Art de l'antiga Roma

Augusto de Prima Porta.

El art de l'antiga Roma ho componen totes aquelles manifestacions de les arts visuals que varen ser exportades als distints territoris del Imperi romà. Les primeres manifestacions varen sorgir baix l'influix del art etrusc i varen anar despuix influenciades pel art grec, que els romans varen conéixer en les colónies de la Magna Grècia, ubicades en el sur d'Itàlia i que varen conquistar en el procés d'unificació territorial de la península durant els sigles IV i III L'influència grega s'acreix quan, en el II, els romans ocupen Macedònia i Grècia.

Fins a cert punt podria pensar-se que l'art de Roma és una imitació i ampliació del art grec, pero la Roma conquistadora i urbanista va tractar d'unir al sentit estètic grec, el caràcter utilitari i funcional que les seues obres requerien. L'art romà és un art pràctic i útil, fortament influït pel caràcter auster dels seus eixèrcits. Si Grècia va buscar la bellea, Roma va buscar l'utilitat en les seues obres.

Des del punt de vista cronològic, l'art romà es va desenrollar en prou homogeneïtat i autonomia des de el II fins a el IV, quan es varen produir les invasions bàrbares. Seguint les etapes que la seua devindre històric marca, destaquen a lo manco la República, fins a l'any 27 a. C., i l'Imperi, que es va estendre des dels temps d'Augusto fins a la caiguda de Roma en mans dels bàrbars en l'any 476.

A causa del profunt centralisme eixercit per Roma sobre les seues províncies en tots els aspectes de la vida, es va originar un art molt uniforme sense que puga parlar-se d'escoles provincials, a lo manco durant l'época imperial. No obstant, donada l'amplitut de l'Imperi i la seua constitució en diferents moments, no existix una contemporaneitat cronològica, puix en les zones orientals a on l'art helenístico està més consolidat les seues formes artístiques estan molt més evolucionades que en les províncies occidentals més tardíament incorporades a la cultura romana.

Dos grans bases culturals: Etruria i Grècia

Des del principi de l'art romà poden apreciar-se les contribucions més rellevants de dos grans bases culturals: Etruria i Grècia. Per un costat, Grècia va aportar la tècnica de la seua escultura i la creació de les seues órdens arquitectònics. Per un atre costat, Etruria va imprimir el gust pel retrat, el cult als antepassats i les caraces funeràries, que varen anar el punt de partida de la retratística romana. De Etruria també es varen heretar traces tècniques, com la depurada tècnica de l'escultura en bronze o l'utilisació del arc de mig punt, que es va convertir en un element fonamental de l'arquitectura romana.

Esquema de les arts en l'antiga Roma

La Monarquia romana, República romana i Imperi romà, cobrixen el periodo des de el VIII a el V Es localisa primer en el Lacio (Itàlia Central), i s'acabarà estenent per tota la Conca del Mediterràneu (Mare Nostrum).

En el periodo anterior a la recepció de la cultura helenística (III) es desenrolla un art llatí emparentat en atres pobles itálicos (sabinos i sobretot etruscs), per eixemple, la Lloba capitolina .

El periodo clàssic de l'art romà dura fins al triumfo del cristianisme (IV). Assimila i desenrolla la cultura grega (órdens arquitectònics, disseny dels temples, concepció escultòrica), incorporant-li característiques pròpies, tant en materials de construcció (morter, ciment i formigó romans) com en elements arquitectònics (l'arc -Arc de triumfo- i la volta, orde toscano i orde compost, principi de superposició d'órdens) i formes escultòriques (el retrat romà -exigit pel cult als antepassats i la propaganda política, i que permet datar l'evolució estilística i de la moda, sobretot en l'expressió i el pentinat- ya el relleu romà, caracterisat per la busca de la profunditat i la perspectiva) i pictòriques (els estils pompeyanos, decoratius, narratius o procurant el trampantojo).

Vore també

• Art clàssic
• Art de l'Antiga Grècia

Bibliografia

• (2006) Història de l'art, Madrit: Anaya. ISBN 84-667-2430-3.