Barra (tipografia)

La barra (/) és un signe auxiliar que consistix en una llínea diagonal que es traça d'avall dalt i d'esquerra a dreta.

Junt en l'arrova (), la barra inversa o contrabarra () i atres signes, ha presenciat un gran creiximent d'us per la seua utilisació en Internet.

Existix una atra barra inclinada, la barra de fracció, o ∕, en la que es confon al no existir en la màquina d'escriure. Si be en l'escritura corrent eixa confusió és indiferent, en la preparació de texts per a imprenta i en tipografia és un error, particularment en llibres tècnics. En unicode nomenem al signe de puntuació com O+002F, mentres a la barra de fracció com O+2044 o O+2215 a la barra de divisió. Estes són en general més inclinades i més curtes. Ací podem vore abdós signes junts: / ∕ . La barra de fracció O+2044 pot modificar el resultat imprés si s'usen caràcters opentype, generant sifres en subíndex i superíndex, com veem ací: barra 2/3, barra de divisió 2∕3, i barra de fracció 2⁄3.

Atres noms

També és cridada per atres noms: slash, barra oblicua, barra inclinada, barra diagonal, diagonal o barrita (no confondre en la pleca "|").

Usos

• En certes abreviatures, substituïx al punt abreviativo.

Les abreviatures en les que el punt se substituïx per la barra: c/ (per carrer), c/c (per conte corrent), d/f (per días), d/v (per dies vista), no es deu deixar espai entre les lletres i la barra. Òbviament sí es deu deixar espai despuix de l'abreviatura. Per eixemple: C/ Sierpes.

• En algunes expressions en valor preposicional.

• En l'expressió numèrica de les dates, per a separar la menció de dia, més i any. En eixos casos també es poden amprar guions o punts.

• Per a oferir dos opcions, si es coloca entre dos paraules o entre una paraula i una morfema.

La barra relaciona dos conceptes diferents, que poden ser afins o excloents. En este cas pot substituir-se per paréntesis. No es posa espai abans ni despuix de la barra oblicua.

• En obres d'ortografia, per a marcar el final del rengló en indicar el passe d'un restant de paraula a una atra llínea en la divisió de paraules, o una paraula sancera en la separació de paraules.

• En obres llingüístiques, per a tancar la representació dels fonema i les transcripcions fonològiques. En estos casos, les lletres o paraules que van entre barres s'escriuen en redona (o siga, en lletra no cursiva).

Per a les transcripcions fonètiques (que utilisen l'AFI) s'ampren els corchetes ([]):

• Per a separar les alternances ortogràfiques, sense incloure espai abans ni despuix de la barra.

• Per a indicar la divisió silàbica, deixant un espai abans i despuix de la barra.

• En cites bibliogràfiques i bibliografia, per a separar el número de publicació i el de l'any, o be el de l'any i el de la pàgina.

• En lleis, decrets, documents, informes, séries, còdics, etc., en una funció similar. En eixos casos, el signe deu llegir-se com la paraula «agrane»:^{cita requerida}

• En poesia, per a senyalar el final d'un vers quan el següent es transcribe en la mateixa llínea. En estos casos es deu deixar un espai abans i despuix de la barra. La pleca també pot complir esta funció, encara que és menys freqüent.

Quan s'ometen versos, se substituïxen per punts encorchetados entre barres (o entre plecas).

• Es pot utilisar la barra també quan es transcribe un text no poètic, en les transcripcions de portades de texts antics o en les edicions crítiques per a indicar el canvi de llínea en l'original. En eixos casos se sol acompanyar de la seua numeració per a facilitar les consultes i remissió.

• En matemàtiques, en el significat de ‘dividit entre’, tant en les divisions (cas en el que equival als dos punts; el Diccionari panhispánico de dubtes admet també l'ocupació anglosaxona del signe de progressió aritmètica ÷ en el sentit de divisió), com en les fraccions (cas en el que equival a la ralla horisontal. La barra deu escriure's pegada als números. També s'utilisa en Teoria de Conjunts en el significat de "tal que".

• En informàtica, este caràcter s'utilisa en la majoria dels sistemes operatius —especialment en aquells basats en Unix— per a notar el directori raïl o separar els directoris (vore Filesystem Hierarchy Standard).

Com a extensió de lo anterior, s'utilisa per a separar les distintes pàgines jerarquisades d'una direcció web.

En sistemes operatius Windows s'utilisa per a afegir una opció en comandos del Símbol del sistema (cmd.exe) o Windows PowerShell.

Us incorrecte

Segons indica el ortógrafo, ortotipógrafo i tipógrafo José Martínez de Sousa, són incorrectes els següents usos de la barra:

• En expressions com 50 mg/kg/dia (cinquanta miligrams per quilogram per dia), es deu escriure: «50 (mg/kg)/d» o «50 mg/(kg/d)», segons es tracte. [És improvable que es vullga donar el segon sentit, pero en tal cas seria millor 50 mg d/kg]. La grafia en dos o més barres sense els paréntesis que donen l'orde de les operacions és incorrecta.
• En escriure dates del tipo octubre/1985. Es deu escriure octubre de 1985, ya que ací la barra no complix cap funció.
• També considera incorrectes expressions com 20/h, 30/s (lo correcte seria escriure 20 per hora o vint per hora i 30 per segon o trenta per segon), pero normes com el SI no solament no les consideren correctes, sino recomanables, com a expressions simbòliques d'eixos conceptes.
• La barra s'utilisa en ocasions, inclús en texts oficials i diccionaris enciclopèdics, en la combinació i/o. Este us està rebujat, ya que en eixos casos, bastaria en amprar únicament la conjunció o.

La pleca |, recuperada pels moderns sistemes informàtics, és preferible a la barra / en moltes de les seues funcions (vore l'artícul principal).

Bibliografia utilisada

• Real Acadèmia Espanyola: Ortografia de la llengua espanyola. Madrit: Espasa, 2010. ISBN 84-670-0076-7
• GÓMEZ TORREGO, Leonardo. Ortografia d'us de l'espanyol actual. Espanya: SM, 2000. ISBN 978-84-675-1568-8.
• MARTÍNEZ DE SOUSA, José. Ortografia i ortotipografía de l'espanyol actual. Gijón (Espanya): Trea, 2004. ISBN 978-84-9704-353-3.
• Ortografia de la llengua espanyola
• Archivat el 20 de maig de 2014 archivat en Wayback Machine.. Barcelona: Larousse, 2010. ISBN 84-8016-491-3.