Anar al contingut

Art Maurya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Art Maurya
Capitel de Ashoka en quatre lleons en Sarnath, abans de 1911; són l'emblema nacional de l'Índia i l'eixemple més famós de l'art Maurya

L'art Maurya comprén les arts produïdes durant el periodo del Imperi Maurya (sigles IV-II a. C.), que va anar el primer imperi que va governar sobre la major part del subcontinent indi. Va representar una transició important en l'art indi per l'utilisació de la fusta i la pedra. Era un art real utilisat pels emperadors Maurya, especialment pel rei Aśoka (ca. 272 a. C. - 232 a. C.), una figura important de l'història del budisme.[1] Els eixemples més destacables d'este art es troba en els pilars, els estupes i les coves.

Visió general

Elefant de pedra en Dhauli.

D'acort en el historiador Niharranjan Ray, el patrimoni format per les joyes de l'art Maurya inclou els restants del palau real i la ciutat de Pataliputra; el camí dels monolits de Sarnath; el Bodhimandala -l'altar que descansa sobre quatre pilars- a Bodh Gaya; les chaitya -sales d'oració- excavades en els tossals de Barabar i Nagarjuna de Gaya, les quals inclouen la cova de Sudama, que té una inscripció datada el duodècim any del regnat d'Ashoka; les escultures que coronen els pilars decorats en relleus d'animals i vegetals en els àbacs dels capitels, i la part davantera de la representació d'un elefant tallat en una roca en Dhauli.[2]

Ananda Coomaraswamy era de l'opinió que l'art Maurya es va desenrollar durant tres fases principals. La primera va ser la continuació de la tradició premauryana, que es troba en alguns casos en la representació de les deïtats védicas: els eixemples més significatius són els relleus de Surya i Indra en les coves de Bhaja. La segona fase va tindre lloc en la plenitut de la cort del rei Ashoka, a on es troba típicament en les columnes monolítiques en que s'inscriuen els seus edictes, i la tercera fase vindria marcada pel començ de l'utilisació de la rajola i la pedra en l'arquitectura, com és el cas de l'original estupa de Sanchi, El camí monolític de Sarnath i la cova Lomas Rishi pertanyent a les coves de Barabar, en la seua frontera ornamentada que reproduïx les formes d'una estructura de fusta.[3]

Arquitectura

Arquitectura mauryana en Barabar, gruta de Lomas Rishi (III)

Encara que el periodo Maurya va marcar cap al seu final una transició a l'us de la rajola i la pedra, la fusta va continuar sent el material de construcció favorit. Chanakia, en el Artha-shastra, aconsella que s'utilisen preferentment la rajola i pedra per la seua durabilitat i dedica una gran part del text a les mides de seguritat que es deuen prendre per a previndre els incendis en els edificis de fusta, lo que indica la seua popularitat.

Planta de la gran sala dels 80 pilars de Kumhrar.

Megastenes menciona que la capital maurya, Pataliputra, estava rodejada per una empalizada de fusta a on s'havien practicat aspilleres des d'a on els arqueros podien disparar. Tenia sesenta y cuatro portes i 570 torres.[4] Segons Estrabón, les columnes dorades del palau estaven adornades en ornaments vegetals d'or i pardals d'argent. El palau estava situat en un extens parc esguitat d'estanys en peixos i en una gran varietat d'arbres i arbusts ornamentals. Les excavacions portades a terme per David Spooner Brainard i Laurence Waddell varen traure a la llum restants d'enormes empalisades de fusta en Buland Bagh que correspondrien a l'antiga Pataliputra. Són de particular importància les ruïnes d'un dels edificis de la zona de Kumhrar, corresponents a una gran sala en 80 pilars. De les 80 columnes de pedra, que en la seua época descansaven sobre una plataforma de fusta i aguantaven un sostre també de fusta, Spooner va ser capaç de descobrir tota la part inferior d'a lo manco una en condicions casi perfectes. La columna s'assembla a un pilar de Ashoka, pla i poliment, fet de pedra grisa de gres provinent de Chunar ―al sur de Benarés―.[5]

Moltes estupas com les de Sanchi, Sarnath i, provablement, Amaravati varen ser construïdes originàriament en forma de montículs de rajola i mamposteria durant el regnat de Ashoka. En el pas del temps, s'han anat renovant moltes voltes, per lo que a penes es poden intuir les estructures originals. Una gran part de les troballes es poden vore exposts en el Museu Governamental de Chennai i el Museu Nacional de Nova Delhi.[6]

Referències

  1. ↑ Thapar, 1973, p. 51.
  2. ↑ Mahajan V.D. (1960, reed. 2007). Ancient Índia, Nova Delhi: S. Chand, ISBN 81-219-0887-6, p. 348.
  3. ↑ Coomaraswamy, 1999, p. 26.
  4. ↑ Mahajan V.D. (1960, reed. 2007). Ancient Índia, Nova Delhi: S. Chand, ISBN 81-219-0887-6, p. 281.
  5. ↑ Mahajan V.D. (1960, reed. 2007). Ancient Índia, Nova Delhi: S. Chand, ISBN 81-219-0887-6, p. 349
  6. ↑ Sewell, Robert (1973). Report of the Amaravati Tope and Excavations on Its Site in 1877, Benarés: Bhartiya Publishing House

Bibliografia


Referències