Autonomia de Lokot
L'autonomia de Lókot o República de Lókot va ser una república autònoma en els territoris ocupats dels óblasts de Briansk, Oriol i Kursk de l'Unió Soviètica, formada per tropes nazis alemanes, i més específicament pel 2.º Eixèrcit Panzer de Guderian durant la Segona Guerra Mundial.[1]
La Wehrmacht va entrar en la zona en octubre de 1941 i va ser expulsada en agost de 1943.[1] Les autoritats d'ocupació alemanes varen designar una administració local i una policia en novembre de 1941.[2] La república autònoma es va establir en juliol de 1942, quan es varen afegir sis districtes al districte de Lókot.[1] El nom de l'entitat autònoma es deriva del centre administratiu de la regió, l'assentament de tipo urbà de Lókot en l'óblast d'Oriol (ara situat en l'óblast de Briansk). L'autonomia cobria l'àrea d'huit raiones (els actuals districtes de Brósovski, Dmítriyevski, Dmítrovski, Komárichski, Navlinski, Sevski, Suzemski i Zheleznogorski) ara dividits entre els óblasts de Briansk, Oriol i Kursk.[3]
L'Autonomia de Lókot estava governada per una administració civil russa dirigida per Bronislav Kaminski i Konstantín Voskobóinik.[1] Les autoritats alemanes varen establir l'Autonomia per a que servira com a cas de prova per a un govern colaborador rus baix les SS en el propost Reichskommissariat Moskowien.[4]
Història
Fundació
En octubre de 1941, l'eixèrcit nazi alemà va alvançar cap a l'Unió Soviètica durant l'Operació Barbarroja. Varen aplegar a la zona de Lókot, prop de la ciutat de Briansk, i la varen capturar el 6 d'octubre de 1941.[5] En novembre de 1941, l'administració militar alemana va contactar a Bronislav Kaminski (ingenier d'una destilería local) i Konstantín Voskobóinik (professor d'una escola tècnica local) per a que els ajudaren a establir una administració civil i una policia local. Voskobóinik va ser designat pels alemans com starosta del volost de Lókot. Kaminski es va convertir en el seu lloctinent. Atres lloctinents nomenats varen ser Stepán Mosin i Román Ivanin (cap de la milícia local), abdós ex presoners.[6]
Milícia
Inicialment, la milícia liderada per Voskobóinik no contava en més de 200 hòmens. Ajudava als alemans a vigilar la zona i cometia numeroses atrocitats contra la població civil lleal a les autoritats soviètiques, partisanos soviètics, presoners de guerra soviètics, judeus i civils comuns.[6][7] Per a giner de 1942, el personal de la milícia s'havia incrementat a 400-500.
Durant un atac partisano encapçalat per Aleksandr Sabúrov el 8 de giner de 1942, Voskobóinik va resultar ferit de mort. Kaminski va assumir el mando i va ampliar la milícia.[8]}}[7]
En cooperació en les forces alemanes, la milícia va iniciar operacions de seguritat i, per a la primavera de 1942, contava en 1400 efectius armats. S'estimava que el número de partisanos soviètics en esta zona era de 20 000 hòmens; controlaven casi tota la retaguàrdia de l'àrea d'operacions del Grup d'Eixèrcits Centre.[9]
En març de 1942, el representant de Kaminski davant el 2.º Eixèrcit Panzer alemà en Oriol va assegurar que la seua unitat estava "llista per a combatre activament a les guerrilles" i per a portar a terme una campanya de propaganda contra el "bolchevisme judeu" i els partisanos soviètics. Poc despuix, el comandant del 2.º Eixèrcit, el Generaloberst Rudolf Schmidt, va nomenar a Kaminski alcalde del Korück 532, en sèu en el municipi de Lókot. El 19 de juliol de 1942, despuix de l'aprovació oficial del comandant del Grup d'Eixèrcits Centre, el mariscal de camp Günther von Kluge, l'administració de Lókot va rebre cert grau d'autonomia i autogovern nominal baix la supervisió del major von Veltheim i el coronel Rübsam. Kaminski va ser nomenat Oberbürgermeister de l'Administració Autònoma de Lókot (que comprenia huit raiones) i brigadier de la milícia local.
A partir de juny de 1942, la milícia de Kaminski va participar en una important operació antipartisana denominada Operació Vogelsang, com a part del Kampfgruppe (grup de batalla) Gilsa II del general Werner von Gilsa.
Els alemans no varen interferir en els assunts de l'Autonomia de Lókot mentres els seus transports es mantingueren segurs i la república entregara les quotes d'aliments requerides a la Wehrmacht. Kaminski va establir un tribunal, presons i periòdics. Es varen abolir les granges colectives i es va permetre un grau significatiu de lliure empresa. Els discursos de Kaminski publicats en els periòdics de la regió varen emfatisar que l'Alemània nazi i Rússia "són lo mateixa".
Les escoles (tancades despuix de l'invasió alemana) varen reobrir, i es va fundar una emissora de radi i alguns grups de teatre en Lókot, Dmitrovsk i Sevsk.[6] Els periòdics publicats en l'Autonomia de Lókot eren típics dels periòdics publicats en els territoris russos ocupats pels nazis, en artículs que denunciaven crims judeobolcheviques, ademés de propaganda nazi en l'habitual dosis d'antisemitisme. La població judeua de l'Autonomia va ser assessinada sense l'ajuda alemana: 223 judeus varen ser assessinats a tirs en el municipi de Suzemka i 39 en Navlya.[2]
En octubre de 1942, Kaminski renombró el municipi de Lókot com Voskobóinik. Els carrers d'atres municipis de l'Autonomia també varen ser renombrades.
En autumne de 1942, Kaminski va ordenar el reclutament obligatori en la milícia de tots els hòmens sense discapacitat. Les seues unitats es varen reforçar en els "voluntaris" reclutats entre els presoners de guerra soviètics dels camps de concentració nazis més propencs. Per la falta d'uniformes i botes (algunes unitats anaven descalces), els alemans varen proporcionar a la brigada de Kaminski uniformes usats: estos sol varen ser suficients per a quatre batallons. Kaminski va ordenar la recolecció dels tancs i vehículs blindats soviètics abandonats en 1941 per falta de combustible o chicotets fallos mecànics. Per a novembre de 1942, la seua unitat contava en a lo manco dos tancs BT-7 i un canó d'artilleria de 76. mm.
A finals de 1942, la milícia de l'Autonomia de Lókot s'havia expandit fins a constituir una brigada de 14 batallons en prop de 8000 hòmens en armes, denominada Eixèrcit de Lliberació Nacional Rus (en, RONA). Del 19 de novembre de 1942 a decembre de 1942, Lókot va ser inspeccionat per Alfred Rosenberg.cita requerida
En giner de 1943, la brigada contava en 9.828 persones; l'unitat blindada de la brigada tenia en total 15 vehículs.[10]
En la primavera de 1943, es va reorganisar l'estructura de la brigada. Es varen crear cinc regiments en tres batallons cada u, un batalló antiaèreu (tres canons antiaèreus i quatre ametralladores pesades) i una unitat blindada. Es va crear un batalló de guàrdia independent, en una dotació total estimada en 12 000 hòmens.
Abans de l'Operació Ciutadella, l'ofensiva massiva per a destruir l'eixint de Kursk, en maig-juny de 1943, la brigada va participar en l'Operació Zigeunerbaron ("Baró gitano") junt en atres unitats alemanes.
A esta operació li varen seguir operacions similars, com la de Freischütz i la de Tannhäuser, en les que la brigada i atres unitats baix mando alemà varen participar en accions contra partisanos i també en operacions de represàlia contra la població civil.
En l'estiu de 1943, la brigada va escomençar a sofrir desercions significatives, degut en part a les recents victòries soviètiques i als esforços dels partisanos per convertir al major número possible de tropes de Kaminski. Com a part d'estos esforços, es varen portar a terme varis atentats contra la vida de Kaminski. En cada ocasió, Kaminski va evitar per poc la mort i va castigar als conspiradores en l'eixecució. Varis oficials alemans que passaven per Lókot varen informar haver vist cossos penjats d'horcas front al quarter general de Kaminski. Davant el temor d'una ruptura del mando, es va assignar un Estat Major d'enllaç alemà al quarter general de Kaminski per a reestructurar la brigada i tornar l'estabilitat a l'unitat.
Despuix del fracàs alemà de Ciutadella, les contraofensives soviètiques varen obligar a la brigada i a les seues famílies a fugir en els alemans en retirada. El 29 de juliol de 1943, Kaminski va ordenar l'evacuació de les propietats i famílies de la brigada RONA i de les autoritats de Lókot. Per a finals d'agost de 1943, els alemans havien traslladat fins a 30 000 persones (entre 10 000 i 11 000 eren brigadista) a la zona de Lépiel, en Vítebsk, Bielorússia.
En setembre de 1943, la força contava en 10.000 hòmens, dividits en:[11]
- 5 regiments d'infanteria, cada u de 3 batallons,
- un batalló d'artilleria (36 canons de campanya),
- i una unitat blindada de 24 tancs i vehículs blindats soviètics capturats,
- Ademés d'unitats d'ingeniers, senyals i meges.
Segons estimacions soviètiques de posguerra, possiblement poc fiables, fins a 10.000 civils varen ser assessinats per forces lleals a l'Autonomia Lókot.[12]
Forces armades
La república tenia les seues forces armades: l'Eixèrcit de Lliberació Nacional Rus, RONA (que no deu confondre's en l'Eixèrcit de Lliberació Rus, ROSEGUE).
Referències culturals
Anatoli Ivanov va interpretar a la República de Lókot en la seua novela Eternal Call i la seqüela televisiva corresponent, que va ser popular en l'Unió Soviètica.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Haslinger y Tönsmeyer, 2021, p. 775.
- ↑ 2,0 2,1 Альтман И. Жертвы ненависти, стр. 263 (Altman I. Víctimes de l'odi, pág. 263)
- ↑ Cf. German order № 1023-42 July 17, 1942, p. 173. Theo J. Schulte, The German Army and Nazi Policies in Occupied Russia, New York: St. Martin's Press, 1989
- ↑ De Cordier (2010), The Fedayeen of the Reich: Muslims, Islam, and Collaborationism During World War II, p. 34 China and Eurasia Forum Quarterly, 2010.
- ↑ ВОЕННАЯ ЛИТЕРАТУРА -[Исследования- Меж двух диктатур] (en ru).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Yermolov y Drobyazko, 2001.
- ↑ 7,0 7,1 «Администрация Брянской области / Брянская область / История / "Партизанская республика"» (en ru). Archivat des d'el original, el 2013-05-03.
- ↑ «After the Blitzkrieg» (en en).
- ↑ Howell, Edgar M.. The Soviet Partisan Movement, 1941-1944 (en en), Merriam Press, pp. 99. ISBN 978-1-57638-014-7.
- ↑ «"Бригада Каминского" А, сколько это бойцов?» (en ru).
- ↑ Littlejohn, David (1994). Foreign Legions of the Third Reich., United States of America, pp. 309. ISBN 0-912138-36-X.
- ↑ «29 гренадерская дивизия сс рона. Предатели. русская дивизия сс рона. локотская "республика"» (en ru).
Bibliografia
- (2021) Haslinger (ed.). Fighting Hunger, Dealing with Shortage (2 vols): Everyday Life under Occupation in World War II Europe: A Source Edition, Brill Publishers. ISBN 9789004461840.
- Yermolov, Igor; Drobyazko, {{{nom2}}} (2001). «1. Оккупация Орловской области и организация Локотского самоуправления», Антипартизанская республика (en ru), Moscow.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Autonomía de Lokot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.