Anar al contingut

Bandera de China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La bandera de la República Popular China és un pany de color roig que simbolisa la revolució, en cinc estreles grogues de cinc puntes que simbolisen a la seua volta l'unitat del poble revolucionari baix la direcció del Partit Comuniste de China.[1] Com es pot apreciar, les estreles chicotetes apareixen orientades cap a l'estrela de major tamany.[2]


La bandera va ser dissenyada per Zeng Liansong, un ciutadà de Zhejiang i en China és coneguda com 五星红旗 (en pinyin Wǔ Xīng Hóng Qí) que significa 'la bandera roja de les cinc estreles'. És issada tots els dies en la Plaça de Tiananmén[3] pel Eixèrcit Popular de Lliberació, al sò de l'himne nacional chinenc, la els Voluntaris|Marcha dels voluntaris, encara que quan la data és 1 d'octubre, festa nacional, la bandera s'issa en una cerimònia especial prèvia a la desfilada militar.[4] Històricament el roig també va ser per als chinencs representant de bona fortuna, l'abundància o algunes antigues dinasties imperials.

Reglaments

La llei actual sobre la bandera nacional va ser aprovada per la XIV Reunió del Comité Permanent en el VII Congrés de l'Assamblea Popular Nacional de China, el 28 de juny de 1990, i es va aplicar a partir de l'1 d'octubre de 1990. El punt principal de la llei era no solament establir normes sobre cóm fabricar correctament la bandera chinenca, també sobre cóm es deu fer-la onejar. La llei fa recalcament a la seua volta en que la bandera nacional és «el símbol i sagell de la República Popular China [i que tot lo món] deu mostrar respecte i conte a la Bandera Nacional sense la discriminació ya que d'un atre modo podrien anar a la presó.

Significat

Interpretació

Segons l'interpretació actual del govern chinenc referent a la bandera nacional, el fondo de color roig lluent simbolisa la revolució del poble, i el color dorat va ser utilisat per a «destacar» sobre el color roig. La relació entre les cinc estreles representa l'unitat del poble chinenc baix la direcció del Partit Comuniste de China. L'orientació mostra que dita unitat deu girar sempre entorn a un centre (en este cas, el partit, puix és qui guia al poble). En la descripció original de la bandera que va realisar Zeng, l'estrela més gran simbolisa el Partit Comuniste de China, i les quatre estreles de menor tamany que la rodegen i estan orientades cap a ella simbolisen les quatre classes socials, mencionades per Mao Zedong en el seu llibre Sobre la dictadura democràtica del poble (fent referència al concepte comuniste de la Dictadura del proletariat) [4]


  1. Treballadors (工, gōng);
  2. Llauradors (农, nóng);
  3. La "menuda burguesia" (城市 小 资产, chéngshì xiǎozīchǎn, o més generalment 商, shāng: comerciant)
  4. La "burguesia nacional" (民族 资产, mínzú zīchǎn. Més convencionalment: 学, xué)


Les cinc estreles que formen el elipse representen el territori chinenc (incloent Mongòlia Exterior), en la forma d'un full de begonia.


A voltes s'afirma que les cinc estreles de la bandera representen els cinc majors grups ètnics. Açò es considera generalment com una errata provinent de la bandera de les Cinc races baix una unió (五族共和, pinyin: wǔzú gōnghé) utilisada pel Govern de Beiyang (1912-1928) i la República de China del Kuomintang, les franges de la qual en diferents colors representaven els Han, manchúes, mongols, els hui (a voltes se'ls nomena com a musulmans per ser de majoria musulmana) i els tibetano.


A banda, el número cinc (hi ha cinc estreles representades en la bandera) és tradicionalment una figura «auspiciosa» en la cultura chinenca de la mateixa manera que el color roig, que per una coincidència és també el símbol de la revolució socialiste i del moviment comuniste en general.

La bandera chinenca és un emblema de forta identitat per a la població chinenca, sobretot tenint en conte que els seus colors provenen de la China tradicional. El groc era el color imperial, relacionat en l'emperador i la seua família, encara que el govern de la República Popular China critica en freqüència les dinasties imperials chinenques. El color roig, pel contrari, goja de major popularitat, ya que s'associa en la felicitat, la sòrt o el matrimoni. El roig, pese a tot, va anar també utilisat per distintes dinasties a lo llarc de l'Història, especialment en l'ornamentació de palaus.


L'estrela gran simbolisa al PCCh que és seguit, mirat per tots. Les estreles chicotetes simbolisen al proletariat i a l'campesinado chinenc, a la chicoteta burguesia i a la gran burguesia patriòtica. Evidentment les quatre classes socials mirant a l'estrela gran , el Partit Comuniste que els guia i conduïx.


La bandera, pel contrari, s'associa a voltes en manifestacions de nacionalisme chinenc. Aixina, durant la primera commemoració del Dia de l'Emancipació portada a terme en el Tibet el 28 de març de 2009, Zhang Qinghe, secretari del Partit Comuniste de China per a la Regió Autònoma del Tibet, va anunciar: "La bandera en cinc estreles sempre volarà sobre el Tibet". cal destacar el conflicte actual en el país asiàtic per la qüestió d'identitat del poble tibetà, que exigix el dret a l'autodeterminació, i les tenses relacions frut de varis desacorts entre el govern chinenc i el dalai-lama.

El full de disseny de la bandera nacional es va publicar el 28 de setembre de 1949 per mig d'una orde del Presídium de la Primera Sessió Plenària de la CCPPCh.[5] L'informació també es pot trobar en el document "GB 12982-2004: Bandera nacional", publicat per l'Administració de Normalisació de China.[6]

Full de construcció Estàndart
  1. La bandera està dividida en 4 seccions, sent la part superior de l'issat una quadrícula de 15 per 10 unitats.
  2. El centre de l'estrela major se situa a 5 unitats de l'issat i a 5 unitats de la part superior de la bandera; el diàmetro del círcul circumscrit de l'estrela major és de 6 unitats.
  3. De les 4 estreles menors, la primera està centrada a 2 unitats de la part superior de la bandera i a 10 unitats de l'issat; la segona està centrada a 4 unitats de la part superior de la bandera i a 12 unitats de l'issat; la tercera està centrada a 7 unitats de la part superior de la bandera i a 12 unitats de l'issat; la quarta està centrada a 9 unitats de la part superior de la bandera i a 10 unitats de l'issat.
  4. El diàmetro del círcul circumscrit de cada estrela chicoteta és de 2 unitats. Cada una de les puntes superiors de les 4 estreles chicotetes està girada de manera que apunte cap al centre de l'estrela major.[7]

Colors

Els colors de la bandera nacional estan estipulats en el document "GB 12983-2004: Mostra de color estàndar de la bandera nacional", promulgat per l'Administració de Normalisació de China. Els colors s'especifiquen en l'espai cromàtic CIE 1964 xyY10 baix el iluminante estàndart D65.[8]

Mostra de color estàndar de la bandera nacional[9]
Fabricació Luminancia I10 Coordenades de color Marge d'error permés
x10 i10
Fibra sintètica Rojo 9.4 0.555 0.328 Tots són <math>Delta I_{ab}^{,bullet}li 2.0</math>
Dorat 41.2 0.449 0.489
Seda Rojo 12.3 0.565 0.325
Dorat 32.4 0.450 0.463
Tela de cotó Rojo 9.2 0.595 0.328
Dorat 33.0 0.467 0.463
Mànega Blanco 78.0 – – La luminancia I10 no deu ser inferior a 78

Per a la visualisació per ordenador, la Llei de la Bandera Nacional es remet a les images PNG "estàndart" publicades en el lloc web del Chinenca|Congrés Nacional del Poble. Els colors específics utilisats en els archius PNG, són:[10]

Color (Denominació) CIELAB RGB Colores web Cuatricromía (CMYK)
To H* Croma C* Claritat L* R G B Còdic HTML Cian Magenta Groc Negre
Rojo (Rojo chinenc) 0,62º 51 90 238 29 36 <code>#EE1D24</code> 0% 88% 85% 7%
Groc (Dorat) 1,8º 97 97 255 255 0 <code>#FFFF00</code> 0% 0% 100% 0%

L'història del disseny

El 4 de juliol de 1949, el sext grup de treball del Comité Preparatori de la Nova Conferència Consultiva Política va colocar un anunci en el que se solicitaven dissenys per a la nova bandera nacional del poble chinenc. L'anunci es va publicar en varis diaris durant un periodo comprés entre el quinze i el vintissís de juliol. La llista de requisits per al disseny de la bandera nacional també es varen publicar en l'anunci: Característiques pròpies de China (Geografia, nació, Chinenca|història, cultura, etc), característiques relacionades en política (comunisme) i la forma devia ser rectangular, en una relació entre llongitut i esgambi del 3:2. El color principal devia ser el roig lluent (idea de Zhou Enlai), sent similar a la bandera de l'URSS.[11]


Bandera propuesta por Guo Moruo

Zeng estava treballant en Xangai en el moment en el que es va publicar l'anunci, volia crear un disseny per a expressar el seu entusiasme patriòtic pel nou país. L'inspiració per al disseny prové de les estreles lluint en el cel nocturn. Va pensar llavors en un proverbi chinenc "Anhel de les estreles, anhel de la lluna" (盼星星盼月亮). Més tart, es va donar conte de que el Partit Comuniste de China era el salvador del poble chinenc, des del seu punt de vista, i devia estar representat per l'estrela més gran. L'introducció de les atres quatre més chicotetes va vindre d'un artícul "Sobre la dictadura democràtica del poble", escrit per Mao Zedong en el que va situar al poble chinenc com un format per quatre classes socials. Despuix de treballar en els detalls de la colocació de les estreles i el seu tamany, va enviar el seu "Cinc estreles en un camp roig "(紅地五星旗).[12]


A partir del 20 d'agost, un total de 1992 dissenys varen ser enviats a la comissió del pabelló, que incloïen també les aportacions dels membres del propi comité, com és el cas de Guo Moruo i Tan Kah Kee. Del 16 al 20 d'agost es varen ser elegint els dissenys en un hotel de Pequín, dels quals varen quedar solament 38.


Bandera preferida inicialmente por Mao


En el matí del 23 de setembre, els representants varen discutir sobre les banderes nacionals, pero no es va aplegar a cap conclusió. A alguns no els agradava el simbolisme que Zeng adjuntava a les quatre estreles més menudes, i es va dir que no es deuria incloure a la burguesia. El disseny preferit per molts, entre ells Mao Zedong, consistia en una bandera roja en una estrela groga en el cantó superior esquerre i una franja horisontal del mateix color que representava al riu Groc, entorn al com diu la llegenda que va sorgir la civilisació chinenca. No obstant, Zhang Zhizhong la criticava perque, a el seu semblar, la franja dorada representava el desgarrament del país, que es trobava en la guerra civil chinenca.[13]


En la nit, Peng Guanghan va recomanar el disseny de Zeng a Zhou Enlai, i este es va mostrar satisfet en ell i va demanar una còpia més gran. Tan Kah Kee i Zhou varen aconsellar a Mao que ho elegira ya que, a el seu semblar, les característiques polítiques són més importants que les característiques geogràfiques de China, per lo que no hi havia necessitat d'incloure la franja horisontal que representava el riu Groc. Dos dies més tart, Mao va tindre una reunió en la seua oficina sobre la bandera. Va convéncer a tots a adoptar el disseny de Zeng en algunes llaugeres modificacions. D'acort en els debats en l'Hotel Beijing, l'hoz i el martell del disseny original de Zeng varen ser retirats ya que era prou similar a la Bandera de l'Unió Soviètica.[14] El 27 de setembre de 1949, el disseny de Zeng modificat va ser elegit per unanimitat en la Primera Sessió Plenària.[15]


Diseño original propuesto por Zeng


El 29 de setembre, la nova bandera va ser publicada en el Diari del Poble per a que el disseny poguera ser copiat per atres autoritats locals.[16] La bandera va ser presentada oficialment en la Plaça de Tiananmén de Pequín l'1 d'octubre de 1949, el mateix dia que es va proclamar la fundació de la República Popular China. La primera bandera en la plaça de Tiananmén va ser coser per Zhao Wenrei, una costurera, qui va terminar la tasca entorn a l'una de la vesprada el 30 de setembre.[17] A Zeng li va anar difícil creure que el seu disseny anara finalment el triat, per la falta del martell i la hoz en l'estrela gran. No obstant, va ser felicitat oficialment per l'Oficina General del Govern Popular Central com a dissenyador de la bandera i va rebre 5 millons de yuanes pel seu treball.[18][19]

Atres banderes vigents

Hong Kong i Macau

Banderas d'Hong Kong i China onejant


Aparte de la nacional, atres banderes són vigents en la República Popular China. És el cas de les bandera de les regions administratives especials d'Hong Kong i Macau, adoptades en febrer de 1990[20] i decembre de 1999 respectivament. No obstant, per una orde aprovada pel Comité Central del Partit Comuniste de China i l'Oficina General del Consell d'Estat, les ciutats i les províncies ya no estan autorisades a adoptar els seus propis símbols,[21] per lo que Hong Kong i Macau són les úniques excepcions. L'utilisació precisa de les banderes es rig per les lleis aprovades pel Congrés Nacional del Poble.

Quatre banderes són usades per les forces armades chinenques. El seu disseny és prou semblat a la bandera nacional, pero les quatre estreles chicotetes no estan i en el seu lloc apareixen els caràcters chinencs "八一", que signifiquen lliteralment 'huit u', pero fan referència a la data en la que va ser fundat l'eixèrcit pel Partit Comuniste de China: 1 d'agost de 1927. La bandera va ser creada, no obstant, en juny de 1949.[22] És usada en les cerimònies i desfilades oficials en un asta decorada en una espiral roja i groga acompanyada de les banderes de les Forces Terrestres, Marines i Aérees.

Banderes relacionades en el PCCh

La bandera del Partit Comuniste de China és prou similar a la bandera de l'Unió Soviètica i l'usada antigament pels bolcheviques. El seu disseny és simple: és totalment roja i en el cantó superior esquerra apareix el símbol del partit, una versió alternativa a la comuna de l'hoz i martell. El disseny va ser adoptat en 1996.[23]


La bandera de la Lliga de la Joventut Comunista de China va ser adoptada el 4 de maig de 1950 pel Comité Central de la LJC, despuix de ser aprovada pel Comité Central del Partit Comuniste de China. El disseny va ser supervisat per líders del Partit, com Zhou Enlai o el propi Mao. El fondo de la bandera és de color roig i el cantó esquerre està ocupat per una estrela groga de cinc puntes inscrita en un círcul també groc. Este motiu representa als jóvens de China units entorn al Partit Comuniste.[24]


La bandera del Cos de Jóvens Pioners de China mostra una estrela groga de cinc puntes junt a una antorcha sobre fondo roig. L'estrela representa el liderage del Partit Comuniste de China, l'antorcha representa l'esplendor del comunisme i el fondo roig representa el triumfo de la revolució.[25]


Referències

  1. ↑ [1]
  2. ↑ [2]
  3. ↑ «Bandera de China - ¿porqué tiene cinco estrellas?». www.viaje-a-china.com. Consultat el 2021-07-24.
  4. ↑ [3]
  5. ↑ «Law About The National Flag of the People's Republic of China». Zhejiang Provincial Foreign Affairs Office (1990-10-01). Archivat des de l'original, el 2011-07-07. Consultat el 2009-11-07. in Chinese
  6. ↑ «zh:国家标准委标准制修订管理系统». www.sac.gov.cn. Archivat des de l'original, el 21 de septiembre de 2020. Consultat el 24 de maig de 2022.
  7. ↑ «Specifications for the National Flag». Protocol Division, the Hong Kong Special Administrative Region Government of the People's Republic of China (2005-11-06). Archivat des de l'original, el 2018-12-01. Consultat el 2009-11-07.
  8. ↑ «zh:GB 12983-2004 国旗颜色标准样品» (PDF). Standardization Administration of China (2004). Archivat des de l'original, el 2011-08-13. Consultat el 2009-11-02.
  9. ↑ «zh:GB 12983-2004 国旗颜色标准样品» (PDF). Standardization Administration of China (2004). Archivat des de l'original, el 2011-08-13. Consultat el 2009-11-02.
  10. ↑ National Flag Image for Online Usage, National People's Congress of PRC
  11. ↑ «Creation of the Flag, Emblem and Anthem of the People's Republic of China». Chinese Government News (2006-10-08). Archivat des de l'original, el 2008-10-13. Consultat el 2009-11-05.
  12. ↑ Kong, Mark (1999-10-01). «The Worker Who Forged the Red Flag». Beijing This Month. Chinese Business World. Archivat des de l'original, el 2009-02-11. Consultat el 2009-11-03.
  13. ↑ Tian, Shuhe. «Zhang Zhizhong and the Birth of the 5 Star Red Flag», CPC News, 2009-02-13. Consultat el 2009-11-05.
  14. ↑ Bai, Zhi. «How Was The National Flag Created?», Digest News, 1999-07-22. Consultat el 2009-11-06.
  15. ↑ Wang Jianzhu. «Peng Han: the tortuous process of the flag's birth», CPC News, 2009-10-09. Consultat el 2009-11-05.
  16. ↑ (1949-09-29).«People's Daily».466: 1.Consultat el 2009-11-06.(en zh)
  17. ↑ «The first one who stitched the flag of The People's Republic of China – Zhao Wenrui», QQ.com, 2008-08-07. Consultat el 2009-11-06.
  18. ↑ Kong, Mark (1999-10-01). «The Worker Who Forged the Red Flag». Beijing This Month. Chinese Business World. Archivat des de l'original, el 2009-02-11. Consultat el 2009-11-03.
  19. ↑ Han Tailun (2000). Witnessed the Tiananmen Square (vol. 3), Xi'an: Shaanxi People's Publishing House, p. 2066. ISBN 978-7-224-05364-7.
  20. ↑ 陶存 (2007). «Deciding the flag and emblem of Hong Kong», Decade After The Return of Hong Kong (vol. 1), Jinan: Shandong People's Publishing House, p. 36. ISBN 978-7-209-04247-5. Consultat el 2009-11-22.
  21. ↑ «CPC Central Committee and State Council Notice On the Prohibition of the Creation and Use of Civic Flags». Wikisource (1997-11-18). Consultat el 2009-11-08.
  22. ↑ «Flag of the People's Liberation Army». Yibin Shuangyong Information Network (2009-01-11). Archivat des de l'original, el 2011-07-07. Consultat el 2009-11-04.
  23. ↑ «History – Flag of the Communist Party of China». Henan Party Network Division (2009-09-14). Consultat el 2009-11-04.
  24. ↑ «Organization Song, Flag, Emblem and Card». CN: Communist Youth League of China (2007-01-06). Consultat el 2009-11-05.
  25. ↑ «Young Pioneers of China Unit Flag». Communist Youth League in Sichuan Province (2007-09-27). Consultat el 2009-11-20.