Atmófilo
En geoquímica, es denomina atmófilo a un element químic l'existència del qual en la naturalea en estat sòlit és marginal (la seua etimologia fa referència al significat lliteral del terme: “que té afinitat per la fase gaseosa”).[1]
El hidrogen es classifica aixina entre els atmófilos encara que es troba en la Terra essencialment en una substància en estat líquit, formant part del aigua de mar. L'hidrogen també apareix en els constituents sòlits de la corfa terrestre en forma de minerals hidratados, pero seguix sent marginal. El carbono també existix en estat sòlit, principalment en forma de carbó i de carbonats, pero este carbono és d'orige atmosfèric, a on està present en forma de diòxit de carbono (quarto constituent de la atmòsfera terrestre) i en traces de monòxit de carbono, que es oxida ràpidament.
Els atres atmófilos apareixen com substàncies simples químicament inertes o casi químicament inertes: nitrogen i gasos nobles, en particular argón i neó. De fet, el nitrogen forma una molècula diatómica tan estretament unida que cap òxit de nitrogen és termodinámicamente més estable que el nitrogen i el oxigen: el amoníac primordial es oxidó a dinitrógeno quan la atmòsfera terrestre es va enriquir en dioxígeno baix l'efecte de la fotosíntesis clorofílica.
Per la seua volatilitat, els atmófilos són elements molt rars dins de la Terra, significativament més pobra en atmófilos que el sistema solar. El kriptón i el xenón són, per tant, els elements estables més escassos del nostre entorn.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Goldschmidt's Classification of the Elements». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2009. Consultat el 10 d'abril de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atmófilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.