en els mèrits alcançats per dits alumnes.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Grados Militares» (ASPX). Estado Mayor Conjunto de las Fuerzas Armadas. Archivat des de l'original, el 3 de julio de 2019. Consultat el 30 de marzo de 2019.
  3. ↑ «Ley 18.002». Ley Chile. Consultat el 8 de enero de 2020.
  4. ↑ [https://web.archive.org/web/20120120051649/http://www.ejercito.cl/gra dos-i-distintius.php]

Enllaços externs