Artocarpus
Artocarpus és un gènero de plantes de la família de les moràcees. Comprén unes 60 espècies distribuïdes des de l'est i surest asiàtic fins a la Polinèsia, passant per Indonèsia, Micronesia i Melanèsia. El gènero es pot dividir en dos subgéneros: Pseudojaca i Artocarpus. La paraula «Artocarpus» deriva del grec: «artos», pa i «karpos», frut.
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un gènero pròxim a Ficus, d'arbres monoicos, en flors unisexuals, en els dos sexes en una mateixa planta (monoicas). Les flors femella són chicotetes i verdosas, i creixen primer. Despuix de la polinisació, es convertixen en infrutescències s, que poden aplegar a ser molt grans. l'ovari és sincárpico, súpero. Sobre els fulls, poden passar de ser molt chicotetes i compactes (Artocarpus integer) a ser grans i lobuladas (Artocarpus altilis).
La majoria de fruts d'estes espècies són comestibles i cultivats en els tròpics. l'arbre del pa (Artocarpus altilis), Artocarpus integer, l'arbre de jack (Artocarpus heterophyllus) o Artocarpus odoratissimus produïxen fruts comestibles en un alt contingut en glúcits.
El nom del gènero (Artocarpus) va ser falcat entre 1772 i 1775 per Johann Reinhold Forster i J. Georg Adam Forster (pare i fill) durant el segon viage de James Cook a bordo del HMS Resolution.
Fitoquímica
[editar | editar còdic]
El frut de l'arbre del pa (Artocarpus altilis) conté aproximadament 25% de carbohidrats i 70% d'aigua. Té una cantitat promig de vitamina C (20 mg/100 g), chicotetes cantitats de minerals (potassi i zinc) i tiamina (100 μg/100 g).[1]
Estudis realisats en Artocarpus nobilis han detectat la presència de flavonoides (artonina, artobiloxantona, artoindonesianines, ciclocomunol i multiflorines[2]) i xantonoides en la corfa de la seua raïl[3] composts fenòlics geranilados en els seus fruts[4] geranil chalconas en els seus fulls[5] i piranodihidrobenzoxantones aïllades de la corfa[6] En els seus fulls s'han trobat triterpenos (acetat de lupeol, acetat de β-amirina i àcit zizfursólico)
Les plantes d'este gènero tenen vàries aplicacions etnofarmacéutiques en el sur d'Àsia per a tractar inflamacions, febra per malaria, úlceres i diarrea.[7][8] 2007; Zahid et al., 2007).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- ↑ Nutrition Facts for Breadfruit
- ↑ Chad D. Iverson, Shamsulhaq Zahid, Yimeng Li, Ahmed H. Shoqafi, Athar Nuga, Radhika Samarasekera. Glutathione S-transferase inhibitory, free radical scavenging, and anti-leishmanial activities of chemical constituents of Artocarpus nobilis and Matricaria chamomilla Phytochemistry Letters (2010) 3:207–211
- ↑ «Four new prenylated flavonoids and xanthones from the root bark of Artocarpus nobilis. Jayasinghe U.L B., Samarakoon T.B., Kumarihamy B.M.M., Hara N. and Fujimoto Y. Fitoterapia, 2008, vol. 79, no1, pp. 37-41». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2012. Consultat el 19 d'octubre de 2012.
- ↑ «Geranylated phenolic constituents from the fruits of Artocarpus nobilis. Jayasinghe L., Kalinga Rupasinghe G., Hara N., Fujimoto Y., Phytochemistry, 2006, vol. 67, no 13, pp. 1353-1358». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2012. Consultat el 19 d'octubre de 2012.
- ↑ Geranyl chalcone derivatives with antifungal and radical scavenging properties from the leaves of Artocarpus nobilis. Jayasinghea L., Balasooriyaa B.A.I.S, Chintha Padminia W., Harab N. and Fujimoto Y., Phytochemistry, Volume 65, Issue 9, May 2004, Pages 1287-1290
- ↑ «Two pyranodihydrobenzoxanthones from Artocarpus nobilis. M. Uvaisa, S. Sultanbawaa and Sivagnanasundram Surendrakumar, Phytochemistry, Volume 28, Issue 2, 1989, Pages 599-605». Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2012. Consultat el 19 d'octubre de 2012.
- ↑ Boonphong, S., Baramee, A., Kittakoop, P., Puangsombat, P., 2007. Antitubercular and antiplasmodial prenylated flavones from the roots of Artocarpus altilis.Chiang Mai Journal of Science 34, 339–344.
- ↑ Zahid, S., Nuga, A., Samarasekera, R., 2007. New cycloartane-type triterpenoids from Artocarpus nobilis. Zeitschrift fuer Naturforschung B 62, 280–284.
- RAGONE, Diane, "Artocarpus altilis (breadfruit)", dins ELEVICTH, Craig R. (ed.), Traditional Trees of Pacific Islands: Their Culture, Environment, and Use. Holualoa: Permanent Agriculture Resources, 2006. ISBN 0-9702544-5-8
- ZEREGA, N. Y. C.; MOTLEY, T. J., Artocarpus (Moraceae) molecular phylogeny and the systematics and origins of breadfruit, Artocarpus altilis. Albuquerqe: Botanical Society of America annual meeting, August 12 – 16, 2001.
- ZEREGA, N. Y. C.; RAGONE, D.; MOTLEY, T.J., "Systematics and species limits of breadfruit (Artocarpus, Moraceae)", a Systematic Botany, 30 (2005), pp. 603-615.
- GAFF, J. (Coordinator), "Tell em about-Flowers, trees & other plants". Grisewood & Dempsey Ltd 1991.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Artocarpus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.