Aula regio
Aula regio o aula regis (en llatí 'atri, saló o sala del rei'), era el nom en el que es coneixia a la gran sala, sala de recepcions o saló del tro[1] de la Domus Flavia, el palau de Domiciano en el Palatino romà.[2] Hui forma part del conjunt monumental que ha segut declarat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO.[3]
Alta Edat Mija
Per metonímia, el nom es va donar a una institució consultiva de les monarquies germàniques de l'Alta Edat Mija, independentment del lloc a on es reunira. Particularment desenrollada va ser la del regne visigodo de Toledo, que també rebia les denominacions de consilium o consilium regis ('consell' o 'consell real'), de senatus ('senat'), de palatium regis ('palau' o 'casa del rei') o de officium palatinum ('ofici de palau'), térmens a voltes identificables, encara que també designaven a cossos més restringits, sent el Aula l'assamblea més numerosa.
La seua composició, que alguns reis (especialment Leovigildo) varen procurar controlar, va variar en el temps, encara que comprenia en tot cas als principals dignatarios, els magnats (maiores i seniores palatii) que residien en la cort sense eixercitar funcions específiques i lligats al rei per llaços de reconeiximent, coneguts com fideles regis. Atres membres eren els oficials de la cort (officium palatinum), els gardingi i els bisbes.[4]
En la mida en que la monarquia era electiva, la funció d'esta institució era transcendental, ya que incloïa la designació dels propis reis ademés de l'assessorament llegislatiu, judicial, polític i militar de les decisions que prenia al rei; com corresponia a la tradició germànica del thing o assamblea de guerrers lliures (que va sobreviure en Islàndia en el nom de althing).[5]
Hereus d'esta institució mixta romà-germànica varen ser tant la cort regio entesa com a conjunt de cortesanos i de funcionaris entorn a les monarquies feudals com les institucions parlamentàries migevals (Reichtag o Dieta Imperial del Sacre Imperi Romà Germànic, Corts en els regnes cristians peninsulars, parlament anglés, Estats Generals de França, etc.) i les institucions judicials (Cúria Regis, parlements francesos, audiències i chancillerías castellanes, etc.).
En l'Imperi carolingio i, consegüentment, en el Sacre Imperi, l'aula regio s'identificava en la sala principal d'un königpfalz o Kaiserpfalz. S'han identificat com a Aula Regis sals en els palaus carolingios (Palau d'Aquisgrà, Palau d'Ingelheim —finals del VIII i començos del IX—).[6] El rei Ramiro I d'Astúries va manar construir la seua Aula Regis com a part d'un complex palatí major, a les afores de la ciutat d'Oviedo. La desaparició d'atres parts va deixar l'edifici aïllat i va ser convertit en iglésia (Santa María del Naranco, any 850).[7]
S'ha propost que el model arquitectònic de totes estes sals va ser la Basílica de Constantino de Tréveris.
-
Restants del Aula Regio, Ingelheim.
-
Reconstrucció digital del Aula Regio d'Ingelheim.
-
Santa María del Naranco, Oviedo.
-
Planta de Santa María del Naranco.
-
Domus Flavia, Roma.
-
Basílica de Constantino, Tréveris.
-
Reconstrucció de l'aula regio de Pfalz Paderborn.
Topònim i crònica
Aula regio és un topònim aplicat a Zbraslav, una zona de Praga cridada en alemà Königsaal ('sala del rei').[8]
Per esta localitat va rebre el seu nom el cronicón bohemio del XIV titulat Chronicon Aulae regiae (en alemà Königsaaler Chronik o Zbraslaver Chronik), de Pedro de Zittau (Peter von Zittau —lliteratura en chec—).[9]
Vore també
Referències
- ↑ «Saló del tro» és denominada en «La Domus Flavia» (Artehistoria). Vore Saal (Architektur), Great hall, Hall (concept), en:Pixeu hall —sala d'hidromiel, Heorot—, de:Trobe (Architektur), en:Throne room. Vore també apadana, megaron, Valhalla, Saló del Tro del Palau Real de Madrit, etc.
- ↑ Darwall-Smith, Robin Haydon. Emperors and Architecture: A Study of Flavian Rome. Brussels: Latomus Revue D'Etudes Llatins, 1996. Font citada en Flavian Palace
- ↑ Aula Regio of the Domus Flavia on the Palatine Hill en World Heritage Properties.
- ↑ Joseph F. O'Callaghan (1983). «Visigothic Government», A History of Medieval Spain (en en), Ithaca i Londres: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-9264-8.
- ↑ L'aula regio-
- Les institucions de l'Espanya visigoda.
- L'Administració de la Monarquia Visigoda.
- Pablo Díaz, Rei i poder en la monarquia visigoda, Iberia: Revista de l'Antiguetat, ISSN 1575-0221, nº 1, 1998, p. 175–196.
- Vicente A. Álvarez Palenzuela, L'Aula Regio, en Història d'Espanya de l'Edat Mija, Ariel, 2002, ISBN 8434466686, pg. 43 i ss.
- Claudio Sánchez-Albornoz, «L'Aula Regio i les assamblees polítiques dels godos», en Quaderns d'Història d'Espanya, 5 (1946), p. 86–87.
- El «Palatium regis» asturleonés, Quaderns d'història d'Espanya, ISSN 0325-1195, nº 59–60, 1976, pp. 5–104.
- Luis García de Valdeavellano, Curs d'història de les institucions espanyoles, Edicions de la Revista d'Occident, 1973, p. 201:
L'administració central de l'estat visigodo va tindre per eix a l'organisme cridat "ofici palatino" (officium palatinum), principal núcleu formatiu del Consell del Rei o Aula Regio. La casa o cort del Rei (palatium) va estar primerament constituïda pels membres de la comitiva germànica del Monarca o gardingos, que els historiadors llatins varen cridar socii, satèlits i comites, els quals rodejaven al rei i li servien d'agents ejecutores de les órdens i mandats reals. - ↑ Artehistoria: Conjunt palatino d'Ingelheim i La teoria de l'Estat i la seua image — Art carolingio. Günther Binding: Deutsche Königspfalzen. Von Karl dem Großen bis Friedrich II. (765 –1240). Darmstadt 1996. Font citada en Ingelheimer Kaiserpfalz
- ↑ Pevsner/Fleming/Honour, Lexikon der Weltarchitektur, 1984
- ↑ Zbraslav
- ↑ Volker Honemann: Peter (Petrus) von Zittau. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 20, Duncker & Humblot, Berlin 2001. Font citada en Peter von Zittau.
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aula regia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.