Anar al contingut

Bandera de França

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Bandera de Francia»)


La bandera de França (en francés: drapeau tricolore, 'bandera tricolor'; drapeau bleu-blanc-rouge, 'bandera blava-blanca-roja'; drapeau français, 'bandera francesa'; i, en el llenguage militar, els couleurs, 'els colors') data de la Revolució francesa i consta de tres franges verticals d'igual tamany de color blau i roig en els extrems (els colors del escude i la bandera de París) i blanc en la franja central, el color de la monarquia francesa. El disseny s'atribuïx al marqués de la Fayette i inicialment els colors es trobaven en orde invers, fins que el 27 de pluvioso de l'any II (Plantilla:Fecha), ya durant la Primera República, l'orde es va alterar, quedant com figuren actualment.


Durant la restauració borbònica (1814-1830), la bandera tricolor va ser substituïda per un pabelló totalment blanc. Despuix de la Revolució de 1830 i l'ascens al tro de Luis Felipe I, la bandera tricolor va ser adoptada novament. Despuix de la caiguda de la monarquia de Luis Felipe, els colors de la bandera es varen alterar una volta més durant un breu periodo (febrer-març de 1848). Posteriorment, el decret de el Plantilla:Fecha va restablir l'orde blau-blanc-roig, quedant inalterado fins a l'actualitat.

Construcció de la bandera

L'artícul 2 de la Constitució francesa de 1958 establix que "l'emblema nacional és la bandera tricolor, blava, blanca i roja". Cap llei ha especificat les tonalitats d'estos colors oficials.[1] En heràldica, la bandera es descriu com "en grades en blava pàlit, argent i gules".La franja blava ha segut habitualment blava marí obscur; una versió blava més clara i una atra negre haitiano (i roja llaugerament més clara) va ser borrar tot introduïda en 1974 pel president Valéry Giscard d'Estaing. Abdós versions es varen utilisar des de llavors. Els ajuntaments, els edificis públics i els quarters solen arborar la versió més obscura de la bandera, pero la versió més clara es va utilisar a voltes inclús en els edificis oficials de l'Estat. El 13 de juliol de 2020, el president Emmanuel Macron va reprendre, sense cap declaració i sense órdens de que atres institucions utilisaren una versió específica, la tonalitat més obscura per al Palau de l'Elíseu presidencial com a símbol de la Revolució francesa. La mida va ser rebuda en comentaris tant a favor com en contra del canvi, pero es va senyalar que tant la bandera més obscura com la més clara s'han utilisat durant décades.[2]

Una comparación de las versiones más claras y más oscuras de la bandera
Autoritat Esquema Blau Blanco Roig
Ministeri de Defensa[3] AFNORNFX 08002 A 503 A 665 An 805
Embaixada en Alemània

(colors més clars)[4]

Pantone Reflex blue Safe Ret 032
CMYK 100.80.0.0 0.0.0.0 0.100.100.0
RGB (0,85,164) (255,255,255) (239,65,53)
HEX #0055A4 #FFFFFF #EF4135

Actualment, la bandera és una volta i mija més ampla que la seua altura (és dir, en la proporció 2:3) i, llevat en l'Armada francesa, té franges d'igual esgambi. Inicialment, les tres franges de la bandera no eren igual d'amples, sino que tenien les proporcions 33 (blanc) Baix Napoleón I, les proporcions es varen modificar per a igualar l'esgambi de les franges, pero per un reglament del 17 de maig de 1853, la marina va tornar a utilisar les proporcions 30:33:37, que seguix utilisant ara, ya que el aleteo de la bandera fa que les parts més alluntades de la driza semblen més menudes.


En les entrevistes de la televisió francesa se sol utilisar com a fondo una bandera en una franja blanca molt més estreta; una bandera estàndar es voria, de prop, només blanca.[5][6]

Història

La Fiesta de la Federación, el 14 de julio de 1790

El blanc va ser el color nacional de França des del advenimiento dels Borbones al tro d'aquell regne fins a la Revolució de 1789. El 12 de juliol de dit any, reunits els patriotes que combatien a l'Assamblea Nacional en el jardí del Palau Real, varen prendre fulls verts dels arbres i li les varen posar en els seus capells com escarapelas o distintius particulars; en recordar que el vert era el color de la librea del comte d'Artois, la persona més impopular de la família real, varen renunciar a dur aquell distintiu.


Al sendemà va aparéixer una orde del Comité del Comú que disponia que tots els ciutadans armats devien usar per distintiu, en lloc del blanc, els colors propis de la ciutat de París que eren el roig i el blau. Aixina es va fer fins que, despuix de la Pren de la Bastilla, es va acordar unir abdós colors, distintius dels patriotes, en el blanc que era el color de la dinastia encara reinante, en senyal d'unió entre el poble i el monarca. El 17 del mateix més, reunits estos tres colors, el roig, el blau i el blanc, varen ser adoptats pel mateix Luis XVI, qui formant en ells una cucarda tricolor, els va colocar per sí mateixa en el seu capell davant del poble convocat i reunit en la Plau de Grève.


Des de llavors la Cucarda tricolor va reemplaçar en tots els llocs la escarapela blanca, i els tres colors varen passar a ser els colors nacionals de França. No obstant, les banderes dels regiments i els estandarts dels esquadrons varen seguir com antigament i solament se'ls va adornar en una corbata tricolor fins a l'any 1792, que el pany de dites insígnies va passar a ser tricolor també o de tres tires de llenç roig, blau i blanc.


Quan es va portar a terme la Restauració en 1814, els Borbones varen tornar a la seua antiga bandera i librea blanca, pero despuix de la Revolució de 1830 es va adoptar definitivament l'emblema tricolor.

Banderes anteriors

Oriflama

L'insígnia més antiga del Regne dels francs era, segons la tradició, la capa del popular sant Martín, bisbe de Tours[7] L'historiador Du Cange, en el XVII, considerava que dit emblema era un menut pabelló portàtil, una espècie de caixa, en el qual es trobaven les relíquies d'este sant. Segons el mateix autor, per l'incomoditat que la conducció d'este aparat ocasionava i per temor de que les relíquies caigueren en poder de l'enemic, va ser substituït per un pany en l'efigie del sant, brodada en ell; a esta bandera, li la va cridar La capa de Sant Martín, en alusió a la difosa llegenda en la qual est compartix la seua capa en un menic que era el propi Crist. Du Cange afig que la bandera referida era de color blau, per lo que este seria el color nacional de França.cita requerida


Entre els sigles IX i X, durant el regnat de Felipe I o del seu fill Luis, el gros, els monarques francesos varen adoptar com a emblema l'insígnia dels comtes de Vexin, coneguda com Oriflama. Esta era un estandart de seda roja en flames d'or, emblema de l'Abadia de Sant Denis, usat per dits comtes com a defensors de la mateixa; en anexar estes terres als dominis reals, l'ensenya va passar a ser portada pel sobirà en la guerra; sent el seu us atestat per primera volta quan en juliol de 1124, l'emperador Enrique V va amenaçar en invadir el regne; en resposta, el rei Luis VI va convocar una leva en Reims. Esta reunió de tropes va ser tan impressionant, que les huestes de l'Imperi es varen retirar de la frontera. En eixe moment, l'abad Suger, de Sant Denis, va senyalar que este sant era, despuix de Deu, el protector del regne. En agraïment, el rei va prendre l'emblema (vexillium) de l'altar i va jurar fidelitat al sant protector de França.[8]


Despuix de les Creuades fins al regnat de Carlos VI, les insígnies militars de França varen ser decorades en una creu roja que Carlos VII va canviar per una atra blanca quan Enrique V, rei d'Anglaterra que es titulava rei de França, va haver adoptat les insígnies del seu antecessor Carlos VI.


Encara que els Borbones hagen dut a França el color blanc (generalment acompanyat de flors de lis), no per açò totes les insígnies militars varen ser des de llavors blanques en els diversos cossos de tropes, puix entre ells hi havia molta varietat, si ben tots els militars usaven la cucarda o escarapela d'este color.[9]

Banderes històriques

Banderes colonials

La majoria de les colónies franceses utilisen el tricolor regular o una bandera regional sense la bandera francesa. Va haver algunes excepcions:


Galeria

Referències

  1. ↑ «Discrètement, Emmanuel Macron a changé la tonalité du drapeau bleu-blanc-rouge». «La Constitution ne précise pa»
  2. ↑ Macron switches to using navy blue on France's flag - reports.
  3. ↑ «France». Flags of the World.
  4. ↑ «Die Symbole der französischen Republik».
  5. ↑ «Drapeau français à bande blanche étroite». Drapeaux-SFV (former information blog of the French Society of Vexillology).
  6. ↑ de Boutiny, Arthur. «Dix choses que vous ignoriez sûrement sur les drapeaux». L'Obs.
  7. ↑ Según las Crónicas de San Galo (Chroniques de Saint-Gall ): « les rois de France avaient coutume d'appeler du nom de chapelle (sancta sua) à cause de la chape de Saint Martin, qu'il portaient ordinairement à la guerre pour leur défense et ruine de leurs ennemis » (Chron. Lib. II, de rebus Caroli Magni) ; Walafrid Strabon : « Anciennement, les chapelains ont été ainsi appelés à cause de la chape de Saint Martin, laquelle les rois de France portaient pour secours et pour la victoire aux guerres ; et ceux qui la portaient et gardaient avec les autres reliques des saints ont été appelés chapelains. » (capit. ultimo de exordiis et incrementis rerum ecclesiasticarum) ; Honoré d'Autun : « La chape de Saint Martin, était portée devant les rois de France allant à la guerre pour étendard, et par le moyen d'icelle remportaient la victoire, et surmontaient leurs ennemis ». (In speculo ecclesiæ; sermone de Marino episcopo). Ces trois citations sont tirées de Constant Leber, , Paris, Baudoin Fr., 1825, p. 145.
  8. ↑ P.S.R. éditions. (ed.). La symbolique royale française, Ve-XVIIIe siècles..
  9. ↑ El Trivio y el Cuadrivio, Joaquín Bastús, 1868
  10. ↑ [1] (en francés), Peter Lang. ISBN 9789052013398.
  11. ↑ Whitney Smith. Flags through the ages and cross the world. McGraw-Hill Book Company. 1975. p. 75.

Bibliografia

Monografies

  • Raphaël Delpard. La Fabuleuse histoire du drapeau français, éd. L. Souny, Saint-Paul, 2008, 192 p. #nose

Artículs

  • Bernadette Simon, « Bleu - Blanc - Rouge et pourquoi ? », Sélection du Reader's Digest, juillet 1980.



Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bandera_de_França&oldid=1603668»