Anar al contingut

Artha-shastra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Artha-shastra és un antic tractat indi sobre l'art de governar, la política econòmica i l'estratègia militar.

El text identifica al seu autor pels noms de Kautilia[1][2] i Visnú Gupta,[1][3] y Visnú Gupta,[1][4] que tradicionalment s'identifica en Chanakia Pandit (c. 350-283 a. C.),[5] que tradicionalmente se identifica con Chanakia Pandit (c. 350-283 a. C.),[6] que va ser un brahmán i un escritor erudit hinduista de Taksila i més vesprada va ser primer ministre del Imperi mauria.

Títul del llibre

[editar | editar còdic]
  • arthaśāstra, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
  • अर्थशास्त्र, en escritura devanagari del sánscrito.
  • Pronunciació: /ártja shástra/,[7] simplificat com /árta shástra/.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Els diferents estudiosos han traduït la paraula Artha-shastra de diferents maneres:

  • Monier Monier-Williams (1819-1899): ‘llibre sobre vida pràctica i govern polític’, sent artha: ‘desenroll econòmic, vida pràctica, govern polític’, i śāstrá: ‘escritura sagrada, llibre’.[7]
  • R. P. Kangle (Índia, 1899-1989): ‘ciència de la política’ i també ‘tractat d'ajuda per a que el rei adquirixca i protegixca la terra’;[8]
  • D. D. Kosambi (Índia, 1907-1966): ‘ciència del guany material’[9]
  • Arthur Basham (Anglaterra, 1914-1986): ‘un tractat sobre la forma de govern’[9]
  • G. P. Singh: ‘ciència de la política’[9]
  • Roger Boesche (Estats Units, 1948-2017): ‘ciència de l'economia política’.[9][10]
  • Gianluca Magi (Itàlia, 1970-): ‘còdic del poder’.[11]

Datació i autoria

[editar | editar còdic]

Si Kautilia o Visnugupta són el mateix ministre Chanakia del regne mauria, llavors el Arthasastra dataria del sigle III a. C.[1] No obstant, certes afinitats en els smritis (texts sobre tradició religiosa) i algunes referènciescita requerida en eixe sigle haurien segut anacròniques (en este cas, no obsoletes sino encara inexistents), per lo que sugerixen que el Arthasastra s'hauria escrit entre el sigle II i el sigle IV d. C.[1][12] Thomas R. Trautmann i Mabbett coincidixen que el Artha-sastresa no pot ser anterior al sigle II, pero sí està basat en material anterior.Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref> [13]

K. C. Ojha propon que la tradicional identificació de Vishnugupta en Kautilia va ser causada per una confusió entre editor i autor, i sugerix que Vishnugupta és, de fet, un recopilador de l'obra original de Kautilia.[1] Thomas Burrow va més allà i diu que Chanakya i Kautilia en realitat són dos persones diferents.[14]

Al final d'este tractat Artha-shastra, diu:

Este shastra ha segut escrit per algú que va rescatar ràpidament a les Escritures de l'intolerància (o el desgovern) que havien passat al rei Nanda.
Artha-shastra.

Més recentment, S. N. Mital[15] va afirmar que els métodos utilisats per Trautmann no eren suficients per a provar les seues afirmacions, i que per lo tant «no existix cap prova directa que demostre que Kautilia siga l'únic autor del , en el sistema AITS (alfabeto internacional para la transliteración del sánscrito).

  • अर्थशास्त्र, en escritura devanagari del sánscrito.
  • Pronunciación: /ártja shástra/,Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>

El text va ser influent fins a el XII, quan va desaparéixer. Va seguir sent conegut a través de referències a ell en les obres de Megástenes (350-290 a. C.), Visnú Sharma (sigle III), Bana Bhatta (sigle VII), Daṇḍin (sigle VII), Mallinathasuri, etc.

El sanscritólogo Rudrapatnam Shamasastry (1868-1944) treballava en l'Oriental Research Institute Mysore (institut d'investigacions orientals de Misore, la biblioteca de les quals albergava mils de manuscrits sánscritos en fulls de palma. Shamasastry, com a bibliotecari, examinava varis d'estos fràgils manuscrits cada dia, per a determinar el seu contingut i catalogar-los.

En 1905 va dir haver descobert el text del Arthashastra, escrit en lletra grantha. El text havia segut enviat per «un pandit del districte de Tanyore a la Biblioteca Oriental». ShamaSastri transcribió el text i en 1909 ho va publicar en lletra devanagari. Ho va traduir al anglés, i ho va publicar en 1915.

Este descobriment va ser «un acontenyiment transcendental en el història de l'estudi de l'antiga política índia».[16] Gradualment en atres parts de l'Índia es varen descobrir més còpies del Arthashastra.[17]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 I. W. Mabbett: «The dona't of the Arthaśāstra» (‘datació del Artha-sastresa’), en la revista Journal of the American Oriental Society, vol. 84, n.º 2, 84 (2): págs. 162-169, abril de 1964. doi:10.2307/597102. ISSN 0003-0279. JSTOR 597102.
  2. ↑ Thomas R. Trautmann: Kauṭilya and the Arthaśāstra: a statistical investigation of the authorship and evolution of the text (pág. 10). Leiden: E. J. Brill, 1971.
    «En el seu caràcter com a autor d'un (pág. 10). Leiden: E. J. Brill, 1971.
     «En su carácter como autor de un generalment li'l nomena pel seu nom gotra (llinage familiar), Kauṭilya».
  3. ↑ Thomas R. Trautmann, 1971: 5 «En el generalmente se lo nombra por su nombre gotra (apellido familiar), Kauṭilya».
  4. ↑ Thomas R. Trautmann, 1971: 5 «En el , l'últim vers de l'obra [...] és l'única instància del nom personal Visnúgupta en lloc del nom gotra de Kautilia».
  5. ↑ Mabbett, 1964:
    «Les referències a esta obra en atres texts sánscritos l'atribuïxen diversamente a Visnúgupta, Chanakia i Kautilia. En cada cas s'entén que és el mateix individu. El , el último verso de la obra [...] es la única instancia del nombre personal Visnúgupta en vez del nombre gotra de Kautilia».
  6. ↑ Mabbett, 1964:
    «Las referencias a esta obra en otros textos sánscritos la atribuyen diversamente a Visnúgupta, Chanakia y Kautilia. En cada caso se entiende que es el mismo individuo. El identifica explícitament a Chanakya en VisnúGupta».
  7. ↑ 7,0 7,1 Vore l'entrada − śāstra, que es troba 25 renglons abans del final de la primera columna de la pág. 91 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  8. ↑ Roger Boesche (2003): «Kautilya's Arthaśāstra on war and diplomacy in ancient Índia», artícul en anglés publicat en la revista The Journal of Military History, 67 (1): págs. 9-37, giner de 2003. doi:10.1353/jmh.2003.0006. ISSN 0899-3718.
    La traducció de R. P. Kangle no és correcta, perque este shastra definitivament no és una ciència, ya que «ciència» és el conjunt de coneiximents objectius i verificables sobre una matèria determinada, que són obtinguts per mig de l'observació i l'experimentació, l'explicació de les seues causes i la formulació i verificació de hipòtesis; es caracterisa, ademés, per l'utilisació d'una metodologia adequada per a l'objecte d'estudi i la sistematisació dels coneiximents. Els texts tan antics són precientíficos.
    Artha no significa ‘política’.
    La paraula espanyola «política» es diu en sánscrito rajaniti (‘la conducta del rei’) i rajanaya (‘govern del rei’).
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Boesche, 2003.
  10. ↑ Boesche, 2002, pág. 17.
    Roger Boesche descriu el Artha-shastra com «un llibre de realisme polític, un llibre que analisa cóm funciona el món polític i indica cóm deuria funcionar, un llibre que revela en freqüència a un rei quin mides calculadores i a voltes brutals deu portar a terme per a preservar l'Estat i el ben comú.
  11. ↑
    El terme artha, eloqüent i vital per al nostre tractat, comprén una àmplia varietat de significats semàntics: «benestar material», «activitat econòmicament productiva», «prosperitat econòmica», «riquea» (també en el sentit de l'estat financer de la nació), «interés», «benefici», tots ells térmens que expressen el principi de l'acció racional dirigida a fins egoistes; denota, puix, l'aspecte pràctic de la vida encaminat a l'adquisició interessada i ponderada de riquea material, en una indiferenciaació entre lo econòmic, lo administratiu i lo polític. Basant-se en estes consideracions i en el fet de que «śāstra» - que denota tot un camp del saber, aixina com un manual específic - pot traduir-se com a «lleis», «ensenyança», «ciència», «tractat», «còdic», «text», s'ha optat per traduir el títul «Arthaśāstra» per «El còdic del poder».
    Gianluca Magi

    Gianluca Magi (editor): Il còdex del potere (Arthaśāstra vaig donar Kauṭilya). Art della guerra i della strategia indiana (pags. 28-29). Torí (Itàlia): Lindau, 2022.

  12. ↑ Thomas R. Trautmann: The ages of the Arthaśāstra (págs. 167-187), 1971.
  13. ↑ Mabbett, 1964:
    El contingut del text és coherent en la seua composició en el sigle III d. C. aproximadament, pero si s'assignara al sigle III a. C. plantejaria algunes preguntes que deurien respondre's abans. En contra d'açò es deuen establir els versos que nomenen a Kautilya i donen les seues característiques, i les referències sobre el Artha-sastresa que apareixen en la lliteratura posterior. Lo que emergix és que no hi ha incompatibilitat necessària entre les afirmacions de que Chanakia va ser el responsable de les doctrines del Artha-sastresa, i que el text que coneixem es va produir més vesprada. Estos no estan en conflicte. El treball pot haver segut escrit més vesprada sobre la base d'ensenyances i escrits anteriors. La lliteratura sánscrita està plena de tradicions derivades i estratificadas, que esta possibilitat és forta a priori. Els que favorixen la data primerenca per lo general admeten la provabilitat d'interpolacions posteriors. [...] Els que favorixen una data posterior per lo general admeten la provabilitat de que el treball es basa en materials tradicionals anteriors. Per lo tant, la suposta controvèrsia és falsa. És molt possible que el Kautilia mauria haja escrit un Arthasastra i que un editor més vesprada va reescriure la seua obra o compiló un text en les ensenyances d'eixa escola.
  14. ↑ Trautmann, 1971: pág. 67:
    Thomas Burrow (en «Chanakya i Kautalya», publicat en la revista Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute, 48-49, págs. 17 i ss., 1968) ha demostrat que Chanakya és també un nom de gotra (llinage familiar), que junt en una atra evidència deixa clar que es tracta de dos persones distintes, el llegendari ministre Chanakia i Kautilya el compilador del Arthasastra. Ademés, açò inclina la balança de les evidències en favor de l'opinió de que el segon nom originalment s'escrivia Kautalya, pero que en acabant de que el recopilador del Arthasastra va escomençar a ser identificat en el ministre de Chandagupta Mauria, el seu nom va canviar de Kautalia a Kautilia (tal com apareix en Ariasura, Vishaka Datta i Bana) per a crear un joc de paraules. Llavors podem supondre que l'ortografia posterior va substituir a l'anterior en les llistes de gotra i en atres llocs.
  15. ↑ S. N. Mital: Kautilya Arthashastra Revisited. Nova Delhi: PHISPC, 2000.
  16. ↑ Ram Sharan Sharma: «Aspects of political idees and institutions in ancient Índia». [1959]. Nova Delhi: Motilal Banarsidass, 1996. Pág. 4.
  17. ↑ Boesche, 2002, pág. 8.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Artha-shastra&oldid=895609»