Anar al contingut

Azaleh

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Azaleh A/B
Constelació Auriga
Ascensió recta α 05h 02min 28,7s
Declinació δ +41° 04’ 33’’
Distància 790 ± 150 anys llum
Magnitut visual +3,70
Magnitut absoluta -3,22
Lluminositat 4800 / 1000 sols (bolométrica)
Temperatura 3950 / 15.300 K
Massa 5,8 / 4,8 sols
Ràdio 148 / 4,5 sols
Tipo espectral K4II / B8V
Velocitat radial +12,8 km/s

Azaleh (ζ Aurigae / ζ Aur / 8 Aurigae)[1] és una estrela en la constelació d'Auriga situada a uns 790 anys llum del sistema solar. També li la coneix pels noms de Haedus, Saclateri i Sadatoni. És una binaria eclipsante la lluentor de la qual varia entre magnitut aparent +3,70 i +3,99 en un periodo de 972,16 dies —2,66 anys—.[2]

L'estrela principal, Azaleh A, és una jaganta lluminosa de color anaranjado i tipo espectral K4II. En una temperatura de 3950 K, lluïx en una lluminositat —considerada la radiació emesa en l'infrarroig— equivalent a 4800 sols. De considerable tamany, la seua ràdio és 148 voltes més gran que el ràdio solar i té una massa casi 6 voltes major que la del Sol.[3]

A una distància mija de 4,2 UA de la component As troba Azaleh B, estrela blanc-azulada de la seqüència principal de tipo espectral B8V i 15.300 K de temperatura. És 1000 voltes més lluminosa que el Sol, considerant en este cas una fracció important d'energia emesa en el ranc del ultravioleta. La seua massa és alguna cosa menor que la component principal, 4,8 masses solars, pero el seu tamany sí és significativament menor —4,5 radis solars—. El sistema té una edat aproximada de 80 millons d'anys.[3]

L'orientació del pla orbital, inclinat 3º respecte a la llínea de visió, propicia que es produïxca un eclipse quan l'estrela blava queda amagada darrere de la jaganta taronja. La variació de lluentor, encara que chicoteta, és observable a simple vista.[3]

La seua condició d'estrela binaria va ser establida en 1931-32 pels astrònoms Josef Hopmann i Heribert Schneller.

Vore també

Referències