Anar al contingut

Kodachrome

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kodachrome
L'actriu nortamericana Olivia de Havilland en una fotografia Kodachrome presa en 1939.
Foto de Kodachrome que mostra l'embaixada d'Estats Units en Varsòvia durant l'Invasió alemana de Polònia de 1939.
Erro al crear miniatura:
Lliberació de París, fotografia Kodachrome presa el 26 d'agost de 1944.
Conferència de Yalta, fotografia Kodachrome presa en 1945.
Fotografia de l'Avinguda Shaftesbury i Piccadilly Circus en Londres, presa usant Kodachrome. (c. 1949)

Kodachrome és el nom comercial d'un tipo de película per a diapositivas en color fabricades per Eastman Kodak entre els anys 1935 i 2009.[1] Kodachrome va ser el primer tipo de película comercialisada a gran escala de renom que usava un método de revelat sustractivo, a diferència dels més antics "screenplate" com Autochrome i Dufaycolor, aplegant a ser el més antic de la seua classe. Este procediment de color ha servit per a immortalisar moments històrics com la filmació de l'assessinat del president John F. Kennedy.[2]

Història

[editar | editar còdic]

El procediment va ser desenrollat per dos músics professionals, Leopold Godowsky (fill del també músic, i compositor, Leopold Godowsky) i Leopold Mannes, en el seu temps lliure. Ells li'l vendrien a l'empresa fundada per George Eastman i, finalment, s'incorporarien al seu laboratori científic.[2] El procés de creació no haguera segut possible sense diverses ajudes, com un préstam de 20.000$ concedit per Kuhn, Loeb & Co, i la disponibilitat de les instalacions de Kodak per a realisar proves sobre el nou producte.[3]

En l'any 1935, la companyia Kodak va començar a comercialisar la película Kodachrome en format 16mm, un any despuix, 8mm, i posteriorment per a 35mm i tots els formats de diapositives, ya que la seua fidel reproducció del color va convertir al Kodachrome en l'estàndart exigit en el món editorial i acadèmic.[2]

La película Kodachrome és molt apreciada en el món professional per la seua precisió en els colors reals i la capacitat de ser almagasenat sense deterioració per molt temps. Per estes qualitats, esta marca de película ha segut utilisada per molts fotógrafs de renom com Steve McCurry i Alex Webb. McCurry va usar Kodachrome per al seu mundialment conegut retrat de Sharbat Gula, "la chiqueta afgana", en 1984 i publicada en la revista National Geographic.[4] L'empresa Walton Sound and Film Services Ltd del Regne Unit també va utilisar Kodachrome en 1953 per a la filmació oficial en 16mm de la Coronació de la Reina Isabel II. També es va usar en les posteriors còpies d'este acontenyiment venudes al públic.[5]


Va ser utilisat durant molts anys per a fotografia professional en color, especialment la destinada a les publicacions impreses. Requerix un procés de revelat molt complex que no està a l'alcanç de fotógrafs aficionats, sent necessari dur-la a un laboratori especialisat. La película era venuda en el preu de revelat inclós, llevat en Estats Units a partir de 1954, quan una sentència judicial ho va prohibir.

El procés de revelat i de fabricació de Kodachrome va sofrir, a lo llarc de la seua història, quatre alteracions. El sistema original de 1935 va ser substituït pel cridat K-11 en 1955, el K12 en 1961 i, finalment, el K-14 en 1964.[2]

Les vendes de les diapositives Kodachrome varen disminuir considerablement en 1990 quan Fujifilm va traure la nova película Velvia, el procés de la qual de revelat era molt més senzill i podia ser portat a terme per chicotets laboratoris o inclús per particulars.[2]

L'arribada de la fotografia digital va reduir progressivament la demanda de película a lo llarc primera década de el XXI, disminuint també el volum de vendes de Kodachrome. En 2005, Kodak va interrompre la fabricació de la película Kodachrome en format Super-8 i, en 2006, la de 16mm. El 22 de juny de 2009, l'empresa Eastman Kodak va anunciar el fi de la producció de película Kodachrome, fent referència a la reducció de la demanda.[6] Encara que existien varis laboratoris independents que encara revelaven esta película, només permaneixia obert un certificat oficialment per a tot lo món, el Dwayne's Photo en Parsons, Kansas,[1] que va deixar d'acceptar rolls de Kodachrome el 30 de decembre de 2010, ya que Kodak va deixar de fabricar els químics necessaris per al revelat.[7]

Procediment

[editar | editar còdic]

El complex procés del Kodachrome escomença en un revelat en blanc i negre, que produïx imàgens negatives d'argent en cada una de les tres capes dels colors primaris. Despuix, la película es llava i s'expon a una llum roja pel costat de la base, que afecta solament a eixa capa, ya que és l'única sensible a este color. Llavors, la película se somet a un revelat en radical cromogénico que forma una tenyida verda-blava. L'image positiva de tenyida es forma junt en l'image d'argent. La película es torna a llavar i despuix s'expon a llum blava per la seua cara exterior. La capa intermija, protegida pel filtre groc que hi ha entre les capes mija i exterior, queda a resguart de l'exposició a la llum blava a pesar de ser sensible a la mateixa. El següent pas és el revelat en radical cromàtic groc, lo que forma imàgens positives de tenyida groga i d'argent en la capa exterior. Després es revela la capa mija, que conté l'image verda. Finalment, s'elimina l'argent tant de les imàgens positives com de les negatives i es neteja en un bany final la película de restants químics que puguen deteriorar els colorants o inclús el propi soport, ya que el Kodachrome es va fabricar sempre en un material susceptible com és el triacetato.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Peio H. Riaño. «El final del món allumenat». Públic. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2009. Consultat el 5 de juliol de 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Adeu para sempre Kodakchrome (1935-2010)».Flicker.Consultat el 30 de novembre de 2020.
  3. «80 anys de Kodachrome». hipertextual.com. Consultat el 2020-11-30.
  4. Ben Dobbin. «The digital age takes Kodachrome away» (en anglés). USA Today. Consultat el 5 de juliol de 2009.
  5. Coronation Regina [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
  6. «A Tribute to KODACHROME: A Photography Icon» (en anglés). Kodak. Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2012. Consultat el 5 de juliol de 2009.
  7. «Dwayne's Photo - A Documentary about the last lab to process Kodachrome» (en en-us). filmsnotdead. Consultat el 2020-11-30.