L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artemisia annua

Artemisia annua és una espècie de la família Asteraceae cridada comunament ajenjo dolça, o ajenjo chinenc (Plantilla:Zh-cp). És nativa de l'Àsia templada, i es distribuïx àmpliament per molts països inclosa Europa central i meridional. També es troba naturalisada en Canadà i Estats Units.

Vegeta en diferents hàbitats, des de màrgens boscosos, ales semidesérticas, terrenys salinos, rocosos, terres baldías. A altituts entre els 2000 - 3700 m s. n. m.[1][2][3]

Detall dels fulls
Inflorescència
Vista de la planta
Llavors
Vista de la planta

Descripció

Planta herbácea anual de porte erecto i normalment de brot únic o poc ramificada; alcança una altura d'entre 70 a 160 cm (-200); el seu desenroll depén de la riquea en nutrients del substrat. Les fulles inferiors són alternes, ovadas o triangulars i pinatipartidas, de 2,5 a 5 cm de llongitut; els fulls mijos són pecioladas, pinatisectas i en lòbuls molt tancats; les superiors i les bràctees terminals són pinatipartidas. Totes posseïxen glàndules que desprenen una essència alcamforada.
l'inflorescència forma panículos composts, en flors que s'agrupen en capítuls de 2-3 mm de diàmetro de color groc. És una planta de polinisació creuada, per mig del vent i insectes.[2]

És una espècie diploide, en número de cromosomes 2n = 36 (o 2n=18).[4][5]

Propietats

S'usa tradicionalment en la Medicina tradicional chinenca per a tractar la febra, sent redescubierta en 1970 quan es va trobar el Manual Chinenc de Prescripcions per a Tractaments d'Emergència (340 a. C.).[6] En 1971, els científics varen demostrar que els extractes de la planta tenien activitat antimalárica en models de primats, i en 1972, l'ingredient actiu, l'artemisinina (anteriorment conegut com arteannuin), va ser aïllat i la seua estructura química descrita. L'artemisinina pot ser extreta per mig d'un dissolvent de baix punt d'ebullició, com l'éter etílico, i es troba en els tricomes glandulares dels fulls, brots i inflorescència, i es concentra en les parts superiors de la planta a on es produïx el nou creiximent.[7]

Tractament de la malaria

L'investigació per a desenrollar fàrmacs antipalúdicos va conduir al descobriment de l'artemisinina , que s'extrau de Artemisia annua, herba tradicionalment utilisada com un tractament de la febra.[6][8] Encara que la majoria de les herbes de la Medicina tradicional chinenca es hervir a alta temperatura, que pot danyar l'ingredient actiu en Artemisia annua,[8] una font tradicional diu que esta herba deu processar-se en aigua freda;[9] a partir d'açò, els científics varen descobrir que s'obté un extracte millor per mig de l'us d'un método d'extracció a pur de éter a baixa temperatura, i afegint processos de desintoxicació i purificació es podria crear un fàrmac en suficient ingredient actiu per a ser eficaç.[8]


l'artemisinina és una lactona sesquiterpénica en un pont endoperóxido i s'ha produït semi-sintéticament com a medicament contra la malaria. L'eficàcia d'un té fet de A. annua en el tractament de la malaria és discutible. Segons alguns autors, artemisinina no és soluble en aigua i les concentracions en estes infusions es consideren insuficients per a tractar la malaltia.[10][11][12] En 2004, el Ministeri de Salut etíope va canviar el primer fàrmac antimalaria usat en Etiopia de sulfadoxina/pirimetamina (Fansidar), que té una taxa del 36% de fracàs en el tractament, a artemeter/lumefantrina (Coartem), un fàrmac que conté artemisinina, una teràpia que és 100% eficaç quan s'usa correctament, a pesar de l'escassea en tot lo món, en el moment del derivat necessari de A . annua.[13] Una revisió en 2012, va afirmar que els remeis basats en l'artemisinina són els fàrmacs més eficaços per al tractament de la malaria.[14] Una nova revisió en 2013 va sugerir que encara que Artemisia annua pot no causar hepatotoxicitat, toxicitat hematológica, o hiperlipidemia, deu ser usada en precaució durant l'embaràs per un risc potencial de embriotoxicitat en una dosis alta.[15]


A pesar dels esforços globals en la lluita contra la malaria, seguix sent una gran càrrega per a la població, especialment en les regions tropicals i subtropicals.[16] A pesar de que l'OMS recomana els remeis a pur de artemisinina per al tractament de la malaria no complicada, la resistència a l'artemisinina ya no pot ser ignorada.[16] La causes que varen afectar l'aparició de resistència a l'artemisinina inclouen, per eixemple, l'us de remeis a pur de artemisinina.[16] Encorajar l'us de les alternatives a pur de herbes està en el punt de mira, no obstant l'única solució indeleble per a l'erradicació de la malaria seria la creació d'un programa de vacunació efectiu.[16] L'aparició de resistència a l'artemisinina s'ha identificat en Camboya i la frontera de Tailàndia.[17] Provablement s'estenga a atres zones endèmiques de tot lo món en un futur imminent.[17] A partir de 2013, sembla que l'agent patógeno de la malaria s'ha convertit poc a poc en resistent als medicaments a pur de artemisinina.[18][19]

Asma

Els experiments en animals varen mostrar que el artesunato, un derivat sintètic de l'artemisinina, té propietats anti-alèrgiques, inhibint la degranulaació dels mastòcits. Açò convertix al artesunato en un candidat per al tractament del asma alèrgica.[20] Un estudi metabolómico animal reforça encara més esta esperança.[21]

Mecanisme


El mecanisme d'acció de l'artemisinina implica l'escissió del pont endoperóxido de ferro, en la producció de radicals lliures que danyen les macromolécula biològiques que causen estrés oxidativo en les cèlules del paràsit.[22] La malaria és causada per apicomplexanos, principalment de Plasmodium falciparum, que residixen en gran mida en les cèlules roges de la sanc i contenen en sí mateixos hemogrupos rics en ferro (en forma d'hemozoin).[23]

L'investigació de fàrmacs del càncer

S'estan investigant productes sintètics derivats de l'artemisinina per al seu us potencial com a medicaments contra el càncer.[24]

Referències

  1. ↑ Flora of Chinenca Vol. 19, 20 and 21 Page 523 Sweet Annie, sweet sagewort, armoise annuelle Artemisia annua Linnaeus, Sp. Pl. 2: 847. 1753.
  2. ↑ 2,0 2,1 Flora of Chinenca Vol. 20-21 Page 691黄花蒿 huang hua hao Artemisia annua Linnaeus, Sp. Pl. 2: 847. 1753
  3. ↑ Flora of Pakistan
  4. ↑ «New or rare data on chromosome numbers in several taxa of the genus Artemisia (Asteraceae) in Poland».Folia Geobotanica.38(3)
    333–343.doi:10.1007/BF02803203.
  5. ↑ «Chromosome numbers for some species of vascular plants from Europe».Biologia, Bratislava.59(4)
    425–433.Consultat el 28 d'agost de 2012.
  6. ↑ 6,0 6,1 (2007).«Hard to swallow».Nature.448(7150)
    105–6.doi:10.1038/448106a.
  7. ↑ Duke SO, Paul RN(1993).«Development and Fine Structure of the Glandular Trichomes of Artemisia annua L.».Int. J Plant Sci..154(1)
    107–18.doi:10.1086/297096.
    Ferreira JFS, Janick J(1995).«Floral Morphology of Artemisia annua with Special Reference to Trichomes».Int. J Plant Sci..156(6)doi:10.1086/297304.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 (2011).«Artemisinin: Discovery from the Chinese Herbal Garden».Cell.146(6)
    855–8.doi:10.1016/j.cell.2011.08.024.
  9. ↑ «Lasker Award Rekindles Debat Over Artemisinin's Discovery &#; Science/AAAS &#; News». News.sciencemag.org. Consultat el 7 de giner de 2014.
  10. ↑ (2004).«Randomized controlled trial of a traditional preparation of Artemisia annua L. (Annual Wormwood) in the treatment of malaria».Trans R Soc Trop Med Hyg.98(5)
    318–21.doi:10.1016/j.trstmh.2003.09.001.
  11. ↑ «Pharmacokinetic study of artemisinin after oral intake of a traditional preparation of Artemisia annua L. (annual wormwood)».Am J Trop Med Hyg.70(2)
    128–32.
  12. ↑ Jansen FH(2006).«The herbal tea approach for artemesinin as a therapy for malaria?».Trans R Soc Trop Med Hyg.100(3)
    285–6.doi:10.1016/j.trstmh.2005.08.004.
  13. ↑ "Malaria Update", Focus on Ethiopia, April 2005, UN-OCHA website (accessed 12 March 2009)
  14. ↑ (2012).«Artemisinin-resistant malaria: Research challenges, opportunities, and public health implications».The American journal of tropical medicine and hygiene.87(2)
    231–41.doi:10.4269/ajtmh.2012.12-0025.
  15. ↑ (2013).«A safety assessment of the antimalarial herb Artemisia annua during pregnancy in Wistar rats».Phytotherapy research : PTR.27(5)
    647–54.doi:10.1002/ptr.4760.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 (2010).«The development of artemisinin resistance in malaria: Reasons and solutions».Phytotherapy research : PTR.24(7)
    1104–6.doi:10.1002/ptr.3133.
  17. ↑ 17,0 17,1 (2013).«Emerging artemisinin resistance in the border areas of Thailand».Expert review of clinical pharmacology.6(3)
    307–22.doi:10.1586/ecp.13.17.
  18. ↑ News published on the Center for Strategic and International Studies website (Nov. 7, 2013)
  19. ↑ (2013).«Artemisinin-resistant malaria in the Àsia-Pacific regió».The Lancet.381(9881)
    i16.doi:10.1016/S0140-6736(12)61820-0.
  20. ↑ «Anti-allergic action of anti-malarial drug artesunate in experimental mast cell-mediated anaphylactic models».Allergy.68
    195–203.doi:10.1111/all.12077.
  21. ↑ «Anti-malarial drug artesunate restores metabolic changes in experimental allergic asthma».Metabolomics.1(11)doi:10.1007/s11306-014-0699-x.
  22. ↑ (1997).«Antimalarial activity of artemisinin (qinghaosu) and related trioxanes: mechanism(s) of action».Adv. Pharmacol..37
    253–97.doi:10.1016/S1054-3589(08)60952-7.
  23. ↑ Gary H. Posner & Paul M. O’Neil(2004).«Knowledge of the Proposed Chemical Mechanism of Action and Cytochrome P450 Metabolism of Antimalarial Trioxanes Like Artemisinin Allows Rational Design of New Antimalarial Peroxides».Acc. Chem. Res..37(6)
    397–404.doi:10.1021/ar020227o.
  24. ↑ Lai HC, Singh NP, Sasaki T«Development of artemisinin compounds for cancer treatment».Invest New Drugs.31(1)
    230–46.doi:10.1007/s10637-012-9873-z.

Bibliografia

  1. Cronquist, A. J. 1994. Asterales. 5: 1–496. In A. J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Dillon, M. O. 1981. Family Compositae: Part II. Tribe Anthemideae. Flora of Peru. Fieldiana, Bot., n.s. 7: 1–21.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  5. Flora of North America Editorial Committee, i. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  6. Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  7. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  8. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  9. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  10. Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Compositae. Part V.: 1–343. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  11. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  12. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. E. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipéi.
  1. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Artemisia_annua&oldid=1363245»